Bukanan a la Roca dels Arcs, un gaudi vertical! 11-12-2021.

Desafiant i imponent, Roca dels Arcs !

              Roca dels Arcs a mí sempre m'imposa....és una mena d'escalada molt vertical i on no m'hi trobo còmode, però cal anar sortint de la zona de confort i tornar a aquesta magnífica paret.  Aquest dissabte hi anem amb el Jordi a fer una via oberta per l'amic Asín fa força anys;  darrerament només faig que repetir vies seves, i és que són molt bones, gràcies Joan i companys per aquestes línies.

Aproximació:

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores aparcarem passat el Pilar del Segre, es travessa un pont per deixar el cotxe a un dels pètits eixamplaments que hi trobarem, gairebé ja al Pas Nou;  baixem per un corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, a l'alçada dels primers grans sostres vermellosos ja busquem sender per assolir la base de la paret.  La via és entre la Tàrrega i la Pastelina, una lletra B i una sageta picada a la pedra ens confirmen que ja hi som.

El Jordi a peu de via i gravada una B i sageta.

Primera tirada, amena i divertida. Foto Jordi Ceballos)

Al pas clau on un microtascó fa el fet. Fotos Jordi Ceballos)

              La primera tirada comença per un tram ajagut que s'agafa en diagonal de dreta a esquerra a buscar una Savina on la paret es redreça.  Abans haurem posat alguna peça en un forat.  Bona i abrasiva roca.

Llacem la savina i aleshores anem a la dreta a buscar un diedre curt  per on ens enfilarem, l'itinerari sap buscar les debilitats del mur fent l'escalada plaent i divertida.  La reunió en una feixa ben còmoda.

Primera reunió.

Recuperant la primera tirada, curiós flanqueig.

Començant la segona tirada i al punt on s'ha de flanquejar a la dreta.

                 La segona tirada surt ben vertical a buscar una Savina amb una baga, haurem de protegir aquest tram;  aleshores trobem un muret, aquí el company va a l'esquerra sota un sostre, l'aviso que ha de desgrimpar i fer un aeri flanqueig per sota l'altre sostre i enfilar-s'hi...superat aquest  la roca ens torna a portar cap a l'esquerra i la reunió.

Flanquejat el sostre recta amunt a buscar la segona reunió.

A la variant de la tercera tirada que va obrir el Gustavo Mañez, bona roca i ambient. Fotos Jordi Ceballos)

                  La tercera tirada comença per un terreny indefinit i d'aspecte rostollos, primer enfilem amunt per flanquejar a la dreta, la via original va per un diedre trencadot i la placa té un aspecte magnífic, amb roca abrasiva...vaja que anem per la placa, amb mes dificultat tècnica però espectacular i maca ( Oberta per Gustavo Màñez)

Des de la tercera reunió, el company a la segona.

A la placa de la variant.

La quarta tirada no te massa bona pinta, són un seguit de blocs esquarterats, tanmateix l'escalada hi és sòlida, no de gaire bon protegir però...quan mes amunt millor.  Arribada a la reunió al costat d'una immensa Savina a la dreta.

Aspecte trencat de la quarta tirada, però bona roca .

Cinquena tirada, baixa la verticalitat, roca excel.lent, sortida vibrant! Fotos Jordi Ceballos.

      La cinquena tirada comença plaent, roca d'escàndol i pendent amable, per anar trempant fins a un mur vertical al costat d'una Savina.  No se si la vam fer per on toca, però tot pujant la roca ens hi va portar.

Cinquena reunió i sisena tirada per sortir dalt de la paret.

             Això s'acaba, ens resten uns pocs metres per sortir, el Jordi fa la sisena tirada per un muret i ja és dalt;  arribar al cim i gaudir del Pirineu és un goig.

Ens ha agradat molt aquesta via, pel seu estil, per la seva roca prou adherent, i per com es deixa protegir.   Enhorabona als aperturistes: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín que l'any 1983 van saber dibuixar aquesta línia.

Per baixar decidim no fer-ho pel descens de la dreta ja que ens fa por trobar-hi neu o glaç amb el que acabem de fer cim tot seguint corriols i alguna bona grimpada, baixant al coll amb la Roca Alta per resseguir aleshores la feixa anant a trobar el camí de pujada.

Sempre fa il.lusió admirar el paisatge des de dalt la Roca dels Arcs.

Ressenyes de l'amic Joan Asín

Joan Asin

 Via molt ben trobada, del tot recomanable en el seu estil: semiequipada amb bones possibilitats de protecció.  Hi necessitarem unes deu cintes express, tascons i Friends des de l'Àlien groc al número 2.