Una línia treballosa al Morral del Llop, via Xavi-Manel. Serra de l'Obac. 10-06-2021.

 

El morrot per on transcorre la via destaca de lluny.

                   Aprofitem les tardes d'estiu tant com podem i el Morral del Llop és ideal, curta aproximació i vies que ens fan gaudir i apretar a la vegada, a més sempre en podem fer mes d'una si en passem via, com va ser aquest dijous de juny.   

La via triada és obra de dos amics, en Xavi Balet (+) i en Manel Fuertes que l'any 1974 van acabar aquesta línia al costat de mes a la dreta de la Cinglera del Morral del Llop;  una fissura a pitonar els permeté arribar al tram més escalable en lliure i per placa fina anar superant petits desploms fins a fer reunió sota la bola final, una placa de bona roca que demanava ser escalada.  Van acabar la via un dia de Sant Esteve. 

Fa un temps algú ( desconec qui va ser) en va restaurar les expansions deixant la fissura neta, mantenint així l'esperit de la línia, gràcies.   Un dels aperturistes fa poc la va repetir i en fer-ne pública la piulada ens va animar a repetir-la, gràcies Manel per aquesta ferma via.

Aquesta fissura és la que permet enfilar els primers metres molt verticals, artificial a equipar.

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins gairebé el final, just abans del camí que puja al cim del Morral.

Per anar a aquest costat de paret vàrem descubrir un altre camí més còmode:  de l'aparcament de l'Alzina cal anar a la carretera i seguir-la tot travessant el pont, passat el revolt a l'esquerra veurem un corriol que remunta el torrent, al començament és estret però veureu que es va eixamplant fins fer-se una pista ampla dins la boscúria, idela per l'estiu doncs és ombrívol.  Al capdamunt trobareu una fita que us porta a l'equerra, planegem un tros i amunt per sender petit a trobar la bade del Morral, surtirem a peu de via.

Treballant l'artificial amb pitons i Friends. Foto J. Ceballos.

La primera tirada s'ha de clavar, dos o tres pitons calen, nosaltres en vàrem clavar dos i el darrer pas el vàrem fer d'un camalot;  el fet de clavar li dóna un plus a la via, ja no estem acostumats a dur martell i sempre fa il.lusió escoltar com canta un clau ben clavat.

Abastem el primer bolt i ja sortim en lliure, la progressió ara és a buscar una petita fissura d'aspecte trencat on hi poso un Tòtem lila i llaço una soca de romaní mes amunt, d'aquí ja arribo al següent bolt, ara tot per placa finota amb petits ressalts que ens obligaran a tibar de cinta per superar-les.

El tram de placa és molt exigent i s'alterna algun A-0 en la progressió, que és prou obligada. Foto J. Ceballos.

A la primera reunió (Foto J. Ceballos) i detall de la mateixa.

La darrera expansió és sota la reunió, cal superar una altra balma si hi volem anar directament, ho provo amb els estreps, però caldria anr a últims i les mans no són generoses...vaja que no ho veig clar, tot mirant a l'esquerra hi ha un espit perdut i decideixo que l'aniré a buscar:  flanqueig delicat ascendent a l'esquerra i l'abasto, aleshores d'allà a la reunió senzill!  potser ha resultat mes exposat el flanqueig que la opció directa... 

El David recuperant la primera tirada.

A la segona reunió, primer tram delicat...

Recupero els companys que s'emporten els claus i la ferralla que he deixat a la fissura.   Ara continua el Jordi, la segona tirada te un primer tram d'aspecte lletjot, la roca és trencada i d'aspecte fràgil, tanmateix com sol passar a Sant Llorenç, les roques que hi queden són sòlides.

Superada la primera franja toca flanquejar a l'esquerra a buscar una placa ben vertical i de roca, Roca!   A sobre un sostret, l'evitem anant per l'esquerra del tot amb un pas ben curiós per sortir al replà somital.

