Via Sense Nom als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat sud.20-11-2025.

Espectacular "plantació" d'Agulles, a primer terme els Estalvis del Porró amb la fissura per on va la Via Pell Roja, la nostra és a l'esquerra d'aquesta.

 

                           Ara fa temps que no pugem a La Plantació, vam fer-hi molt bona campanya coincidint amb la publicació de la guia del Joan Vidal, però, com tot, sembla que ha passat de moda...una nova via divulgada pels companys Manel i Ita i Joan Prunera ( Col.leccionista de Vies ) als Estalvis del Porró ens en torna a fer agafar ganes, així que anem dues cordades amb diferents objectius, nosaltres Josep i jo a fer la nova via i el Josep Maria i el Paco a fer la Pell Roja.

APROXIMACIÓ:

A la Plantació hi podem anar des del Monestir pujant a Sant Joan i pel camí cap a Sant Jeroni, passat el Mirador, agafar cap a l'esquerra el camí que baixa al Clot de la Mònica, marques blaves, o bé, com vam fer nosaltres, deixant el cotxe al capdamunt del Passeig Ronda abans del trencall amb el carrer Lleida;  d'aquí anem per camí de terra primer en direcció Collbató ( est) per agafar el trencall de l'esquerra, tot vorejant una finca tancada fins entroncar amb el camí de Collbató a la Vinya Nova;  al primer trencall a la dreta enfilem amunt, és el camí de Les Artigues que porta al Frare de Baix i la Pastereta.  El seguim fins dalt de tot, en una collada baixem per entrar a La Plantació;  ja dins la planada agafem el tencall de l'esquerra per sortir per sobre l'agulla Oblidada, ja albirant els Estalvis del Porro.

La gran fissura que ratlla tota la cara oest ens orienta.  La nostre via és a l'esquerra de la mateixa.

Placa vertical i compacte a l'inici del primer llarg.

Primer llarg:      Localitzat el peu de via, no hi ha dubte, ja veurem els parabolts.

El peu de via és curiós, ja que fa una rasa, com una petita rimaïa, per entrar a la paret.   Inici molt vertical i de petits foradets i preses cantelludes però petites.  A nosaltres que hi vam anar a finals de novembre i fèia fred, ens va costar trobar-hi el gest amb els dits glaçats, els primers metres són a l'ombra per aquestes dates.

Superats els primers metres potents ja afluixa la verticalitat arribant còmodament a la reunió.

El Mur inicial és exigent i més a l'ombra i amb fred. Foto Josep Sanz.

Des d'un gran còdol, el peu de via.

Sortint del mur vertical i entrant, per terreny més amable a la primera reunió.

Segon i Tercer llargs:      Comença recta amunt de la reunió, anar seguint els bolts.  Un ressalt amb dos bombos, hi posa la dificultat a la tirada, que es resolt prou be gràcies als bons còdols que hi trobem.   Decidim no fer la segona reunió i continuar fins a la reunió cimera, comuna amb la Pell Roja ( 15 metres).

Primera reunió. Foto Josep Sanz.

Començant el segon llarg i panoràmica feta pels companys des de la Pell Roja.  Foto Josep Maria Mallofré.

Placa amable que es "complica"

Superant el ressalt de la segona tirada.

Arribant a la segona reunió, que no farem, continuant fins el cim.

Reunió cimera i anant al capdamunt de l'agulla, baixarem caminant.

Descens:  Es pot rapelar des de l'aresta Brucs (60m.) o be fer dos de trenta des de la segona reunió.   Nosaltres decidim baixar a peu per la canal entre els Estavis i el Porró, que actualment és ben neta d'Aritjols i còmoda de baixar, no com fa 18 anys quan vam fer la Pell Roja que ens va costar unes bones esgarrinxades.

Els companys de la Pell Roja a la reunió comuna. i Foto Grup.

Material:    Via completament equipada, amb deu cintes exprés passarem.

Ressenya de Tricams a la Cazuela, gràcies.