Esperó dels Bombers al Pic del Martell o com xalar com criatures ! 09-01-2022

L'esperó de mes a la dreta és la nostra línia.

               Estrenem l'any tornant al PIc del Martell, dartrerament el temps ens porta a buscar zones temperades i el Pic és un oasi per a dies on penses que el vent i el fred no et deixaran fer res.

Continuem repetint vies de l'amic Asín, avui ens posem a l'Espero desl Bombers, una línia ben evident i agosarada que ens crida l'atenció.

Aproximació: 

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrera la cova dels Bombers, gran balma evident per resseguint la paret deixem el peu de via de l'Excàlibur fins a l'evident Esperó dels Bombers. 

Inscripció a peu de via i aspecte del fissurat mur de la primera tirada.

                  La primera tirada comença ben trempada resseguint una fissura de bon amanir, arribem a un replà inclinat on anem una mica a la dreta per encarar un esperó, aquí dubto unamica de per on anar, però sí, és pel bell mig de l'esperó, per on mes tiba, però és que les preses hi són posades per gaudir i poc a poc s'arriba a la reunió en un còmode replà.

Primera reunió i al girar-nos el premi d'escalar al Pic del Martell.

Recuperant la primera tirada, amb una espectacular pilastra per la que ens enfilem.

Començant la curta però intensa segona tirada i apretant-li fort.

             La segona tirada és curta però intensa, comencem flanquejant a la dreta tot seguint les assegurances, aleshores una bona tibada, de cinta o si esteu potents dels bons però sabonosos cantells a xapar un pont de roca, aquí malgrat l'abundor de preses, el desplom ens fa anar en artifo;  cal derivar a la dreta fins on la paret perd tremp i pujar al replà de la reunió;  reunió on tenim un forat pel que podrem veure el peu de via!

Entrant a la tercera reunió i fent el pas de sortida de la quarta.

   La tercera tirada torna a ser espectacular, sembla que hagim de sortir per l'esquerra, però no! cal anar a la dreta i enfilar.se a un esperó, aleshores anem seguint les assegurances cap a l'esquerra, ara sí.  Superem un altre bombet i tenim el pas clau on una orella ben bona d'esquerra ajuda a sortir, per mí el pas mes punyetero de la via, tant que el fem amb artifo.

Superat aquest tram la continuació és mes amable amb una entrada a reunió ben bona, una fissura vertical a equipar.

      La quarta tirada surt a l'esquerra a buscar una fissura vertical on un clau ens indica que anem be, la resta a equipar.   Seguit de plaques i ressalts que ens faran gaudir.

Equipant la quarta  tirada.

Cinquena reunió i entrant a la mateixa.

La cinquena tirada  no se si la vam fer per on toca, en principi cal anar en tendència a l'esquerra, i així començo, però un seguit de diedres de llibre em tempten i surto per on la roca em diu, a tothora podent equipar a plaer, vaja un festival !  Trobo una reunió i m'aturo.

La resta fins dalt és una grimpada divertida entre Margallons que tambné te la seva gràcia.

La baixada és arribant a la plana cimera, aleshores buscarem fites i amb molt de compte, aquest terreny és molt traidor, anem direcció sud resseguint la vora de la paret fins baixar abuscar el camí per on hem pujat.

Ressenya de l'amic

Joan Asín

.

Escalada semiequipada més exigent del que sembla, molt atlètic tot plegat.   Assegurada amb parabolts i algun clau,ens serà útil un joc de tascons i Càmalots fins al 2. i estreps si no anem sobrats de grau.