Somni Kiowa a la Roca Grossa sud de les Roques Prenyades. Alòs de Balaguer. 07-03-2020.

L'agulla Fina i la Roca Prenyada, a sota la Roca Grossa Sud on tenim la nostra via.

Aquest dissabte som una bona colla, sembla que farà bo, menys fred i sobretot no tindrem boira, enfilem cap a Alòs de Balaguer amb diferents objectius: el Toni i la Montse volen fer la Transtalós, jo encara no l'he feta i em fa gràcia, però per les característiques de la roca, prefereixo no anar darrera d'ells i trio una zona que fa anys que vull conèixer: les Roques Prenyades on en Joan Vidal hi te dues vies atractives; així que amb el Quique i el Josep Maria i el Manel anirem allà.
Fem la primera aturada al Forn Serra d'Artesa on compartim un bon esmorzar, d'allà anem a Baldomar i Alòs de Balaguer. Al final de la carretera, al costat de la font entrem a la pista que va a Coll de Mu. Nosaltres ens quedem a l'àrea d'esbarjo de la Font de l'Espadella mentre el Toni i la Montse continuen cap al Serrat del Poll.

Començament "divertit"

L'aproximació a les Roques Prenyades és curta, seguim la pista direcció el Congost, a pocs metres després de la Font a la dreta surt un corriol amb fites que en un ascens i flanqueig a l'esquerra ens deixarà a La Roca Grossa Sud on hi tenim les nostres vies, abans admirem uns impotents espadats amb vies esportives prou potents.
Trobem els dos peus de via, la Revenja Módoc, la de la dreta del tot, encara és a l'ombra i hi fa fred.  Triem la Somni Kiowa malgrat tingui un inici en artificial d'A2.

Superada la panxa d'A2e  cal fer sortidetes en lliure, vibrants...

Comença amb tres passos d'A2e prou llargs per seguir en lliure. Després de l'artifo sobta el progressar en lliure, tanmateix la roca és molt bona i es fa be malgrat no ho regalen. Es torna a redreçar i cal tornar a tibar de cinta, això si no feu 6b+, que no és el cas. L'entrada a reunió és curiosa, hi ha les preses justes, em recorda el meu Sant Llorenç.

Primera reunió i el company que surt del tram mes desplomat.

A l'hora de recuperar el company, aquest te problemes amb l'artificial i s'atabala esgotant-se...ho intenta manta vegades fins que m'avisa que el baixi. Sota presió, està ben penjat! la cistella és molt difícil de desbloquejar...quan estic improvisant un reenviament per a poder afluixar la corda, el company pot treure-li tensió amb el que puc baixar-lo al terra. Canviem de plans, el Quique marxarà amb el Manel al Serrat del Poll a fer una via mes suau i s'encorda el Josep Maria. Amb tot això hem perdut molt de temps...

Acostant-se a la reunió i aquesta des del flanqueig horitzontal.

El Josep Maria ha tingut un bon mestre d'artifo amb el que puja prou ràpid. Quan arriba a la reunió li comento que continuaré jo. Ara tenim un flanqueig horitzontal espectacular amb una reunió al bell mig, prou incòmoda; decideixo continuar cap a la tercera reunió, segona nostre. Acabat el flanqueig la via redreça, la roca és superba, però s'acaba aviat i cal tornar a treure l'estrep, són pocs passos i tornem al lliure amb una escalada prou tècnica.

La nostra segona reunió  i acabant la segona tirada.

La tercera reunió, al costat d'una balmeta és prou còmoda. Mentre recupero el Josep Maria vaig mirant la següent tirada que es veu atractiva i amb roca de primera, amb pocs bolts això sí.

Primers metres de la tercera reunió, on cal escalar! ara amb un grau mes amable.

Surt el Josep Maria per la tercera tirada, cal anar superant franges llises, però adherents, amb les preses de mans justes, com em recorda Sant llorenç del Munt! això sí, amb molt millor roca.

Gaudint de l'excel.lent conglomerat "de fusió"

La tirada es redreça prou, veig el company xalar amb la roca malgrat que les assegurances allunyen, una tirada per crear afició. El perdo de vista i aviat crida reunió!

Códols soldats a la paret, sorprenents!

Darrera tirada, una grimpada per arribar dalt.  A sota reunió cimera.

La darrera tirada amb ambient al darrera.

La darrera tirada és una excusa per fer cim, una grimpada de tercer, que a la que anava a llaçar una petita Sabina, trobo un únic bolt que marca la línia. Reunió en un replà amb bones vistes al Serrat del Poll i al riu Segre i al poble d'Alòs.
Per baixar ens caldrà fer dos ràpels per la via, del cim a la reunió tres, segona nostra,  i d'allà al terra. Ja a baix anem a mirar la via del costat, la Revenja Módoc, ja hi toca el sol i ens hi posaríem, però s'ha fet tard i decidim baixar a trobar els companys del Pic de Castellàs ( Serrat del Poll).
Un passeig per la pista que ens permet fer força fotos de la paret del Serrat del Poll que quan anem amb cotxe mai fem per mandra de parar. És un passeig agradable al costat de l'amansit Segre abans de l'aiguabarreig,  d'aquí que sempre hi trobem tanta gent.
Penso que ha estat una bona pensada deixar l'altra via pendent, serà una excusa per tornar-hi, la zona és molt maca, tranquil.la i la roca boníssima, com a retret si es pot considerar, és la llàstima que no tingui el grau per gaudir-les mes en lliure. Hi tornarem!

Segon ràpel, de la segona reunió a peu de paret.

Ressenya de l'autor: Joan Vidal.

Via de caire esportiu on no cal dur mes que cintes exprés, estreps si no feu 6b+, i moltes ganes de gaudir de la raconada i la roca conglomerada, conglomerat amb un ciment de qüalitat no com a Sant Llorenç del Munt. Recomanable. Oberta per en Joan Vidal en solitari el febrer de 2013