Vies Àfrica i Gran Diedre sortint per esperó dels Minairons a la Paret del Grau. 15 i 17 de febrer 2024

La majestuosa Paret del Grau vista des de coll Piquer.

  Aprofitant la bona climatologia i orientació de la Paret del Grau, aquest febrer hi tornem;   hi tenim molt bones vies que encara no hem fet amb el que triem la Gran diedre /Esperó Minairons i la clàssica via Àfrica.

En aquesta cara hi trobem la via Àfrica entre mig de la Jardí de les Mentides a la dreta i la Gallifantes a l'esquerra.

APROXIMACIÓ

Nosaltres venim del Vallès amb el que fem cap a Oliana on acostumem a fer l'esmorzar, d'allà continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell fins a Coll de Nargó on girem a l'esquerra per la L-511 travessant tot el poble, a la sortida girem a la dreta direcció a Les Escoles per un carrer de forta pujada, trobarem indicacions de la zona d'escalada, girem alre cop a la dreta per enfilar-nos sobre el poble seguir fins al dipòsit d'aigües, passem pel costat d'una torre d'alta tensió al mig de la carretera per continuar la ara pista que flanqueja direcció sud-oest fins arribar en baixada a una collada, Coll Piquer, aquí deixarem el cotxe.

Per anar a peu de via seguim amunt fins a trobar un corriol que puja a la Paret del Grau, ben evident. Anirem al primer sector visible des de l'aparcament.

VIA ÀFRICA

La trobem al primer sector tot pujant de Coll Piquer, és la del mig de la placa, no hi ha dubte hi ha el nom gravat a peu de via.

Primer llarg  comença per una placa que es va redreçant, escalada fina en la que a l'inici ens ajudem del diedre de la dreta fins a abastar la primera xapa;   ja posats de ple a la placa ens enfilem a un primer ressalt del que ens situem sota un balmat, la superació d'aquest és el pas de la tirada, sortosament protegit per la segona assegurança.    Les preses clau comencen a perdre el bon grip de la roca d'aquí, ja que són les que hi ha i tothom s'agafa a les mateixes.   Una bona tibada i es supera el balmat, ara per grades anem a buscar, a la dreta una placa diedre per la que entrarem a la reunió.   Molt de compte ja que recta al nas hi ha un bolt de la Gallifantes que porta a confusió, com em va passar a mí, quan me'n vaig adonar em va tocar improvisar un flanqueig a buscar la reunió prdent-me l'atractiu i bonic diedre.

Potent inici en el que e3sn ajudem del diedre. Foto Santi Soler.

Primera reunió. Foto Santi Soler.

Traïent el cap després del tram vertical del primer llarg.

Segon llarg    comença lleugerament per l'esquerra de la còmoda reunió, anem a buscar un gran bloc que surt de la paret i al que ens hi  haurem de posar de peus a sobre...aquí comença el tram clau del llarg abans de la segona assegurança,  molt fi de peus i de mans.    Continuarem recta amunt a buscar un rebot que rodejarem per sota fins a situar-nos a una placa llisota per entrar a reunió.  El company la va encarar per la dreta podent així protegir-la, de segon és molt millor encarar-la recta, trobant bons agafadors que tranquiitzen davant l'adherència dels peus.

Començant el segon llarg on trobem uns passos molt fins....

Cal enfilar-se en aquest bloc per començar el llarg. 

Assolit el tram clau, xapar la segona assegurança, a sota apunt d'entrar a la placa.

Entrant a la tècnica placa abans de la segona reunió.  Foto Santi Soler.

Al tercer llarg, amb un inici en diagonal ascendent a la dreta.  Foto Santi Soler.

