diumenge, 29 de desembre de 2019

Vies Tardor Calenta i K a Coll Roig, o com no tot s'hi val...07-12-2019.

Les plaques per on van la Tardor Calenta i la via K;  a sota el cimet de l'inici.
Aprofitant que aquest pont de desembre hem fet un petit "stage" a casa la Magda a Ribes de Freser, tornem a Coll Roig que encara ens hi queda feina i volem fer la via mes novai una de els mes velles, La Tardor Calenta i la via K. Per anar-hi fem cap a Campdevànol per agafar la Gi401 direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt). Avui fem dues cordades, el Toni i el Josep Maria van a la Dersu Uzala que no havíen feti el Joan Pera m'acompanya a la Tardor Calenta, que ell va fer ahir amb el Toni, però repetirà fent lestirades que no va fer. Arribar a peu de via des de Coll Roig és senzill i descansat, de la dreta del rètol del coll veurem una fita i un corriol que baixa, el seguim; trobarem un "vailet", filferro electrificat per a controlar les vaques, no el travessem, girem a l'esquerra dret amunt; quan som a tocar le sparets nosaltres continuarem pujant fins un altre ressalt a la dreta que identificarem fàcilment hi trobarem dues reunions a la seva base, la nostra és la de mes a la dreta.
Primera tirada de la Tardor calenta, al marge esquerra va la K.  Superant el bonic ressalt.
Avui comença el Joan, ajuntem les dues tirades en una, molt millor malgrat el fregadís. Tirada mes divertida del que sembla des de baix, amb un sostret amb bona presa, la resta una grimpada fins la reunió al bloc somital, la de mes a la dreta.
La nostra segona tirada ( 3era en realitat) perspectiva des de la Malalts de Roca.
Un petit flanqueig ens deixa al camí de baixada, el remuntem un curt tram, just passat un cable a l'esquerra comença la que per a nosaltres serà la segona tirada-

Adherència de la fina, el tram clau és el flanqueig;  a sota entrant a reunió, a l'esquerra.
És l'hora de l'adherència, aquesta em toca, el Joan ja la va "patir" ahir...comença senzilla, lacem dos ponts de roca de cable metàlic, aleshoresla via flanqueja a l'esquerra sobtadament, aquí és on comença la gresca, cal refiar-se molt dels peus i agafar una canalera vertical amb les mans...ja col.locats, aquesta ens servirà per col.locar-hi els peus i superar-nos. Escalada acrobàtica, de forat a forat i peus en adherència. Tan sols hagués sigut mes dreta la placa, ja n'hauríem parlat....

Recuperant la tirada.

Darrers passos abans d'entrar a reunió.

Interessant inici de la segona tirada, a sota estudiant el canaló...
El Joan surt a per la segona, segueix semblant tarannà que l'anterior, potser mes homogènia; també es tracta d'anar buscant els forats i petits relleixos pels peus. Entrada a reunió flirtejant amb una canalera prou divertit. Tot i que es pot baixar caminant, nosaltres avui estem sols i fem un ràpel de seixanta fins el camí.
Ves quin canaló !

Flanquejant a buscar el camí després de fer la primera tirada retroequipada de la via K
Altre cop a peu de via, ara ens posem a la reunió de l'esquerra, la de la via K, via inicialment neta d'assegurances, en Santi Sanz l'ha retroequipat amb parabolts, tanmateix els justos i necessaris, quedant una línia segura i en que t'has d'autoprotegir en alguns trams, com en el desplom. L'entrada és el mes finot, sobretot vigilar amb les soles que el terra acostuma estar enfangat...acrobàtic desplom, a protegir, bona fissura per Àliens o tasconets. Ja superat el desplom la via perd força fins la reunió. En sortim per la dreta a buscar el camí, allà ens retrobem la colla i ens disposem a estudiar la continuació de la via K.
Segona tirada de la via K, flanquejant la vegetació que aprofitem per assegurar-nos.
El Toni tira amuint ben carregat de bagues sabineres, i és que tot i que per la placa directa es veu factible, preferim flanquejar de dreta a esquerra tot aprotitant els arbrets de la vora per assegurar-nos. Abans de la reunió un tram d'arbustos on cal vigilar amb algun bloc solt. La reunió en un còmode relleix, perfectament equipada amb anelles i cadena. Hi trobem una corda estàtica.
Esperant tanda a peu de camí on desemboca la via.


Segona reunió de la via K, equipament perfecte.


Tercera tirada, sense equipar, un gaudi per la autoprotecció !
La darrera tirada m'ha tocat, es veu una placa immensa i verge, d'entrada entro amb recel del que em trobaré...pujo cap a la dreta on una llastra permet posar-hi un camalot mitjà, aleshores amunt tot gaudint la roca i la baixa dificultat, que permet esplaiarte en buscar on posar quelcom, tot i que es podria fer sense posar res. Llaço un immens pont de roca, millor que un bolt! i de forat en forat i de lleixa a lleixa sóc al replanet de la reunió. He gaudit de valent triant per on passar i on assegurar-me. Penso que és una tirada perfecta per a practicar l'autoprotecció, la baixa dificultat i l'abundor de possibilitats la fan perfecte per a poder practicar; penso que s'ha de deixar neta de res, que tothom pugui gaudir l'experiència de pensar on protegir-se...els ponts de roca millor posar-los i trèure'ls que no tot ha de ser "xapa i sigue".
Les assegurances naturals ens porten per l'extrem esquera de la placa, tanmateix per la dreta també es pot pujar

Tercera reunió

Ressenya del Coleccionista de vies novembre 2019

Detall de la vegetació eliminada a la tercera tirada de la via K
Les dues vies ens han agradat molt, el que no ens ha agradat gens és la desorbitada "neteja" de boixos i sabines de gran tamany, algunes gruixudes com un braç...si us fixeu amb la foto que encapçala el post i la foto de la ressenya del Joan Prunera feta el novembre, veureu la bestial estassada que s'ha fet. Amb la bona intenció de deixar unes vies netes i perfectes s'ha fet una estassada pròpia del millor llenyatàire....penso que no tot s'hi val a l'hora d'obrir línies, cal ser respectuós amb el medi en que ens trobem. Se que l'aperturista s'estima la contrada com el que mes, però potser amb la il.lusió de deixar les vies per al gaudi dels escaladors, ha perdut una mica el nord, i és una llàstima.
Ressenya original de l'autor de la via Gustavo Màñez Garrido
Via Tardor calenta oberta l'octubre 2019 per J. Canals, T. Vilaseca i J. Sanz. Completament equipada , només cintes Via K oberta per Gustavo Màñez Garrido el 1997, retroequipada aquesta tardor per Santi Sanz parcialment. Joc de tascons i Firends i moltes bagues sabineres. Ambdues molt recomanables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada