dilluns, 7 de juny de 2021

Aresta Brucs a La Boteruda del Gra, a Agulles, on el grau és el de menys...Montserrat. 08-05-2021.

Camí al refugi Vicenç Barbé admirem les agulles, amb la nostra al capdamunt. Foto superior Ricard Rofes.


                 Un matí de dissabte quedem amb el Ricard i el Miquel per anar a fer una via que ells tenen abandonada de les primaries del desconfinament....és una aresta Brucs, una Cerdà, del Jaume Cerdà i J. Boladeras, oberta el 18 de maig de 1959, jo encara ni caminava tot just!

Doncs el Ricard es vol treure l'espineta i nosaltres, amb el David, ens hi afegim, així els farem suport.   No és una via que destaqui pel seu equipament, a la primera tirada d'uns 35 metres hi trobarem a uns cinc metres un rebló sense plaqueta, a uns quinze un rebló amb plaqueta i sota el darrer mur un altre rebló amb plaqueta.... és la típica escalada d'Agulles, prou vertical i llisa, sense grans preses, vaja senzilla, però exposada.


Després d'una bona caminada som al peu de la Boteruda del gra.

Aproximació:

                     Aparquem a Can Massana, actualment ja torna a ser de pagament, amb descompte als federats que ho acreditin.  Agafem la pista a Coll de Guirló, fa anys recordo que hi pujàvem el cotxe fins dalt;   del coll baixem direcció paret nord i agafem el trencall senyalitzat que mena al pas de les Portelles, direcció al Refugi d'Agulles o Vicenç Barbé.

Quan arribem al refugi no el sobrepassem, sinó que de seguida ens dirigim a l'esquerra per la canal de Les Bessones, podeu continuar per aquesta canal fins a trobar l'alta ruta d'Agulles o el que vam fer nosaltres, pujar a buscar el peu de la Bitlla i la Bola de la partió, d'on fem cap a La Corona de la Reina sortint al mateix camí d'Agulles;  el continuem fins  les envistes de la nostra agulla, la més alta de la zona ( 1.086 m.)

El Ricard comença l'aventura !

Ben suats arribem al peu de l'aresta Brucs, avui començarà el Ricard, és d'ell la idea de la via i és ell que hi té uns assumptes pendents....

D'inici cal superar un tram vertical de bones preses d'aspecte trencadís...col.locat sobre un gran bloc ja localitza el rebló , aquest és molt difícil de veure, situat al replà de la petita feixa.   Plaqueta recuperable i amunt, però per on...aquí és on un dubta....la següent plaqueta és a uns quinze metres i és difícil de veure...al davant un tram altre cop prou dret que no saps per on encarar-lo, finalment és per on més tira, per on hi trobem uns bons còdols per les mans.

Fet aquest pas, no hi marxa enrera, mar de còdols arrodonits, amb un grau de dificultat que no espanta, però millor no badar.  Troba el segon rebló, salvat!  aleshores ja albira el tercer en un tram prou dret i llisot i mes a l'esquerra que el darrer.

Alguns pensareu, que és això de rebló?  doncs és com s'anomena en Català als mal anomenats Burins, aquí us copio un epistolari que vam tenir amb en Pere Forts:

el burí o burinador és l'eina, els burins o burinadors són les eines). La merdeta en forma de bolet que es posa al forat és el rebló.

Ex: Faig un forat amb el buri per posar-hi un rebló.

Una vegada trobat aquest segon reblò ja es veu el tercer a sota d'un mur altre cop vertical i prou llisot.  Superat aquest tram s'acaben les dificultats i la progressió esdevé una agradable grimpada fins la reunió.   El Ricard prefereix fer-la a la de la veïna Dipankasa amb Parabolts amb el que jo la faré a la original on algú hi ha afegit un bon espit.
A la recerca de les assegurances...


A l'alçada del tercer rebló i a la reunió de la Dipankasa.


              Aquesta primera tirada és molt psicològica, les assegurances són difícils de veure...a més, no vam trobar cap possibilitat d'acompletar-la.   Per sort la segona canvia totalment, més amable i a sobre amb força possibilitats de posar-hi "coses".

Comença per una rampa a buscar un llabi on resta un pas per superar-la, ben protegit aquí per un rebló.   Abans e spot posar algun Àlien o Tòtem petit al Llabi.

Superat aquest trobem un forat on hi cap un Tòtem del 2 i mes amunt Merlets...tot això amanit amb una roca prou bona, que mes podem demanar!


David i Jaume fotografiats pel Miquel Jordan.

Arribant al llabi i posant el Tòtem del 2.


El Miquel sortint i nosaltres apunt de seguir-lo. Fotos Ricard Rofes.


Un bon merlet, llàstima que és quan ja no fèia falta...


Per baixar anem al vessant Nord-est on trobem un ràpel d'uns 15 metres que ens deixa al capdamunt d'una feixa que cau a la muralla nord, uns arbres caiguts fan de barrera, anar amb cura.

Una via a no menystenir...si ens fixem només en el grau, doncs és molt assequible, però atenció a l'equipament, escàs i vell, prohibit caure.   Cal anar-hi amb el grau assolit i el cap fred.   Molt recomanable aleshores ja que gaudeix d'unes vistes immillorables no en va és de les més elevades de la zona.
Per acompletar el matí teniu d'altres línies aprop, com l'aresta brucs de la Panxeta, de caire encara més exposat que aquesta, o les mes domesticades Dipankasa  i California a la dreta de l'aresta Brucs.

Foto Boteruts del Gra !

Ressenya de l'amic Jose Walero del seu Blog
  • Desventuras y Milagros

  •  

    2 comentaris:

    1. Bon relat Jaume!
      Vam dubtar, vam patir però alhora, vam gaudir el doble. Quina gran 1a tirada on hi ha pocs reblons, i no es pot afegir res més, tal i com ho expliques. Fins a la propera.


      ResponElimina
    2. Una escalada compromesa que vas gestionar molt be Ricard!

      ResponElimina