Tercer llarg   surtim de la segona reunió per la dreta seguint una fissura ascendent, molt bones mans i peus, un gaudi, entrem en una placa que es va redreçant fins a ser vertical, d'aparença fiera però prou amable gràcies als molt bons forats que anem trobant,   Ens deixa a una placa d'adherència prou amable gràcies als forats que anem trobant, després d'una zona trencada ens barra el pas un mur vertical  assegurat amb dues xapes, es veu potent i atlètic, per la dreta un diedre ben bonic i donat que duem material aprofito per sortir a cim pel diedre que s'assegura prou be amb ponts de roca i friends.   La sortida directa avui no m'ha fet el pes, però al rapelar i veure les bones preses de que gaudia, la deixo pendent per un altre dia, la veritat que el diedre també val molt la pena.

Tercer llarg abans de la placa final. Foto Josep Maria i Joan.

Entrant a la reunió cimera pel diedre de la dreta.

Baixem amb dos ràpels, amb cordes de seixanta potser s'arriba en un de sol, però avui anem amb 50's.

VIA GRAN DIEDRE + ESPERÓ MINAIRONS

Per aquest evident diedre canal ens començem a enfilar.

   Fem aquesta via amb el Josep Sanz i amb el Llangardaix sord, resulta que quan aparquem ell estava apunt de sortir per anar a fer la Gallifantes en solitari, li comentem que anem a la Gran Diedre i ens demana d'unir-se a nosaltres, oi tant!

L'aproximació des de Coll Piquer és com la de totes les vies d'aquesta zona, i localitzar l'evident diedre és senzill, amés una inscripció ens ho confirma.

Primer llarg   com a algunes vies d'aquesta paret comença amb roca conglomerada prou sanejada, ens enfilem a un primer muret per continuar per terreny amable fins a on fa el canvi de roca, aquí tenim un pas que s'ha de llegir be, ja que s'ha de superar una canal que puja per sota, esdevenint un pas aeri i curiós a l'haver de sortir cap al buit, costa de llegir i de situar-se;   una vegada l'hem superat trobem diferents ressalts que anirem superant entrant cada cop més a l'esquerra com si enfilèssim una xemeneïa.    Abans d'entrar a la reunió al bell mig de l'esperó un mur vertical .   MIg en diedre, encastament i finalment per la placa de la dreta s'assoleix l'aresta...renoi amb el llarg, semblava senzill....

Fins aquí la progressió és molt amable.

Al canvi de roca de conglomerat a calcari hi trobem un pas de mirar-s'ho.

Entrant a la primera reunió per un ressalt vertical prou exigent. Foto Ramon Hernàndez.

Començant el segon llarg ja de l'Esperó Minairons.

Segon llarg    Comença just pel fil de l'esperó amb uns moïments aeris i atlètics molt estètics, superat el priumer ressalt trobem una placa ajaguda que ens acosta aun segon muret fissurat verticalment, aquí tornem a trobar un pas, que fins que no es troba la presa clau, costa de superar.  Aquí el company va continuar escalant pel fil de l'esperó passant de llarg una reunió intermitja i fent reunió gairebé al cim en unes Savines.

Passos atlètics i verticals en aquesta segona tirada. Foto Ramon Hernàndez.

El company ens caça a la primera reunió. Foto Josep Sanz.

Segona reunió en una Savina. Foto Ramon Hernàndez.

Recuperant els trencats darrers metres des de la segona reunió.

Tercer llarg    Som gairebé al cim, resta un ressalt i arribar a la reunió de la via Àfrica per la que rapelarem, aquest tram esdevé molt bonic i aeri, crestejant per sobre les arestes.

Resta una cresta senzilla i estètica fins el ràpel de la via Àfrica

A la reunió de la via Àfrica des d'on rapelarem. Foto Ramon Hernàndez.

Baixem en dos ràpels a l'anar amb cordes de 50.

Un parell de vies ben atractives d'aquesta paret !  Amb una dotzena de cintes expres fareu i recomanable un joc de Tòtems i bagues savineres/ponts de roca per a passos puntuals.  A tenir present que l'assegurament en general és el just i sovint haurem de fer el pas amb l'assegurança a sota, anar-hi amb el grau consolidat.

Ressenya de la desapareguda pàgina Escalatroncs i dels amics Manel i Ita.