dilluns, 18 de maig de 2015

Viatge Apatxe a l'ombra de la Pastereta

La fantàstica placa en V és a l'ombra la major part del matí.
Vaig endarrerit amb els posts, el dissabte 9 quedem una colla, el Toni, el Jordi i el Joan, per fí, per fer una via a l'ombra a Montserrat. L'objectiu triat és l'Stargate, que fa temps que ens fa peça, però abans anem a fer un mos al Bar Muntanya, on trobem el Joan i el Juan Carlos. La fem petar una estona, ells aniran a fer la via on em vaig lesionar ara fa un any ja! la Vincle Infinit del Roca de Sant Cugat i si els queda temps, que segur que sí...alguna a la Mamella.
Deixem el cotxe a la hípica.
Deixem el cotxe a l'entrada de l'hípica, ens fan caminar una mica, però ja està be, aquesta prohibició no em sap cap greu si així garantim mes tranquil.litat pels voltants. La caminadeta extra serveix per escalfar les cames de cara a la pujada al peu de la Pastereta, curta però intensa.

Quan arribo al, en principi primera tirada, veig que el Toni i el Joan han grimpat amunt, vaja, d'acord que no és difícil, però...m'hi poso i amb les sabatilles que duc patino amb el que m'aturo i em poso els gats, així sí i apa grimpant cap al mur superior. Com que l'Stargate és alegre amb les assegurances i la roca no és massa fiable al principi, doncs que deixem al Jordi i el Toni que comencin; el primer espit és força amunt, el Toni però pot posar un pont de roca abans, el xapa i mira de seguir, la pedra és poc atractiva, encrostonada, s'ho repensa i decideix que avui no és el dia....baixem! jo ni ho provo, encara estic en fase de recuperació mental més que física després de l'aturada per la operació. Com que el Joan no escala gaire per Montserrat, és més de Calcari li dic de posar-nos a la Viatge Apatxe mentre que el Toni i el Jordi aniran a l'Anoiram que no l'han fet encara.
Tastant l'Stargate, avui no és el dia....ens baixem.
El Joan començant la Viatge Apatxe

Jo ja l'he feta, amb el Toni, aleshores vaig començar, amb el que avui començarà el Joan. És una tirada en constant flanqueig, tècnica i divertida, amb algun punt on t'ho has de mirar. Sense problemes tira amunt; avui serà el primer dia que escalem junts després de molt temps d'intentar-ho.
Recuperant el curt, però intens segon llarg.

Ara és el meu torn, aquesta tirada és curta però intensa, d'entrada es veu molt vertical, i sí, no ho recordava, però em fa treballar de valent, ara anat a dreta, ara a esquerra, buscant sempre el millor rocam.
Content després de superar el punyetero pas de sortida de la tercera tirada.
Aquí baixa la dificultat i allunyen mes les assegurances.
Sense problemes arriba el Joan, la reunió en una lleixa petita però còmoda; el pitjor l'inici, aquí tiba fort, però s'ho treu molt be, la continuació e smanté vertical, però amb preses més grans i cantelludes i en conseqüència les xapes allunyen cada cop mes...sobretot abans de sortir de la vertical oi Joan? el perdo de vista, aquí baixa molt la dificultat i en passa via.
El Toni fent l'Anoiram.

Mentre asseguro veig com el Toni recupera la línia de la via Anoiram, per malentesos, culpa meva eh! han començat al pilar equivocat i ja se sap....ara ja a la línia en passen via, llàstima de roca trencada, però ara els vindrà el llarg millor, el de sortida.
La paret ens regala detalls com aquest....
El Joan es treballa el potent llarg de sortida.

Quan vam fer la via amb el Toni, vam rapelar, ja que aquest llarg ens va fer respecte, avui el Joan, que està més fort, Juventut que puja fort!! el farà: l'entrada ja és finota, atenció a no posar-vos al Kraken que és a la dreta,nosaltres hem d'anar a l'esquerra. fets els dos primers xapatges suavitza una mica, es decanta a la dreta a buscar el llavi que supera amb passos potents, atlètics, gorileros si cap, gràcies a unes bones bústies, però que això tirà enrrera eh! ja al pany superior del llavi la dificultat suavitza un pel i les preses continuen espectaculars, fins aquí està encadenat ole!!
Per poc no l'encadena, pèrò el ressalt de sortida acaba amb els seus avantbraços!!
Atenció que tinc butifarres per avantbraços! s'ha de penjar quan ja ho tenis, però és que el punyetero pas de sortida se les porta...amb un descans i un estrep aconsegueix equilibra-se i entrar a reunió, per poc! Jo al meu torn em buido de cinta a cinta hahaha com hem de millorar encara.
Ens trobem tots quatre a dalt i rapelem plegats.
El Toni i el Jordi ja són aquí, els esperem i rapelem ràpidament gràcies a les quatre cordes, enllaçant els ràpels ràpidament.
Ressenya de l'antiga Ona Climb.
  Una via ideal per matins de primavera-estiu, avui fins i tot hem passat fresca, doncs feia aire. De caire esportiu i molt ben assegurada, ara, cal escalar per assolir-la. Deixem per un altre dia l'Stargate, ens ha fotut l'abandó, però ja hi tornarem.

3 comentaris:

  1. Ei, Jaume, aquesta ja no és una via masoniana, aquí s'ha d'apretar!! Enhorabona!!

    ResponElimina
  2. jaume, sóc la Sandra, ens vam conèixer dissabte passat a la Granota. Ja tinc les teves fotos, ja m'escriuràs al e-mail i te les passo, tranquil no hi ha pressa. Saluts!

    ResponElimina
  3. Sí s'ha d'apretar, però és esportiva en paret, només t'has de preocupar de la roca i el grau, a les dels Masó cal posar-hi més coco i saber llegir la paret si vols sortir-ne airós, l'Stargate, per exemple, ja veus com ens va anar...
    Hola Sandra! ja t´he passat les fotos al mail que em vas passar no les has rebut?

    ResponElimina