Via Casas Benito a l'aresta Nord del Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt. La Mola. 16-09-2020.

Cara Nord-oest del Burret ( Cavall Bernat )

           

         Quan encara no érem confinats, una tarda de setembre quedem amb el Jordi per a fer una nova línia a l'estimat Burret, el nostre Cavall Bernat.  El Jordi s'ha proposat repetir totes les vies obertes a aquesta agulla emblemàtica de Sant Llorenç del Munt on la majoria     d'escaladors Vallesans hi hem fet les primeres passes a la vertical.   Avui puc dir que ja ha assolit el seu objectiu i estic content d'haver-lo pogut acompanyar en algunes d'aquestes vies.  Felicitats Jordi !

Per als que no coneixeu tant La Mola per arribar a peu de via heu d'anar a Matadepera i d'allà a la urbanització Cavall Bernat, no te pèrdua, el carrer Cavall Bernat us portarà als peus del Parc.  Una vegada aparqueu heu de continuar l'asfalt fins on s'acaba, un corriol s'enfila per entre pins, entreveureu l'agulla;    arribareu a un coll on a la dreta teniu el Cap de Mort i a l'esquerra el Burret, just al davant, el cim de La Mola.

Preparant-nos a peu de via i començant la primera tirada, la Normal. Fotos Jordi Ceballos.

               Aquesta via, la Casas-Benito no sabem la data en que es va obrir, però per alguna peça que vam trobar ha de fer molts anys, sortosament en Ricard Darder fa uns vint anys la va reequipar juntament amb  la majoria de vies del Cavall.   Com a via comença sobre el pedestal per on va la via Normal, essent així que primer ens haurem d'enfilar per aquest, un tram completament desequipat fins al peu de l'esperó nord, aquí hi ha un espit que aprofito per a muntar la reunió complementat amb un Tòtem del 2 en una llastra.

En aquest tram hi vaig viure quan jo m'iniciava una anecdota que hem va frapar;  estava tot just començant en això de l'escalada, i en una sortida ens van acompanyar una colla de veterans, entre ells el Josep Alaix.   L'home es delia, però ja fèia anys que no escalava, ni tan sols anava amb arnés...però de cop i volta mentre era jo a la reunió intermitja del diedre central m'el trobo al costat: que nano? com va això? em diu....jo alucinava, per on ha pujat aquest home? ell tant tranquil va restar una estona observant-nos i se'n va anar per on havia vingut! Quin tremp aquesta generació!

Primera reunió i recuperant el Jordi.

La segona tirada comença anat a buscar l'esperó, xapar la primera assegurança, força alta, s'ha de fer amb cura, però una vegada la tens, és un artifo senzill molt ben equipat, aeri al ser en un esperó, compte si fa vent ja que és una zona molt exposada.

Anant a buscar l'esperó Nord amb un artifo espectacular.

Passos d'A2e restaurats per en Ricard Darder

Preparant-se per a fer la sortida en lliure.

       Són quatre passos d'A1/A2e de bon fer, però el tema és quan s'ha de sortir en lliure, com sempre passa, costa deixar els estreps...el Jordi s'estudia la continuació i troba un bon forat per a un Tricam, fantàstic! a més, aquí la roca és sòlida el que fa escalar amb confiança, la sortida així és de bon fer fins a una feixeta estreta on troba un darrer bolt, la continuació és de roca delicada i prou dret amb el que decideix muntar reunió del bolt i un vell clau.

Bufa un vent fort i una nuvolada vol tapar La Mola...

Fent els darrers metres, un tram a equipar amb una sortida potent de reunió. Foto Jordi Ceballos.     

         Em reuneixo amb el Jordi i miro el que segueix...un mur vertical, trencat i poc protegible.

Per la dreta una fissura trencada admet un Àlien, d'aquells de moral, amb cura m'enfilo vigilant els peus, sortosament de mans tinc bona presa, aconsegueixo aixecar-me per engrapar un gran merlet tot fent un flanqueig horitzontal a l'esquerra, resto a la vertical del Jordi;   ha estat un tram d'aquells de no pensar-s'ho massa, ara ja superat el tram vertical ja respirem.

Busco on posar quelcom, un tasconet l'entaforo entre dos còdols i un micro;   supero un grau i ja sóc al muret final, aquí una alegria, un pitó amb anella amb mes rovell que ferro, però que xapo ben content, d'aquí flanqueig ara a la dreta i surto per terreny molt trencat a l'aresta cimera, un tram curt però molt intens !

Reunió cimera;  el Jordi content, una altra al sac!

La Mola s'ha esboirat finalment i ens observa...

Rapelem pel vessant oest, el Jordi vol investigar una altra línia.

             Ja al cim assaborim la línia que ens hem guanyat, curta però intensa, d'aquelles escalades que et fan rumiar i estudiar la roca.   Al davant La Mola ens observa, finalment la tempesta s'ha esvaït, sort ja que pensava que avui sucàvem !

El Jordi vol estudiar una línia del vessant oest, amb el que rapelem per aquesta banda, sempre ho havia fet pel diedre central, estarà be canviar.   La investigació va ser productiva ja que poques setmanes després enllestia una altra de les poques línies que li faltàven.

Ressenya  gràcies a Manel Santiago i que trobareu a

Santllors.com

 

              Una via que malgrat el seu curt metratge no deixa indiferent, el fet de començar per la normal li dóna, per mí, un plus, l'esperó nord és molt estètic i les sortides en lliure et demanen negociar amb aquest conglomerat secretiu amb totes les armes de que disposis.

Ni el curt metratge, ni el grau, baix, us faci menystenir-la, aneu-hi i tasteu-la, no us decebrà.

De material amb una dotzena de cintes feu,  menys,  si munteu la reunió intermitja.  Un Tòtem/camalot del 2, Tricam negre, plaquetes recuperables, tascons i estreps.

Per a fanàtics/romàntics de Sant Llorenç.   Per mí recomanable.