Via Excalibur, o el retorn al PIc del Martell. 27-11-2021.

El tram de paret que les restriccions ens han deixat per escalar...

         Ara fèia molts anys que no escalava al PIc del Martell i mira que hi havia anat molt!  però les zones no saps perquè passen de moda.   Potser també hi ha tingut molt a veure les restriccions per nidificació que mes a la dreta de la Mutant world han prohibit l'escalada;  en principi per nidificació, però aquesta restricció no és temporal sinó que permanent (?)    Deixant de banda les absurditats del Servei de Parcs, el fet de que les vies més equipades, diem-ne comercials, estiguin prohibides va anar portant a l'oblit la zona.    

Però el sector sense regulacions ens guarda unes escalades atlètiques, semiequipades, de bon protegir i amb una roca excel.lent.   Són vies relativament curtes, però el fet de l'autoprotecció les hi dóna un plus!  Quan arribes dalt ho fas amb la sensaciód e que has escalat mes metres.

El fred d'aquest hivern ens ha animat a tornar a la zona;  aquesta és privilegiada quan fa fred o vent, ja que aproximes futut de fred i a peu de paret ja et sobra la roba.

Aproximació:

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrrera la cova dels Bombers, bran balma evident per resseguint la paret trobar la nostra via, una pintada al mur desplomat incial ens ho confirma i un pont de roca molt gran de la Teotihuacan ens ajudarà a orientar-nos.

A peu de paret, gairebé esborrat, el nom de la via.

Superat el desplom inicial, encarant la placa. Fotos Josep Sanz.

          La primera tirada comença explosiva: un pas on cal tibar que t'agafa en fred i que t'escalfa de cop.  Protegit per un parabolt posat molt baix i que és testimonial.   Una vegada aconseguim posar-nos sobre la lleixa anem a buscar la placa d'aspecte terrós del davant.   Ara haurem d'anar pujant en tendencia a la dreta, la paret ens va guiant.  Escalada atlètica en que has de jugar be amb els peus si no vols cremar-te....entrem a la roca grisa, és adherent i cantelluda, millor no pensar-s'ho gaire i anar amunt.    Per entrar a la reunió ho fem per una canal diedre però sense entrar-hi pel llom de l'esquerra ple de gotes d'aigua.

La reunió la trobem una vegada a la feixa caminat per aquesta gairebé al final.  Feixa ben ampla que fa perdre la sensació de paret, llàstima.

Sortint de la franja clara, trobem roca adherent i de qüalitat.  Foto Josep Sanz.

Primera reunió en una còmoda feixa.

L'encant d'escalar prop del mar.

Recuperant la primera tirada.

Curiosa i divertida segona tirada

                  La segona tirada surt per un mur curt i vertical, amb preses d'escàndol.   Entra en un terreny brut i herbós però que s'escala sense que l'herba molesti.   Fem com una ziga-zaga per anar a buscar una placa que es veu des de la reunió i que té una llastra a la dreta.   Aquest tram és divertit, amb preses que semble que no hi hagin de ser i van apareixent a mesura que t'enfiles;   entrar a la reunió és per la llastra en tècnica de bavaresa, un gaudi !

A la bavaresa final i començant la tercera tirada. Foto Josep Sanz.

              La tercera tirada surt per la dreta de la reunió, placa llisa amb les preses justes.  Anem a buscar un llabi que ens aboca a un tram brut en diedre d'aspecte trencat...i nó! no és recta amunt, les preses t'acompanyen a un aeri flanqueig on si podem posar quelcom per assegurar el segon millor, jo no ho vaig fer.        Trobem algun espit que ens orienta a continuar amunt i entrara una feixeta inclinada i llisa, sorprèn quan hi entres....d'aquí la cirereta dela tirada, una fissura diedre vertical que haurem de protegir i que ens amaga uns cantells espectaculars, fent divertida la seva superació.  La reunió es fa en una especie de ninxol ben còmode.

Després del flanqueig una bavaresa atlètica, a protegir. Foto Josep Sanz.

Recuperant la tercera tirada amb un flanqueig estratègic.

A la bavaresa atlètica !

Sortim per la Teotihuacan, allargant l'escalada.

           La quarta tirada surt per la dreta i és de tràmit, nosaltres en volem mes! el Josep vol sortir per la darrera tirada de la via veïna, la Teotihuacan, que encara el mur vertical on tenim la reunió, i que gràcies a uns bons forats i cantells de mans adherents ens permet superar el tram, no sense un bon esbufeg !  renoi, però la gresca no s'acaba aquí, ja superat el mur en tenim un alte al davant protegit per un bolt, la paret desploma fins i tot, però els cantells hi son generosos i permten sortir-ne amb èxit, deixant el bolt a l'esquerra.

A la reunió cimera.

Una escalada que ens ha agradat molt i que celebrem al caòtic cim del Pic del Martell.

Una vegada a la quarta reunió fem un ensamble en el que trobem alguns bons ressalts fins a la plana cimera, plana punyetera, ja que és un gruiere d'herba i blocs on cal caminar amb molt de compte per no deixar-hi un peu o la tibia !  Millor buscar alguna fita i seguir-les resseguint la paret cap al sud per baixar per on millor ho trobem fins al corriol per on hem pujat.

Ressenya de l'autor

Joan Asin

 

Escalada del tot recomanable, en un calcari adherent i atlètic, aneu-hi amb un bon joc de tòtems o similar fins al 2 i Tascons que sovint hi queden molt be.  Amb 8/10 cintes expres fareu. 

Malgrat són pocs metres d'escalada, el fet de que s'hagi d'autoprotegir en part, et fa arribar dalt amb un bon regust.