Tancant l'any al Cingle de Can Marcet, vies Amor Plutònic i Georgina Garcia Andreví. Sant llorenç del Munt.

La primera cinglera del massís de la Mola amaga moltes sorpreses.

El dilluns 28 tinc festa, surto de guardia, i quedo amb el Jordi per anar a fer alguna escalada per Sant llorenç del Munt, ja que no podem començar gaire d'hora; com sabeu, m'agraden les vies dels germans Masó i tafanejant per la web Santllors.com, veig que al Cingle de Can Marcet hi han obert dues noves vies, la primera Amor plutònic a l'esquerra de la Ricard Mampel que ja he fet vàries vegades i que és prou maca i la segona la Georgina Garcia Andreví més a la dreta de l'aresta de Can Marcet, concretament passada la via Kalashnikov; la Georgina va morir aquest any d'accident fent submarinisme, la coneixia doncs entrenava al mateix rocòdrom que jo i va competir en escalada esportiva per la UES; suficients motius per embarcar-nos en aquests dos projectes que ja sé són poc atractius, però coneixen con treballen els Masó, segur que disfrutarem i ens faran treballar!

A l'amagat ressalt de l'Amor plutònic.

Per anar a trobar les vies cal que aneu a Matadepera i agafeu la urbanització Cavall Bernat en direcció al restaurant Cavall Bernat i després cap a Can Robert, no trenqueu cap a Can Robert, seguiu recta amunt fins al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra heu de deixar el cotxe. Una pilona del Parc marca l'inici del corriol que puja cap a la canal de la Cova de les Bruixes i a la zona d'escalada esportiva de Les Agonies; haureu de continuar vorejant el cingle fnis a trobar les vies, l'esperó marcat de la Ricard Mampel ajuda a localitzar-les.

Sortint del tram vertical de la segona tirada.

Comença el Jordi per l'Amor Plutònic, un ressalt vertical i curt i després una grimpadeta fins la reunió. La roca millor no parlar-ne, típica d'aquí, no us espanteu. la segona tirada ja trempa, tres passos d'artificial on t'has d'estirar, l'Òscar és molt alt! i després en lliure per terreny a controlar, es pot completar l'equipament amb un Càmalot 0,5.

Reunió amb el típic potet-llibre de registre marca Masó i llibreta.

A la reunió hi trobem el potet de rodet de fotos amb una mini llibreta registre, veïem que fem la segona repetició...ja se sap que aquestes vies mai seran "trending tòpic ! Ara continua el Jordi, per sortir dalt el cingle cal fer un curt diedre vertical des-equipat, es deixa protegir prou be i és divertit, vaja que cal mirar-s'ho!

Curiós final de via, un diedre desequipat;  llàstima que sigui tant curt.

Ja a dalt anem a buscar el camí de la Canal de les Bruixes anat en direcció oest, tornem a peu de via a recuperar la motxilla, ara resseguim el peu del cingle per a trobar el següent objectiu, passem l'Aresta de Can Marcet i anem cercant, però no sabem trobar la via....finalment i analitzant be la foto de la ressenya aconsegueixo localitzar-ne el peu, just passat la via Kalashnikov, al cingle ajagut de la dreta.

A la primera tirada de la Georgina Garcia Andreví.

Ara començo jo, és un terreny ajagut amb roca esmicolada, d'aquella que has d'acaronar, sortosament està ben protegit. Abans de la reunió, en un ressalt un pas punyetero on cal treballar l'elasticitat.

Ressalt de la segona tirada, curt però intens!

Ara segueix el Jordi, com explica la ressenya, la via va superant ressalts i ara en tenim un de ben ferm al davant: roca curiosa, assegurances ben posades i a refiar-se del poder de levitació....un tram finot fa que ens hàgim de concentrar, però surt prou be!

Ressalt de la tercera tirada, aquest més punyetero, 6b+ o A-0.

Un altre ressalt, aquest més potent, comença amb un flanqueig aeri i el mes complicat és aixecar-se per col.locar-te sobre un gran bolo, és el pas de 6b+ suposo, que jo soluciono tibant de cinta! la continuació també apreta i alguna altra tibada cal fer...tanmateix excepte el primer , la resta l'hi veig color...

Llibreta registre de via, en fem la primera repetició!

Protegint la tirada final, senzilla però neta, i amb la roca a controlar.

Des d'aquesta tercera reunió es pot rapelar, o continuar per una darrera tirada d'aventura, neta i amb roca de "qualitat", vaja serà per que la anterior no se'n podia anomenar roca hehehe ja que no mata sobretot al tram de sortida... llegim a la llibreta que som els primers repetidors, vaja, a veure si us animeu, que la via s'ho val.

Sobre el Cingle satisfets.

Ressenyes dels germans Masó que trobareu a

Santllors.com

Un acabament d'any a Sant Llorenç, la muntanya on vaig escalar per primera vegada ja fa vint-i-set anys; m'hi sento com a casa, malgrat la roca dolenta o les vies curtes...les vies d'avui són d'uns enamorats del massís i de l'escalada de descoberta. Malgrat semblar senzilles, tenen la seva gràcia, trobar-ne l'inici, superar-les, no són fàcils i sempre et guarden alguna sorpresa...les dues darreres tirades són a equipar i els trams senzills també, vaja que cal una maduresa en l'escalada per a disfrutar-les. Vies que jo mateix considero per a Col.leccionistes, però si hi sabeu anar amb la curiositat dels seus aperturistes, les gaudireu. Desitjar-vos a tothom moltes grimpades aquest 2016.