Pòquer de vies a la Codolosa, Punt Verd, Joan's, Clau de Sant Fèlix i l'Últim Mohicà.

Aquests darrers caps de setmana, be per la feina, be per problemàtiques familiars o be pel temps he escalat molt poc...calia posar-hi remei! i què millor que mirar d'aprofitar aquestes tardes que comencen a allargar. dilluns i dimecres hem pogut lligar caps amb el Joan i abans de les quatre ja estàvem a Collbató agafant els trepants per anar a grimpar, i com no,  anem a la Codolosa: aproximació nul.la i vies a dojo.   

                                              VIA   PUNT VERD

A la primera tirada de la Punt Verd

Jo fa temps que no m'hi acosto i tinc força vies per fer, amb el que deixo que el Joan trii;  Farem la Punt verd primer, una via que va obrir el Joan Asin amb l'esperit de no foradar la paret, equipant-la únicament amb claus i ponts de roca...va per l'esquerra de la Josep Monistrol dels germans Masó.

Començo jo i m'agrada, la veritat que és ben trobada, amés l'equipament hi posa un punt de pebre, quins cordillets hi ha en algun punt! milor no testar-los...tanmateix no és difícil, però hi trobarem força sorreta que em fa anar ben concentrat, cap al mig es redreça i agafa ambient.  Fem reunió al ràpel de la Josep Monistrol.

Acompletant l'equipament abans d'un pas "interessant" al segon llarg.

Ara li toca al Joan, només començar tenim el pas de la via, un muret vertical protegit amb una pitonisa simbòlica i que acompletem amb dos friends en una fisura, abastat un cordino, es continua ja per placa fins un tram terrós que ens aboca a un altre mur, que si s'agafa pel dret és prou potent i exposat, el Joan prefereix anar una mica a la dreta a buscar el pitó encintat d'on ja es va a l'esquerra. De segon passo pel dret però apurant molt la possible caiguda sobre la feixa de sota...millor de segon o molt sobrat de grau. Baixem d'una tirada amb els 60`s.                                 

                                             VIA DELS   JOAN'S

Recuperant la primera tirada

Sense pensar-nos-ho gaire ja m'estic enfilant per la via dels Joan's, ara anem per la dreta de la Josep Monistrol, inici atlètic i divertit, amb una successió de murs on cal posicionar-se be, l'equipament per no patir gens. Disfruto la tirada de valent.      Ara és el torn del Joan, aquesta tirada és ben dreta i la primera assegurança força amunt, però el company se la coneix i col.loca un bon àlien abans. Mig en placa mig en diedre per acabar en placa, també una tirada agraïda. Per acabar un mur ben redreçat,on hi ha dues possibilitats, recte pel desplom o be per la dreta, com que s'està fent tard vaig per la dreta on te la seva gràcia superar el balmat. Acabem rapelant encara amb llum.

          
                         VIA EL CLAU DE SANT FÈLIX

El Joan al primer tram del "Clau".

Dimecres tornem a quedar, el Toni i el Mingo ens els trobarem ja a la paret que ells han començat una estona abans; aparcant hi ha el Joan Asin i companys que han triat fer esportiva, sinó fem un aplec blòger!
 Com l'altre dia em deixo aconsellar pel Joan i tria la  "El clau de Sant Fèlix" la seva darrera obertura, que jo encara no he fet. Comença: diedre vertical amb bona roca i grans preses, desequipat, al capdamunt un bolt i en un altre ressalt un altre, equipament just, bona roca. Disfruto recuperant-lo, però m'ho prenc amb calma, que m'ha tocat tibar-li al mur de la segona tirada: l'encaro amb ganes i aconsegueixo fer fins a la segona xapa on quedo atrapat sense poder deixar-me de mans per passar la corda, m'haig d'agafar. Em penjo i m'ho miro, és tècnic i fi de dits i peus, però es pot pujar, cal aguantar-li! em surt en lliure, però haig de fer alguns reposos.

