Les "altres vies" de Malanyeu: Palpant l'Infinit i Tocant el Cel. 24-11-2019

La paret del Devessó, avui anem a l'esquerra a la Roca de l'Àliga.

Un altre cap de setmana amb temps inestable o fort fred...costa decidir on anar i finalment pensem en Malanyeu, que ara fa temps que no hi anem. Amb el Toni i el Joan fem cap a la colonia Rosal on esmorzem, un bon costum social i gastronòmic. Tot fent el cafetó pensem a on ens posarem: avui triem unes vies d'equipament testimonial i poca dificultat obertes per en Joan Rovira i Amadeu Pagés. La Palpant l'Infinit i la Tocant el cel, dos curts itineraris gairebé desequipats al marge esquerra de la paret del Devessó, just sota La Roca de l'Àliga. Aparquem davant l'escola de Malanyeu i continuem per la pista que revolta l'esglèsia de Sant Sadurní i el cementiri; tot baixant passem pel costat de la masia de Cal Frare, un cop la deixem enrera trenquem a l'esquerra per agafar un corriol que ens porta a travessar un torrent per un pont de fusta, passant al costat de la masia de Cal Sastre. Tornem a baixar per travvessar ara el Torrent de Malanyeu per fressa ben marcada i a gual. Com que anem a l'esquerra de la paret, no ens enfilem gaire i anem decantant-nos a l'esquerra tot buscant el millor pas entre el bosc esclarissat. La nostra via la trobem senyalitzada amb una fita i uns pals arrepenjats a la paret, és la Palpant l'Infinit.

El Toni a la primera tirada de la Palpant l'Infinit controlat atentament pel Joan.

Avui anem tres, el Toni comença, no ens dona opció...qui la vist i qui el veu, abans no volia començar mai. Tenim una ressenya amb l'itinerari aproximat, però tal com veïem el terreny, haurem de tirar molt d'intuició. D'entrada un pany de paret que es va redreçant, prou net de vegetació, però amb la roca d'aspecte sorrenc que d'entrada no inspira massa confiança.

Assegurant aquesta primera pilastra.

La dificultat és baixa, el que permet aturar-se i estudiar els passos i on posar alguna protecció. Al capdamunt troba uns passos prou atlètics que fan gaudir. El perdem de vista i també la tirada perd gràcia, ara és grimpar entre arbustos fins a una gran alzina a on farà reunió.

A la bonica segona tirada

Quan entrem a reunió el Toni continua, al davant une splaques verticals ben fissurades, algun pont de roca per marcar el camí...li engalta recta i cap a l'esquerra aprofitant les escletxes horitzontals de les plaques; mes amunt flanqueja a la dreta per esquivar un bosquet penjat i torna a entrar a les plaques prou trempades i que s'haurà d'anar equipant, sortint una tirada reexida i atrevida. La reunió es fa dalt la carena assegurant en una arbret.

La Serra d'Ensija amb barret blanc des de la carena.

Les assegurances entren tan be com volem...

Baixem caminant resseguint la carena cap a ponent, enforcadura per la que passem al sud.

Han estat pocs metres, sí, però intensos! cal anar triant el pas millor i el teu propi camí donat que la roca et deixa triar per on passaràs. És d'hora i baixem per a fer la via del costat. De la carena desgrimpem pel vessant sud a buscar un pas que ens permet travessar al vessant nord, aquí hi fa "viruji". Per corriol perdedor anem resseguint la base de la paret fins que quedem penjats, ens toca recular i baixar per una canaleta que abans no havíem vist, d'aquí ara sí, tornem a flanquejar direcció ponent fins a trobar un corriol que ens porta al pas que ens torna a la llum i l'escalfor del vessant sud. Unes giragonses del camí i tornem a pujar a buscar la base de la paret, aquest cop per a fer la via Tocant el Cel a pocs metres a la dreta de la Palpant l'Infinit.

A la placa compacta de la Tocant el Cel

Aquesta via em toca a mí, d'entrada és prou senzilla fins a una placa d'aspecte llis i relliscós...a mesura que m´hi acosto veig que és millor del que semblava, engraonada i rugosa, es deixa pujar molt be, al capdamunt entro al mig de la mateixa per anar -la continuant fins que mor en el guirigall de blocs i garrics... interpreto malament la ressenya i me'n vaig a la dreta en contes de l'esquerra, que és on hauria d'haber anat...aquesta dislexia mental brrr!!! Quan recupero els companys el Toni em fa adonar de l'error i ell i el Joan van a buscar la reunió. Al davant tinc una placa prou maca amb un pont de roca llaçat que és el que m'ha confós.

Bonica rampa foradada per on va la segona tirada.

Després d'un tram selvàtic som a la reunió, al davant una placa de foradets Malanyeuencs protegida per tres ponts de roca, be, anem be! acabat aquest bonic tram continuo, ara sí cap ala dreta a buscar unes plaques verticals, a la primera força amunt, un bon pitó, és el tram mes obligat de la via. Ja llaçat i a la placa, la continuo tot buscant el millor camí, tot és ple de fissures. Veig al fons la palestra on acaba la via, el cim de l'Àliga, amb una escletxa fins dalt. A mesura que 'enfilo puc triar pèr on passar, m'adono que si vaig a la fissura cimera alehores la baixada serà mes complicada, amb el que no canvio d'escletxa fent reunió uns metres per sobre de l'anterior línia, és l'avantatge de fer aquest típus de vies, que l'itinerari te'l fas tú.

Foto cim 50 anniversari UES

Ens toca repetir la baixada caminat, molt millor que rapelant, en aquest terreny seria enganxada de corda segura i algun regalet... Se'ns fa curta la baixada, serà que ja ens la coneixem... Ha estat un dia profitós, coneixent un sector de Malanyeu que juga a una altra lliga, molt divertida per cert.

Resenyes que trobareu a

Ressenyes del Berguedà

Vies d'aventura per gaudir escalant autoassegurant-nos. Bona roca i millor paisatge. Recomanables. Agraïr als seus aperturistes, l'estil i l'itinerari. Aneu amb un joc de Tascons i un bon joc de Friends , d'Àliens al Càmalot/Tòtem del 2.