Al muret final ben vertical i amb roca espectacular.

Via recomanable, roca prou bona per ser a Sant Llorenç del Munt i l'Obac, necessitareu martell i pitons, nosaltres vam fer servir dues U's una de llarga i una de curta i friends fins l'1, estreps i unes quantes cintes express.   Mes exigent del que sembla si voleu anar en lliure.  La segona tirada que es va obrir en part en artifo actualment surt en lliure ( 6a.)

Podeu aprofitar si us queda temps a fer la seva veina via Estel antigament coneguda com a Miquel Comes.

Agraïr a l'anònim que ha anat reequipant l'equipament d'aquestes vies traïent-les de l'oblit, gràcies, seria un plaer que et donèssis a conèixer per a poder-t'ho agraïr.

Ressenya original publicada al butlletí de la UES de   març/abril 1975 trobada al blog dels amics

Manel i Ita

Esperó Freixas - Peres als Plecs de Llibre de Sant Llorenç del Munt, La Mola. 09 de juny 2021.

Els Plecs vistos des de l'aproximació, el perfil de la dreta és el nostre esperó.

                               L'hi hem agafat gust als Plecs i a la setmana hi tornem, cal aprofitar que les tardes són llargues.  Aquesta via és de les clàssiques d'aquí a Sant Llorenç, oberta l'any 1978 per un dels primers octavo gradistes de Sabadell, en Santi Marzo Freixas i en Francesc Péres, fou reequipada amb Parabolts l'any 1992.

Per arribar-hi: cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada, en un esperó característic amb bassament terrós.

Inici de la primera tirada on has de triar on t'agafes.  Fotos Jordi Ceballos.

                    Una vegada a peu de via se'ns posa a ploure, vaja!  doncs res, ens asseïem i esperem...per sort la pluja ha estat fina i ha durat poca estona, gairebé que no ha mullat la paret al ser tan dreta!

Conec prou la via i prefereixo fer jo les dues primeres tirades així el Jordi xalarà amb la placa de sortida de roca de la bona i a equipar.

La primera tirada va per un tram de roca argilosa amb les pedres justes per superar-se, abastar el primer bolt demana d'equilibri i una mica de sort amb on deixes reposar els peus....arribar a la tercera assegurança és el pas mes dur, una baga penja de la plaqueta.   Aleshores encetem un aeri i espectacular flanqueig tot aprofitant uns còdols que sobresurten com una cremallera per als peus i les mans.

Ens coloquem sota un gran bloc, aquí podem aprofitar per assegurar-nos amb un Friend gran del dos o del tres millor.   El superem i ens trobem sota un altre bloc, a sobre ja tenim el replà de reunió, sembla que per la dreta sigui factible, però sempre que he fet aquesta via, i l'he fet un bon grapat de cops, acabo anat per l'esquerra a buscar una savina i entrar per l'esquerra, atenció amb el fregadís!

Flanqueig possible gràcies als còdols que sobresurten, vibrant! Foto J. Ceballos.

Primera reunió, la baga se'ns va trencar amb les mans....

El Jordi començant la tirada, i a mitja feina...

Superat el flanqueig resta enfilar-se al bloc.

Curta segona tirada a equipar, roca fangosa....foto J. Ceballos.

              La segona tirada te una sortida potent per col.locar-se a una placa ajaguda i llisa, on cal triar les pedres on agafar-se fins a situar-nos sota un diedre terrós, aquí amb traça podem posar algun Àlien petit i superar el diedre, jo ho he fet per la part de la dreta on la roca sembla mes sòlida, és un cop de gas i de seguida millora i entrem a la segona reunió sota la placa que ens espera!

Segona reunió sota la fabulosa placa de sortida.

Sortint de la primera reunió.

Entrada potent a la placa, equipada a l'inci amb un parell de claus de l'època.