El Mingo esperant per baixar de la Punt verd.

Gaudint de la roca i el trempat mur de sortida!

Ens queda el darrer llarg, un mur ben vertical, però amb preses grans i forats millors, s'hi posa el Joan i apreta de valent, el sento esbufegar!! un xapatge delicat i ja encara la fisura on trobarem el clau de Sant Fèlix (Clau que el Joan va recuperar de la torre de l'esglèsia de Sant Fèlix de Sabadell i que dóna nom a la via) Uns passos tècnics per placa vertical ens deixen a la reunió. Un ràpel amb els 60's ens deixa just a terra.               
                                   VIA L'ÚLTIM MOHICÀ

Curiós i sorprenent diedre-placa de sortida

Ens desplacem uns metres a la dreta de la paret, anem a fer la via l'últim mohicà, la via mes antiga de la paret, oberta l'any 2000 per Gabriel Romero i Xavier Arbat, semiequipada amb burins i claus. Els companys també l'han feta i el Mingo em comenta que "disfrutaré al darrer llarg...comença comuna amb l'Avi Trepador fent reunió en una comodíssima feixa a l'esquerra i per sota de la de l'Avi. Trobo aquest primer llarg relliscós, fa anys que no la fèia i es nota la freqüentació de la zona. Tres burins, munto reunió al mur, veig a l'esquerra els companys Toni i Mingo a la Full equip. Ara és el torn del Joan, flanqueja cap a la dreta per enfilar-se sobre el muret, veig la possibilitat de fer-ho recte, ja veurem. De la reunió estant veïem un burí a la vertical, força amunt, cap allà que va el Joan, el xapa i amunt per la placa, no és difícil però hi ha força molsa i cal anar amb comte, es deixarà un plom a la dreta i farà directa fins la reunió, millor no patinar...L'aviso que começo i que tiro pel dret, ho probo: les mans són bones, costa veure els peus, ques'han de posar els dos en un  forat, del que s'ha de sortir una mica en adherència. Ja la reunió em carrego amb tota la ferralla que duem que això es veu molt aventurer! d'entrada llaço un sabinot sec i amb precaució que és força trencat em vaig enlairant, quan em plantejo posar alguna cosa, al pit hi tinc un burí! ben content l'equipo i amunt, cal travessar unes llastres per assolir el peu del vertical diedre de sortida, aquí tens un pas d'equilibri on no s'hi val a fallar...ja al diedre la cosa millora així com la qualitat de la roca que permet posar-hi algun Àlien i tascó. sorprenent-ment s'acaba pujant per la placa que té millors preses que no sembla i on hi trobarem dos burins que dónen moral, el que mes m'ha costat és deixar el diedre per posicionar-me a la placa, així com abandonar el darrer burí, car ja vaig una mica "petat" i em fa por sacar sobre aquesta xinxeta que tinc als peus...el meu instint de supervivencia em fa descubrir a la canal un arbust amb tronquet mitjanament gruixut que m'afanyo a encintar, buff....sembla mentida el que fa la por! ara escalo més fluid i m'arribo a la reunió tranquil.lament. Mentre,  els companys també han arribat a la reunió cimera de la Full equip, el Toni l'ha trobat molt relliscosa...és el peatge de la freqüentació d'aquestes zones tan properes, li comento que jo la recordo amb una roca abrasiva i plaent...i tampoc fa tans anys que la vaig fer.
Acabem tots ben satisfets i anem a fer una beguda tot comentat que sort d'haber escalat avui, que el cap de setrmana pinten bastos com darrerament sols esdevenir, que hi farem. He disfrutat força aquestes cuatre vies, de caire força diferent però interessants totes elles, equipades amb poques assegurances fixes i que et fan escalar, us les recomano.

Si us interessen les ressenyes les trobareu al blog del Joan

Sisbemessanapren