Via Manuel Santiago VI al Cingle de La Porquerissa. Serra de l'Obac. 12-05-2021.

El Cingle de La Porquerissa i detall del mur on va la via.

Una altra tarda ben aprofitada, amb l'amic Sergi anem cap a la Serra de l'Obac a fer la que suposem serà la primera repetició d'una via acabada de sortir del forn;

Resulta que pujant per la canal de les Bruixes em trobo els amics Santiago, pare i fill que estant enfeinats a la treballosa via dels germans Masó Crits en la obscuritat a l'agulla de Can Robert, la fem petar i em comenten que han obert una nova via a La Porquerissa just a sobre de la sepultura de peu de camí...els comento que l'aniré a tastar...i avui és el moment,no tenim ressenya però em van comentar que només cintes.

Aproximació: 

Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa.   La via la trobarem abans d'arribar a la balma, enmig de l'alzinar,  a mig aire veure unes lloses al talús, són una sepultura medieval de quan La Porquerissa era habitada.

Sepultures de La Porquerissa, la via és just a sobre.

Peu de via i començant l'artificial equipat.

Quan localitzem la sepultura, ens enfilem pel talús amb cura de no malmetre les restes , fins a buscar la paret del fons, unsòcol senzill ens en separa, aquí comencem.

Una grimpada de tercer i ja puc xapar el primer bolt, l'escalada esdevé tranquil.la ja que els passos són aprop, es nota que l'han obert per sota.  La roca no és dolenta però la verticalitat et fa progressar amb els estreps.

A mitja paret ja cal fet alguna sortida en lliure fins a perdre la verticalitat, aleshores anirem per terreny prou trencat a la reunió, sota el muret final, de roca, ara sí, excel.lent.

A1e es nota que s'ha obert per sota, els passos són curts.

Primera reunió i placa de la via.

El Sergi emergint de la vertical

Ara és el torn del Sergi, de la reunió cal flanquejar a la dreta a buscar un escletxa vertical, el pas més "complicat" és entrar al diedre, aleshores podem triar entre progressar per placa o en diedre, essent molt mes senzill usant el diedre.

Llàstima que sigui tant curt !

Al replà de dalt fem reunió gaudint de les vistes i patint un vent fort que ens vol fer fora!   aquest mes de Maig ens està donant moltes tardes fredes, veïem a banda i banda cortines d'aigüa, per sort nosaltres estem a terra de ningú.

Baixem per la canal entre la Roca de la Pola per on va la via Ítaca i la Roca de La Porquerissa, tot baixant veïem el peu de la via Vicki Àlvarez.

POc després arribem al camí ral.

Començant la segona tirada, amb roca de la bona, llàstima que és massa curta.

Al cim de La Porquerissa, amb un vent ben fort i fred !

Ressenyes, la meva i la de l'autor que trobareu a

Santllors.com

 

 Via recomanable per iniciar-se en l'artificial equipat i vies de mes d'un llarg, ja que presenta un equipament amb bolts del 10 per no patir, amb cintes i estreps fareu el fet.

Es pot acompletar la visita amb les vies veïnes, Aris, més aventurera, Vicky Àlvarez, a la canal de baixada, la Porretas, dels mateixos autors, o la xemeneïa MTM dels Germans Masó, gairebé desequipada.

Apa ja teniu feina!