dimecres, 28 d’abril de 2021

Via Josep Aspachs al Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. Parc de Sant Llorenç del Munt. 07-04-2021

El Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus, pel perfil de la dreta va la via.


Tornant de fer el Diedre Estomacal encara ens queda llum i ganes, amb el que decidim fer la via Josep Aspachs que tenim al costat mateix, jo ja l'havia fet fa deu anys amb el Josep Sanz, aleshores vaig començar jo, avui ho farà el Sergi i així ja l'hauré feta tota de primer.

Aproximació: 
:
                      haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.  Del coll anem a buscar el Cingle que tenim al davant fins a situar-nos sota la Foradada, la via comença allà mateix.

Començament de la via J Aspachs, foto treta de l'article dels germans Masó al Vèrtex nº 227.



El nostre inici, curios  i aeri flanqueig.


La primera tirada comença  sota ben be del coll que fa la Foradada per enfilar-se a la paret esquerra a buscar unes roques arrodonides que ens permetran fer un aeri flanqueig cap a l'esquerra agafant cada cop mes ambient, d'entrada no veurem cap protecció, però hi ha dos espits que ens trobarem a mesura que progressem. 

Quan som al perfil de l'aresta haurem de fer cap amunt, un bon pitó en una balmeta ens protegeix la pujada al replà de la reunió, ben còmoda.
                                                                               



Acabant de revoltar la base per enfilar cap a la reunió.

Fent el curiós voltadits i enfilant ja cap a reunió.


Començo la segona tirada, quan la vam fer fa deu anys, ens va semblar molt trencada i delicada, vaja ens va fer "por", però després de força repeticions i potser ha canviat la nostra percepció, actualment no la trobo pas tant delicada, això sí, s'ha de vigilar d'on t'agafes.   Surt cap a la dreta a buscar un esperonet de millor roca, aleshores vas fent ziga-zages tot cercant la zona mes sòlida.
Al capdamunt tenim un mur vertical protegit amb una expansió, però per assolir-lo hem de fer un tram delicat, millor llaçar una bona Savina que trobem a sota a l'esquerra.

La segona tirada surt a buscar la millor roca, al fons La Mola.


Tram de roca delicada on cal anar en comte


Al relleix vertical amb sortida de roca delicada.

Superat el relleix, en trobem un altre abans de cim, mes modest però amb sortida de mans delicades, vaja, que no et pots relaxar encara....ja dalt la cinglera anem a buscar una bona savina per assegurar el company.   

Al davant tenim el bonic Castellsapera i al'esquerra La Mola i la carena que va cap al Montcau, el sol ja comença a baixar destacant la silueta de Montserrat....moments màgics, tardes que no voldries que s'acabessin. 

Contents dalt la Cinglera de La Foradada del Coll de Tres Creus.


Via mes maca del que pot semblar, com a inconvenient, que és prou curta, però això té sol.lució, al costat tenim la via Manel Roviras i la recent apertura la via Jordi Anglès, al seu costat, i sinó al darrera el Diedre Estomacal, i més enllà la via Reyes i.....tant com vulgueu.
Per a repetir-la únicament us caldran bagues savineres, possibilitat de llaçar un bon merlet al començament si no us refieu de l'inici del flanqueig i a la segona tirada una savina abans del muret.


                                     Ressenya dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com

  •  





    2 comentaris:

    1. Veig que has aprofitat bé el confinament comarcal.... Fa gràcia quan parles de roca delicada, com si fos una novetat!!

      ResponSuprimeix
    2. Gràcies pel comentari Joan! és que hi ha graus de delicadesa de la roca ha ha ha darrerament he fet algunes vies que quèia tot !

      ResponSuprimeix