Calcari Calent a Coll Roig, via Dersu Uzala. 135 m 6a. Ripollès. 30-11-2019.

Les parets de la Cubil des de Coll Roig

A Coll Roig hi vaig anar per primera vegada el 2017 amb el Joan Asín, ell ja havia fet gairebé totes les línies i li faltaven la Nil Marin i la Només hi ha que funcionaris i jubilats, que són les que vam fer, aleshores, a mi em faltaven totes les altres i no ha estat fins aquest any que hi he fet les paus...a l'abril gaudíem la famosa Alicorn i dos mesos després la Ullets d'Esmeragda...em faltaven les de l'esquerra i aprofitant l'anticicló i l'especial meteorologia d'aquest racó, pugem tota una colla a assaltar la zona: Amb el Joan, el Josep Maria i el Manel i el David i l'Alba fem la primera incursió. Com que uns pugen de Barcelona, els altres de Vilafranca, el Joan de Montgat...quedem tots a Sant Quirze de Besora, on esmorzem al Bar del poble, un casal amb regust on ens hem sentit molt ben tractats i alimentats. Agrupats en dos cotxes sortim cap a Campdevànol per la C-17, a Ripoll per la N260 per agafar la Gi401 a Campdevànol direcció Gombrèn i d'aqui per la Gi402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat agafem trencall a la dreta direcció Castellar de N´Hug- Montgrony per uns kilòmetres mes endavant tornar a girar sobtadament a la dreta ara sí, direcció Montgrony. Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar amb pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt)

Peu de via i començant la tirada

Ja a Coll Roig que coneixerem fàcilment per la terra vermella, i per un rètol, anirem cap a les parets que tenim just al davant. Comencem baixant una mica, Fita a peu de camí, per de seguida començar a pujar, trobarem un "vailet" que no travessarem sinó que anirem cap amunt a buscar les parets, quan hi som a la vora girem cap a la dreta, trobem una corda per ajudar a superar un ressalt i ja trobem la primera via, la Malalts de Roca, aquí es queden el Josep Maria i el Manel, la resta continuem una mica mes a la dreta i a sobre on en una cubeta de roca blanca tenim el peu de via de la Dersu Uzala, un químc a la paret i una anella inox a lesquerra es ho confirmen.

Al darrer ressalt abans d'entrar a la primera reunió.

La primera tirada comença cap a la dreta anant a buscar un desplomet que guanyem cap a l'esquerra gràcies a unes bones preses, ja a sobre el seguim per tot d'una trencar a la dreta per superar una placa finota de mans, ara ja recta amunt tot seguint els químics fins a la reunió. Una tirada que com que t'agafa fred, sorprèn per la continuïtat dels seus atlètics passos i la roca d'escàndol. Un bon escalfament.

Al pas clau de la segona tirada, just a l'inici.

Continua el Joan, la segona tirada comença senzilla per anar a buscar un desplom que s'ha de superar per entrar a la placa; l'assegurança és al bel mig, però no hi ha mans, millor per la dreta, entrar i recolocar-te, val a dir que superar els dos primers químics és el mes dur ! La continuació és amable, amb grans cantos i bústies, però al capdamunt torna a complicar-se, amb una placa que cal saber llegir, el Joan es va embolicar fent-ho mes difícil.

Dues perspectives de la bonica bavaresa de la segona tirada

Aquest tram és molt divertit, amb bons cantos per a les mans i els peus en adherència a la placa de l'esquerra. S'entra a la reunió i d'aquí es continua per un bosquet, matollar a buscar la paret rogenca i desplomada del davant on tornem a muntar la segona reunió "bis".

Al potent inici de la tercera tirada i ja sortint de les dificultats...

La tercera tirada és la mes dura de grau, la dificultat es concentra en els primers metres sota una cova que hem de flanquejar i anar a la dreta a buscar un esperó. Ja costa l'entrada, els peus semblen relliscosos i de mans poca cosa, ja equilibrat, ara cal flanquejar...uns forats arrodonits pels peus serveixen per anar derivant, les mans en petits relleixos d'aspectetrencadís, per sort trobo per la dreta una llesqueta punxent que ajuda...ja veurem quan aquesta es trenqui...ja al diedre toca continuar amunt i sortir a l'esperó ja de millor roca; aquí justament les assegurances obliguen, amb el que col.loco un àlien i mes amunt un tasconet. Ja superat aquest tros la resta és un gaudi de preses cantelludes on hi cap tota la ma i que desitjaries que no s'acabés mai !

Segona reunió en un còmode replà, després de fer el canvi, tot caminant .

Entrant a la tercera reunió, després d'un tram de preses increïbles !

La paret ofereix moltes possibilitats d'autoprotecció, tot i estar completament assegurada.

De la tercera reunió, una corda fixa ens condueix al bosquet i al canvi de reunió.

La reunió és prou còmoda, d'ella surt una corda fixa que ens indica la direcció del canvi de reunió al peu d'una pilastra.

Primera agulla del curiós acabament de la via, talment una cresta Pirinenca !

Acaba la via el Joan, al davant una aresta, si continuem per la base de la paret aniríem a parar a la famosa darrera tirada de malalts de Roca; nosaltres seguirem el guió: aresat senzilla finsa un desplomet que es guanya gràcies a cantelludes preses, ens deixa a l'aresta que va guanyant diferents ressalts prou divertits fins el cim. Mentre recupero la tirada m'aturo a observar com s'ho fa el Josep Maria en aquesta darrera tirada de la Malalts de roca

A la fantàstica darrera tirada de la Malalts de Roca

Darrera placa abans d'arribar a cim.

Ja tots al cim fem un curt ràpel que ens deixa al camí de baixada. Tot baixant saludem la cordada que està fent la Tardor Calenta, el meu parent, en Josep Fatjó i la PIlar Perales i el Miquel Garrell.

Iinerari aproximat de la via i detall de la darrera tirada, una cresta airosa.

Una via molt recomanable, atlètica i variada, roca de somni, equipament perfecte, amb possibilitats infinites d'acompletar-lo si ens cal. L'entorn, tanmateix, el millor. Agrair als aperturistes Xavi Metal i Joan Dadeu (1985) i a Santi Sanz pel reequipament. 12 cintes i algun Tascó o friend ens poden ser útils.