La Campana i la Baldufa (Rave) una bona combinació!

La Baldufa o Rave i La Campana, dues agulles curioses al capdamunt de la Plantació.

Ja fa dies que vàrem anar a fer aquestes dues agulles, li tenia ganes a aquesta combinació, anteriorment ho havia intentat fins en dues ocasions i sempre el mal temps ens ho havia esguerrat; avui tampoc fa massa bon temps, som al novembre i ja se sap! Amb el Wolfgang anem a Terrassa a trobar-nos amb el Sergi i la Sílvia, companys blòguers que fèia temps que coneixia virtualment i amb els que anirem plegats.

Sorprenent inici tot flanquejant un sostret

Aparquem a l'entrada del Clot de la Mònica per fer la bona caminada fins al capdamunt de la Plantació, llarga però sempre preferible al brogit del Monestir. Trobar el peu de via ens és ràpid ja que ja coneixia be el camí dels intents anteriors i de la primera via que hi vaig fer la

Un Tuareg a la gran ciutat

El Sergi i la Sílvia fan la via del Joan Vidal i nosaltres anem per la normal. Avui el Wolfgang vol començar amb el que el deixo que escalfi la musculatura. La Normal d'aquesta agulla es va obrir el 08-03-1943 per J. Casassayes, J. Mengod i L. Vilallonga membres del C.M.Barcelonès. Via molt lògica resseguint fisures fins al capdamunt on surt per placa. L'equipament hi és escàs i de l'època de quan es va obrir...amb el que caldrà anr-hi amb un bon arsenal d'autoprotecció.

Ja superat el pas clau,  entrant al divertit diedre.

Força amunt es veu un burí, per arribar-s'hi ens aixequem per la dreta d'una llastra desenganxada de la paret, d'on ja per placa l'abastem, el Wolfgang en un foradet col.loca un Àlien. Un sostre ens barra el pas i ens mena a la dreta, el llabi l'aprofitem per assegurar-nos, un Càmalot hi queda molt be.

Ben a la dreta s'acaba la travessa i toca anar amunt, aquí un pitó blegat i rovellat probablement de quan l'obertura!  costa aixecar-se i l'equipament fa que s'extremin les preacaucions...potser el pas mes difícil de la via. Col.locats per sobre el clau ja es  mes senzill fins un altre pitó de les mateixes característiques, aprop un burí, evidentment els xapem els dos. La fisura mana i cal resseguir-la fins que topem amb el mur que ens obliga a sortir-ne per l'esquerra a buscar el marcat diedre ascendent

Una esbelta alzina ens servirà d'assegurança.

El Wolfgang s'ho treballa molt bé, arriba a una Alzina esprimatxada però prou sòlida, una bona assegurança natural, de les millors fins ara! aquí la paret es redreça, és força trencada però sòlida el que permet autoassegurar-se amb tasconets i Àliens i amb alguna herbeta més amunt!!

Reunió d'època!

La reunió fa honor a l'equipament trobat fins ara, burins i dos pitons una mica perjudicats, la podem reforçar amb un Àlien.

Iniciant el flanqueig de la segona tirada amb roca molt bona.

Ara és el meu torn, la reunió és en una mena de nínxol del que haig de sortir per la dreta, sense guanyar altura, la roca hi és molt bona, dóna confiança;   arribo a un replanet on un burí protegeix el tram final, veig un merlet prou atractiu, anirà bé per assegurar el muret que tinc al davant, curt però trempat, sortosament amb roca de la bona que no fa patir, superat el muret ja s'ageu i vigilant amb el terreny ple de còdols solts m'atanço a la reunió, estic content, una tirada on treballa mes el cap que la força.

Arribant al cim.

Ja tots dos a dalt ens felicitem, la primera tirada és molt ferma, m'han quedat ganes de fer-la de primer! ja hi tornarem. Ja treu el cap el Sergi que mentre munta la reunió ens explica que ha fet vol sense motor...quan havia acabat l'artificial i en un pas llarg ha caigut amb la casualitat que la corda ha sortit de la cinta de sota, possiblement mal xapada...sortosament la tirada és molt vertical, fins extraploma i no ha tocat paret, això sí ha quedat per sota de la Sílvia que a la reunió ha quedat ben parada!!

Ben contents dalt la Campana.

El Sergi assegura la Sílvia per la Un Tuareg...

La Campana s'ho val!

Ràpel d'una ferma Alzina pel vessant Nord.

Ben satisfets cada un amb la seva via, desgrimpem cap a la ferma Alzina on hi trobem el ràpel: un cordino amb un parell de Maillons. Ara volem fer l'agulla del davant, la Baldufa o Rave, on en Joan Vidal hi va obrir una via prou interessant.

El Rave ens crida.

Recuperant el primer llarg, mes divertit del que sembla.

Per trobar l'inici de la via Tambors de guerra ens caldrà revoltar tota l'agulla començant per la dreta, hi ha un corriol en baixada, per l'esquerra hi arribaríem abans però una selva d'Aritjols i arbusts ho impedeixen. Ja a l'altra banda del Rave anem pujant per una canal fins que no podem mes, allà comença.

Reunió penjada de la bola del Rave

Aquesta primera tirada és senzilla i curta, el començament és trencat i cal anar amb comte, trobarem un pitó força a la dreta i mes amunt, on la roca millora un bolt, d'aquí ja la reunió. Com que jo ja l'havia fet s'hi posa el Wolfgang, amés ja li ha tocat la tirada "bona" a la campana...

Tot recuperant l'artificial,  el sòcol per on va la primera tirada.

L'artificial del segon llarg és espectacular, però les assegurances no són lluny i ben aviat se supera el pronunciat balmat; la gràcia és quan abandonem els estreps, és molt vertical i tot i que hi ha molt bona presa, costa abandonar-los. Uns metres força verticals encara, una diagonal a la dreta i entrem a una aresta ja mes senzilla on caldrà vigilar una mica amb la roca.

Satisfets i apretats a la punta de la Baldufa.

Reunió cimera i ràpel.

El cim és ben xic, tan que és una punxa a la que un seguit de bagues i claus la rodeguen per fer la reunió i el ràpel. Millor no mirar-s'ho gaire ja que si gratem una mica tot s'esmicola...tanmateix però sembla prou sòlid. Hi restarem una bona estona desitgem retrobar-nos tots quatre al cim per fer la foto de record.

Refiant-se de la instal.lació!

Ben contents amb la feina feta ens preparem a testar la resitència del ràpel, que no ens dóna cap sorpresa, tan sols disfrutar del buit.

Disfrutant del volat!

Itinerari aproximat de la normal de la Campana

Ressenya del Joan Vidal que trobàvem a la desapareguda Ona Climb ara

La Noche del Loro

Un parell d'agulles per disfrutar-hi, ben verticals i amb roca excel.lent, la Normal dela Campana mes aventurera i clàssica, la Tuareg de caire esportiu on cal tibar-hi fort. A la Baldufa una primera tirada rara i un segon llarg, el que supera pròpiament el Rave, potent i tècnic on cal escalar quan s'abandona l'artificial. Recomanables.