Via Miquel Comes al Càntir o La Boina gloriosa d'en Peret. Turò de La Pola. Serra de l'Obac. 07-04-2021.

Discret monòlit, amagat entre les alzines: El Càntir

                  L'actual Pandèmia ens té reclosos o be al Municipi o be a La Comarca, aquest dimecres de  tancament comarcal quedem amb el Sergi, company tant o mes boig que jo pel Parc de Sant Llorenç i l'Obac, per acostar-nos al Coll de Tres Creus on darrerament hem anat sovint tot "tatxant" discretes però per nosaltres importants vies de la zona.

Aproximació:

                      haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral , deixem enrera l'evident agulla del Setrill , el camí gira a la dreta resseguint una valleta de la que sortim per trobar el Cingle oest del Setrill, passat aquest tornem a girar a la dreta, abans de que tornem a girar a l'esquerra per fer cap a La Porquerissa, veurem una clariana a l'alzinar, per allà bosc a travers anirem fins a ensopegar amb l'objectiu, el Càntir.

Pel vessant sud on per l'esquerra s'hi recolza una agulla va la nostra via.  El Sergi començant.

Una curta enbardissada i ja som als peus de l'agulla, nosaltres anirem a buscar un pany de paret prou marcat on s'hi recolza a l'esquerra una agulla;   ja veurem els espits al marge dret al costat d'una fissura que ens ajudarà a començar a enfilar-nos.

Comença el Sergi que sap aprofitar molt be la fissura de la dreta per anar pujant i xapant els espits, no és fins al tercer que li cap penjar l'estrep, sobretot per sortir-ne.

Després d'uns passos d'Ae toca flanquejar  per roca delicada...

Superat el tercer espit toca sortir en lliure, la roca no és molt bona i far escalar amb precaució, aleshores flanqueja ascendent a l'esquerra a buscar l'agulla adossada, tot vigilant amb els bolos de peu que es volen suicidar...ja en diedre assoleix el cim de l'agulla, al davant un mur compacte de roca, ara sí, ben bona.   Un cop de gas fins a una feixeta que reseguirem a l'esquerra, recta amunt, desploma i es veu trencat.

El perdo de vista, va derivant cap al coll entre el cim principal i la punta Nord, amb un passet de confiança per assolir-lo.

Al cim de l'agulla arrepenjada.

Una placa ens aboca a un mur que flanquejarem cal a l'esquerra

Arribant al collet entre les tres agulles que forma el cim del Càntir.

Grimpant a l'agulla Nord

Al recuperar la tirada aprofito per pujar les dues agulles secundàries, la Nord demana una mica d'atenció, hi poso un Àlien, no fos cas...d'allà desgrimpo i pujo al cim principal del que m'acosto a l'agulla est per on puja la via normal, és un saltet que fa més impresió que difícil és.

Passant al cim principal.

Del cim principal, d'un saltet passo al cim est.

Agulla principal del Càntir i Savina de la que farem el ràpel.

Un altre modesta agulla per una via dedicada a un bon amic, en Miquel Comes Arderiu;  oberta pels seus amics Miquel Farrés, Carles i Carmelo Rodríguez de la U.E.S. l'any 1972  per animar-lo arran d'un greu accident que va patir.

Completament equipada, només us caldrà alguna baga savinera per assegurar l'entrada al cim.

Es baixa en ràpel d'una ferma savina, la mateixa que ja descriu en Josep Barberà a la seva obra Sant Llorenç Pam a Pam.

Pel vessant del ràpel hi ha la via de la fissura i l'encastament de la via normal, entre l'agulla est i la principal, propers objectius.

Recomanable!  per aprofitar la visita aprofiteu i feu la via de la fissura per la que si que haureu de portar força material fins al 4 de Camalot.  Per la Normal no us caldrà gaire res, ja que no es pot protegir, xemeneïa neta.

Ràpel curt d'uns 15 m.

Cròquis de la zona vist des de la Roca de La Pola.

Artística ressenya de l'amic

Manel i Ita