Integral Miramar a la Falconera del Port de Garraf. 05-09-2024

Escalada restringida del 16 de gener al 30 de maig, abasta des de les vies El Falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània ambdues incloses.

Al final del Port de Garraf comença la Paret de La Falconera.

 

És dijous i amb part de la colla que entrenem al rocòdrom i algú mes decidim fer cap La Falconera del Garraf atrets per la piulada de la via Miramar que va fer el Joan Wenceslao.

Aproximació:  De Barcelona anem per la C-31 carretera de Barcelona a Calafell, no entrem a l'autopista, seguim per la coneguda carretera de les costes del Garraf fins al rètol Garraf, seguim les indicacions Port de Garraf i quan ja tenim les parets a la vista mirem d'aparcar on trobem lloc.  A la dreta un carrer va cap a un túnel per on tornarem, nosaltres seguim direcció sud travessant una explanada fins al final d'aquesta que ja tenim el mar als peus i al davant les parets.  Un rètol avisant de restriccions ens situarà, anem a la seva esquerra per iniciar un llarg flanqueig per la via S.A.M.E.

La via Miramar realment és només una tirada, la segona;  es comença pel flanqueig de la S.A.M.E. i es surt per la tercera tirada de la via Vertical i passat el jardí nosaltres continuem amb dos llargs de la Brazo de Hierro.

Comencem fent una travessa horitzontal per la via S.A.M.E.

Primer llarg:     Per un terreny d'aspecte trencat baixem una mica en direcció sud per començar un ben trobat i llarg flanqueig on trobarem alguna assegurança fixa en estat més que dubtós i que amanirem amb flotants al gust així com ponts de roca.   L'arribada a la reunió és una placa fina en lleuger ascens que ens fa gaudir.

Primera reunió, d'aquí cap amunt és pròpiament la via Miramar.
 Foto Josep Sanz.

Placa  per on transcorre la via Miramar, vertical i agraïda.

Segon llarg:    Aquest és el llarg de la Miramar, una gran i llarga placa d'aspecte seriós i que gaudeix d'una roca excel.lent i cantelluda, anem guanyant diferents graonades fins a la placa de verticalitat suprema on haurem d'apretar les dents per sortir-ne sense tocar ferro.   Molt ben assegurada la tirada i en prou bon estat.

Cal apretar al tram central, el grau és de continuïtat.  A sota entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:     Surt de la reunió cap a la dreta atravessant un tram herbós i trencat, progressar amb atenció....aviat s'arriba a un diedre amb un gran bloc fissurat per on ens enfilarem, passos ben bonics i estètics amb assegurances on cal.

El tercer llarg correspon a la via Vertical, inici una mica trencat.

Espectacular diedre per entrar a la tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg. (Foto Josep Sanz)

Començant el quart llarg per la Brazo de Hierro.

Quart llarg:   Després d'atravessar el jardinet penjat arribem a la placa de sortida, aquí podem triar vàries opcions, nosaltres triem anar per l'esquerra seguint la via Brazo de hierro.   Comença amb una roca espectacular, preses generoses, per anar endurint-se cap al mig de via quan es flanqueja a la dreta, aquí ja ens ho haurem de mirar.   Entrada a la reunió cap a la dreta en un còmode replà després de travessar uns arbustos.

Gaudint l'espectacular rocam de la zona. Foto Josep Sanz.

Assegurant el company al jardí intermig.  Foto Josep Sanz.

Cinquena reunió  Foto Josep Sanz. i recuperant els companys.

Cinquè llarg:   Surt per la dreta de la reunió atravessant unes lloses planes fins a buscar un ressalt que haurem de superar, aquí mirarem d'autoprotegir-nos;  una vegada sobre la nova placa ajaguda, anirem més a la dreta a buscar un darrer ressalt vertical amb preses excel.lents i ben assegurat.

Darrer pas abans d'entrar a la reunió cimera.

Foto cim i foto cordades

Descens: Acabem amb una  grimpada per sortir al cim d'on baixem per corriol i fites cap a l'esquerra fins a trobar un camí que ens deixa a l'altra banda del penya-segat.  Sortim a una pista que en poca estona ens deixa a l'entrada d'un túnel, que travessem sortint al camí que hem fel pel matí per anar a la via.

Material:   Via semiequipada on ens seran útils una dotzena de cintes i Tòtems/Friends fins al 2.  Tascons opcionals.

Una via molt completa oberta l'any 1985 per :  Andrés Alquezar, Vicente Galindo i  Fredi Cruz.   Reequipada el 2017 per Oriol Pascual, Luís Alfonso i Cecilia Blàzquez.

Ressenya del José Walero del seu blog: Desventuras y Milagros