Agullejant enmig la boira. Màster&Commander a la Manolito Garcia.

Recuperant la primera tirada, engolits en la boira.

Aquest diumenge 20 de desembre havíem quedat amb el Toni i l'Irwing i potser amb el Jordi, però havent sortit ahir, el Jordi prefereix descansar. Finalment quedem només jo i l'Irwing, ja que el Toni s'està recuperant del refredat i prefereix descansar...i sàntament! el dia, a diferència del dissabte es lleva rúfol, rúfol. Penso que la boira s'aixecarà com cada dia amb el que li donem temps anant al Muntanya a esmorzar. Quan sortim, la cosa no ha canviat, però a Agulles on sempre hi bufa aire segur que s'esboira...avui tenia ganes de conèixer la Iroquesos i la Sharp-strep del vessant est de l'agulla Manolito Garcia, amb el que fem cap a Can Massana.

Bonica segona tirada, fina i tècnica, avui encara més!

L'amic Irwing no ha estat mai a Agulles i tot li està be, té fam d'escalar!!! enfilem cap a Coll de Guirló i d'allà voregem la muralla Nord-oest en direcció al pas de les Portelles, no es veu absolutament res, i els arbustos són ben molls, a sobre sota els arbres alts la boira condensa i plou...tot pujant l'Irwing comenta com de ferm a de ser l'entorn, amb agulles per sota i per sobre...li explico que sí, que és impressionant. Aturada al refugi d'Agulles on petem la xerrada amb una altra colla que també fan temps aixoplugats a la terrassa. Continua el dia ben tancat, però amb la moral alta decidim anar almenys a trobar els peus de via i donar temps a que escampi.

Segona reunió, sota l'alzina recollint la boira pixanera....

A la desgrimpada abans d'entrar a la tercera reunió, l'Ou de Colom amagat al darrera.

Entrem a la Canal Ampla i on em sembla que hem superat el Dumbo, no es veu res de res, la travessem, fem força marrades amunt i avall fins que, eureka!!! som al peu del gran Pi que marca l'inici de la Iroquesos; gran Pi he dit oi? doncs sí, la seva magnitud ajuda a condensar la boira i el pany de paret per on va la via és ben moll....aprofitem per anar a trobar l'altre objectiu, la Shar-strep, que també localitzem, ben molla també, avui no és el dia. Ens queda un darrer cartutx, la Màster&Commander que coneixo be; remuntem cap al coll entre l'Ou de Colom i la cota 95 o agulla afortunada, desgrimpem la vertiginosa canal de l'Ou de Colom on podem veure el peu de la via La Dansa del Foc, d'en Joan Vidal; al capdavall arribem al peu de la Màster&Commander i sembla que no està massa moll.

Apunt d'amagar-me al flanqueig de la quarta tirada.

D'entrada li dic a l'Irwing que avui no és el dia, la primera tirada és trencada, plena de molsa al començament, i humida...vaja, que gens engrescadora. Estem una estona al peu i que punyetes, trèu la cordsa que ens hi posem. Començo amb precaució, és més l'ambient que la pedra, aquesta és calenta i aspre, tanmateix poso un parell d'Àliens abans del primer espit, que no vull refiar-me. Avui no la trobo tan senzilla com la tenia catalogada! ja sóc a la reunió, aquí hi fot vent i hi fa fresca. El company puja ràpid, amb la tranquil.litat de la corda pel davant, el veig tant tranquil que li deixo la següent tirada, més difícil, però molt ben assegurada, i se la treu com un campió, ràpid i sense dubtar, té fusta aquest home i està aprenent molt ràpid, aviat ens trèurà ell a escalar !!!

Darrer ressalt abans de cim.

Continuo jo amb la tercera, aquesta comença per un tram trencat deixant el Grumet a l'esquerra, cada cop més baixet, o són manies meves? una grimpada i arribo al cim de l'agulla afortunada del que cal desgrimpar al collet amb l'agulla Manolito Garcia, desgrimpada punyetera, més pel segon que pel que va de primer.

Rapelant d'una Sabina o com curtir al personal.

Continuo jo, aquesta quarta tirada és força maca, primer un ressalt a buscar un ressalt vertical molt trencat, el voregem direcció esquerra per anar cap a un diedre terrós i ja per placa arribar a un terreny molt descompost fins sota la bola cimera on faig reunió d'una alzina mig seca, deixant-me la reunió de més a la dreta que inicialment no hi era. L'Irwing té el goig d'arribar a cim i gaudir de les grans vistes sobre la Torta, Frares i Agulles!!! i quin goig, només va poder que ensacar boira hahaha, continua sense aixecar-se! Rapelem de la Sabina, petitona, però viva i sòlida, és el seu primer ràpel d'aquestes característiques, li comento que aquest és súper sòlid, que ja anirà veïent...

Ressenya dels germans Masó  que trobareu a

La Noche del Loro

Una agulla, La Manolito Garcia, amagada al capdamunt de la Canal Ample, fent frontera entre Agulles i Frares, que ens permet gaudir de l'esplèndit Ou de Colom o l'espectacular Ma o Torta...avui tan sols hem pogut palpar-la, ben aviat hi tornarem, amb bona vista, per gaudir dels seus altres itineraris, sense menystenir la via dels germans Masó, que ens permet fer una travessa pel cor de la zona amb una dificultat assequible i que avui amb la humitat ambiental, ens ha semblat més seriosa.