 |
| Començant la Cirerer d'Arboç. |
Vigilia de Nadal, no volem marxar lluny, decidim fer una nova visita a La Codolosa, on encara que sembli mentida, encara tenim vies per fer. El Toni proposa la Cirerer d'Arboç una via que va trobar ressenyada a la xarxa per casualitat. Com que ens agrada conèixer vies noves, cap allà que anem.
Deixem el cotxe a l'àrea d'esbarjo de La Salut a les Coves del Salnitre; agafem el camí recentment desbrossat que puja a la Cova Gran, aquest cop però resseguirem el Torrent fins a una zona sota les vies mes orientals de La Codolosa, Alimera, de les Cabres, esperó blocaire etc.
De lluny ja veurem una marcada esllavissada a la paret, nosaltres comencem sota mateix a la dreta.
 |
| Flanqueig per entrar a la primera reunió. |
La primera tirada és sinuosa, equipada en els passos justos i que demana cura, per la qualitat de la roca com per les poques repeticions.
 |
| La Núria recuperant la primera tirada. |
 |
| Segona tirada, inici i on "complica".... |
La reunió en un còmode replà. La segona tirada comença ramposa per anar trempant. Tram de còdols grans i sospitosos per passar a una zona vertical que es va superant tot buscant la millor roca; s'entra a unes graonades que cal superar en tècnica de diedre tenint cura d'on t'agafes i on et recolzes...la veritat la roca no inspira confiança...suposo que s'ha fet poc.
Pas curiós d'entrada a reunió que s'ha de saber llegir.
 |
| Baixem i pugem a buscar el Torrent de la Font Seca on trobem aquestes vies de caire esportiu. |
Baixem amb un ràpel de 60m, sobrarà corda. Encara és d'hora i decidim acompletar el matí a la gorja del Torrent de la Font Seca on hi ha dues vies de caire esportiu: La T'estimo i la Je T'aime.
 |
| El Toni i la Clara van a la t'Estimo, nosaltres a la Je t'Aime. |
 |
| Via tècnica amb un flanqueig on trobem el pas "clau". |
La T'estimo ja l'havia fet, amb el que anem a la Je T'aime. La Núria la farà de primera; comença tècnica i finota per anar derivant a un flanqueig ascendent a la dreta on trobarem el pas clau que la Núria, no sense dubtes, es treu molt be.
D'aquí amunt per terreny a controlar fins la reunió, força enlaire i que coincideix amb la segona tirada de la via veïna. A la part central un tram on l'assegurança allunya, també la dificultat baixa, atenció però amb la roca.
 |
| Acabem amb la Foto cinquantè anniversari Unió Excursionista Sabadell. |
 |
Ressenya "tunejada" de Sisbemesanapren per l'amic Xavi Díez
Domzalski
|
La via Cirerer d'Arboç, la veritat no la recomano, és per haver-la fet i oblidar-la. Oberta en una zona trencada i perillosa per la qüalitat del rocam, vigilar si no s'està acostumat a moure's en roca mediocre...
Les dues del Torrent, prou bones, ideals per dies calurosos ja que estan a l'ombra, nosaltres però les fem a l'hivern, que ens agrada patir ha ha ha !
Amb cintes ja fareu, però pot anar be un joc d'Àliens.
Una sortida ben familiar, enhorabona!! Això de la Codolosa oriental m'ha sonat a regió remota indo-europea!!
ResponEliminaGràcies Joan ! Doncs una mica rara és la zona sí !!!
ResponElimina