    És el torn del Jordi, ha d'entrar a un diedre d'inici balmat, per sort encara aguanta un pitó amb anella d'on pengem els estreps, per sobre trobarem un altre pitó i ja ens haurem incorporat a la placa....aleshores comença el festival, verticalitat i roca, roca, no com fins ara!  va estudiant els passos, com protegir-ho i massa aviat es troba que ja surt al replà de la cinglera superior.

Sortint de la placa, de roca excel.lent i que se'ns farà curta.

Foto Aplegats !

La pluja ens va fer la guitza a l'inci , res que no s'acabi amb un bon Arc de Sant Martí.

Ressenya dels autors i que podeu trobar a Santllors.com

     Una via curta i intensa com sol passar aquí Sant Llorenç, obra mestra d'uns amics que deurien xalar descubrint l'entrellat d'aquest mur, sobretot quan es van trobar amb la magnífica placa de sortida, tant els va agradar aquesta placa que hi van obrir una variant:  la Directa Liza ( Santi Marzo Freixas i J.M. Tarrida.)

Per a escaladors coneixedors de Sant Llorenç, us caldrà un grapat de cintes i un Joc d'Àliens, Càmalots fins al tres, estreps i bagues per savines.

En aquest pany de paret donat que les vies són curtes podeu enllaçar-ne unes quantes si teniu temps, a SantLlors.com en trobareu les línies mes properes, recomanable Terra de Vents, Ruiz - Justícia, Del Mussol etc.

Via del Mussol a la Paret de la Carda ( Plecs de Llibre) Sant Llorenç del Munt. 03-06-2021.

Els Plecs de Llibre a primer terme, la paret de la Carda a la dreta.

      Continuem aprofitant les tardes de juny i amb el Jordi anem altre cop a Plecs de Llibre a fer una via oberta per uns bons amics, l'Antono Gonzàlez i el Ramon Sànchez l'any 1986, el Jordi s'ha assabentat que la via ha estat restaurada i ens en han donat molt bones referències.

Arribar a Plecs de llibre és senzill, cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada, passada l'entrada de la Freizas/Peres i la Trypi amagada per una gran alzina, el diedre evident la delata.

Diedre ben maco amb l'Alzina que hem de superar i podem llaçar.

                       La primera tirada és un diedre obert de prou bon fer, comença havent de superar una alzina que n'obstrueix l'entrada per posteriorment anar progressant en tècnica de diedre.   Molt ben protegida amb espits.

El pas on apreta mes és a la sortida cap a la reunió on el diedre es converteix en xemeneïa i cal fer una bona apretada per sortir-ne, arribar a la reunió aleshores és senzill.

Primera reunió.

El Jordi començant a recuperar la primera tirada.

Al pas clau abans d'abandonar el diedre i anar a la reunió.

Inici de la segona tirada a protegir.

     De la reunió estant em miro la següent tirada, curta però intensa!  un tram inicial d'aspecte trencat fa anr amb cura, però la roca hi és millor del que sembla.  El Jordi ho protegeix prou be amb flotants,   La progressió esdevé espectacular i cal saber-se colocar abans de poder xapar l'únic bolt d'aquest tram.

Sembla que aleshores serà mes senzill, però superar el diedre-xemeneïa que continua ens demana molta feina i fins posar un estrep...una vegada feta l'entrada la roca esdevé sublim, però ja s'ha acabat.
 

El diedre de sortida costa d'encarar.

Ressenya de la web Santllors.com

                   Una via curta i intensa, amb tot el pebre concentrat a la segona tirada que cap equipar.  Ens caldrà un joc de Friends fins el dos, si tenim el quatre el posarem al tram final.  Alguns tascó mitjà pot anar be.

Escalada atlètica per a gent acostumada a moure's per Sant Llorenç, el grau és el de menys.   Molt recomanable.  

Ideal per una tarda i fer-ne alguna mes de les que hi ha aprop.