Placa vertical i molts forats...Malanyeu, via Àngel Borràs. 11-01-2020.

Masia La Solaneta sobre les Taules de la Llei de la Paret del Devessó.

El dissabte 11, passada la disbauxa de "les festes" busquem un racó on la boira no ens faci la guitza...ara fa temps que no anem a Malanyeu i pensem que hi estarem be, és una raconada especial, per paisatge i per microclima, per poc que surti el sol, allà s'hi està molt be. Som una bona colla i això també ens ajuda a decidir-nos, car allà hi ha vies per tothom.

A l'esquerra de la marcada "V" resseguint una fissura, la nostra via.

Trobada a Cal Rosal per fer un mos i cap a Berga, passada la tèrmica de Cercs agafem el trencall a la dreta cap a Malanyeu, aparquem al costat de les escoles del poble. POdem travessar pel mig del poble, vigilant de deixar els vailets tancats, o millor revoltar per la pista que rodeja l'església de Sant Sadurní; deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare per poc després seguir un corriol a l'esquerra que baixa a travessar el torrent per pujar cap a Cal Sastre, voregem el mas per anar a travessar ara el torrent de Malanyeu. D'aquí amunt seguint fites en tendència a l'esquerra primer, per tot seguit anar a la dreta en direcció a la gran fissura per on va la via que farem. Dubtava entre la dels Senzills o aquesta, pe`ro el fet d'anar tres m'ha decidit per l'Àngel Borràs que penso ens anirà millor, la dels Senzills millor assaborir-la en cordada de dos.

El Quique a la extranya primera tirada.

Comença el Quique, la primera tirada no se si l'agafem correctament, potser no ja que no hem trobat el clau que s'indica, però on hi havia menys vegetació és per on hem anat: un petit muret a protegir amb boixos, superat aquest gairebé caminant a buscar la reunió.

Des de la segona reunió, el company sortint del desplom i ja a la placa.

La segona tirada comença flanquejant a buscar la placa que tenim al damunt; roca fragmentada primer, ves que no hi hem trobat un pitó que hi havia. Ens situem al desplom, aquí les preses de mans són petites i arrodonides...m'agafa fred i ho provo de diferents maneres sense èxit...em caldrà tibar d'artifo per situar-me a la placa; una vegada a la mateixa, la dificultat no afluixa, cal descansar entre cintes i fer tibades de cinta! tanmateix cal escalar, ja que no s'arriba d'un anclatge a l'altre. A mitja placa ja m'he acostumat a la roca i escalo, sent l'entrada a reunió un festival de canto després del que venim, bufff fèia dies que no apretava tant.

El David lluitant la placa

Segona reunió i aspecte de la tercera tirada.

La tercera tirada comença potent, un muret vertical que hem de superar per anar a caçar un bolt, prou amunt; a la fissura potser s'hi pot posar un Àlien o Camalot mitjà, però n'hi ho vaig provar, hi ha bon canto i millor passar-ne via. Ens cal travessar una canal per anar a buscar la placa del costat, una sabina seca ens serveix per a protegir el pas. Ja a la placa, aquesta ens fa treballar tot buscant el millor forat dels molts que hi han, per anar progressant, escalada tècnica i gens intuitiva, de no voler còrrer. Ben vertical i net fins la reunió en una feixeta ben aèria.

Els companys a la segona reunió després d'haver entrat a la placa del costat.

Recuprant la sostinguda tercera tirada

Penjada tercera reunió.

Placa de la quarta tirada, i entrant a la reunió intermitja.

De la tercera reunió, prou incòmoda, en surto de seguida que els companys arriben, ara toca sontinuar amb la mateixa tònica de verticalitat i foradets...surto de la reunió per la dreta i vaig negociant els millors passos, un cordino llaçat a un boix és la segona assegurança, aquest és un dels punts "calents"; mes amunt, abans d'entrar a reunió torna a posar-se fi i cal mirar-s'ho. Trobo al costat d'una ferma Sabina una reunió, porto poc recorregut i dic que continuar, però tenim una cordada al darrera i em comenten que millor que m'aturi així ells podran deixar lliure la reunió. La veritat que va be aturar-se ja que aquesta reunió és molt còmoda a diferència de les anteriors i segur que les cordes han de pesar prou si continues, són 50 mtrs...

Cinquena reunió ja a la feixa sota la magnífica placa de sortida.

La cinquena tirada és senzilla i ens deixa a una feixa sota la placa cimera; aquí decideixo que acabarem per la darrera tirada de la via dels Senzills, que díuen és molt bona.

Sortim per la via dels Senzills, el David gaudint! i patint!!!

Ara sí, és el torn del David, fa poc temps que escala però evoluciona ràpid, així que a barallar-se amb el 6a! Comença finot, però amb canto de mans, a l'alçada de la tercera xapa la questió es complica...fa un petit saque...no passa res, ho torna a provar i endavant ! superat aquest tram la dificultat s'humanitza, però no s'hi val a badar, davant tenim unes plaques que cal saber negociar.

La tirada no afluixa ni cap al final!  a sota assegurant al Quique.

El David se'n surt amb nota! ha suat, sí, també ha flipat de com n'és de ferma aquesta roca.

La boira ressegueix la vall del Llobregat.

Foto carena i al camí de baixada.

Ja tots al cim gaudim de les vistes del Pedraforca i de la boira que entapissa la vall. Decidim baixar caminant tot resseguint la carena cap a l'est, grimpada divertida i paisatge superb. La carena mor als camps de la masia La Solaneta, solana i tranquil.la, quin racó de mon ! seguirem el sender PR de marques grogues i blanques fins a la pista, tot passant per la magnífica masia, El LLomà.

Itinerari aproximat de la via.

Via molt recomanable, on ens caldrà escalar entre assegurances, tot i que està prou ben equipada, no està cosida, excepte potser la segona tirada que marca 6b de continuïtat. Un estrep pot ser útil per l'entrada al desplom de la segona tirada. De material, alguna baga sabinera i joc d'Àliens per si ens cal, nosaltres no en vàrem posar cap. Obliga V+/A-0. Oberta l'any 2011 per Pere i Antoni Casanovas, Joan Casado i Toni Elviar.