dimecres, 27 de gener de 2016

Barba roja i barba blanc al port de Garraf. 18-01-2016.

Sempre és un plaer escalar amb el mar als peus.
Dilluns divuit hem quedat amb el Joan per anar a grimpar, ens trobem a les vuit al Muntanya, a Collbató, quan arriba ho fa sol, no s'han entès amb el company...havíem de ser tres. És d'hora i encetem el dia bellugant el bigoti; al sortir, renoi, no s'aixeca el dia i fa vent....malament per anar al Serrat dels Monjos avui...dubtem d'on anar i finalment decidim acostar-nos al mar, on segur que no farà tant de fred, el port de Garraf i les seves vies és l'objectiu.
Muralla del Port de Garraf, La Falconera.
Després de travessar tot el baix Llobregat, ens dirigim cap a Castelldefels, com si anèssim a Penya Ginesta, per seguir per "les costes " del Garraf, en un revolt molt marcat a la dreta trobarem la indicació de Garraf, travessem tot el poble fins a l'entrada del port, en un descampat deixem el cotxe. Des d'aquí ja es veu la paret i la cresta per on tornarem, un sender planer ens hi portarà. Encara no hi fa sol, però la temperatura és agradable, encara passarem calor!
Al tram mes dret de la primera tirada i sortint-ne.

Amb la foto de la ressenya del Joan A. ens és senzill trobar el peu de via, ens hem d'enfilar per un conus de detritus i abans d'arribar dalt flanquejar a l'esquerra, de lluny ja veurem material a la paret. Avui comença el Joan P., la primera tirada comença ajaguda per anar-se posant dret; la roca és rentada i sembla no ser massa adherent, però encara prou! això sí, de lluny l'aspecte de la paret és caòtica i poc atractiva, per sort, excepte la part superior, és prou bona. Superat el muret vertical, ben assegurat entre burins i spits, ja s'ajeu i es camina fins al peu d'un nou mur a la dreta de la característica placa triangular.
Delicat darrer tram de la via per assolir la carena.

Aquí hi trobem moltes línies, el Joan es confon i fa reunió a la Mendigos del mar, al mig de la característica placa triangular; quan recupero la tirada m'arribo a la nostra, més a la dreta. Surto de la reunió cap a l'esquerra a buscar un ressalt, primer grades senzilles però aviat es posa dret, s'em trenca una presa i em faig un bon tall al pulpell...deixaré la tirada ben ensangonada! les assegurances són a l'esquerra, a la placa, que és ben llisa! per la dreta tot i ser d'aspecte trencat es va pujant prou be, tram espectacular i que es complica a l'arribar a un llis, aquí haig de tibar de cinta per poder assolir el forat salvador, d'aquí un pas de fe a buscar l'aresta de sortida i de cop baixa la dificultat fins la reunió amb dues argolles. No m'aturo i continuo ja que havia llegit que més amunt es pot fer reunió en uns Pins, supero un muret de bona roca i entro en un jardí, i quin jardí!!! tot pedra solta, millor no patinar, tot foça delicat fins que arribo al primer Pi, el de la dreta, al davant un gran bloc on veig un bon pont de roca i una fisura per fer la reunió.
Dalt de la Falconera 
La continuació és lletja, lletja, sembla un castell de naïps apunt d'anar tots avall...s'hi posa el Joan i amb molt de cura de no apedregar-me s'arriba a l'aresta cimera. Quan ens reunim comentem que per un altre dia, el millor és rapelar de la segona reunió i aprofitar per a fer una altra línia. Aquest darrer tram juntament amb el jardí...són per passar-hi de puntetes.
Divertida i aèria cresta 

El dia s'ha arreglat i ara fa sol, s'està molt be amb el mar al davant; pleguem material i anem a buscar el carener que ens tornarà al port, aquest és una bona cresta ben aèria i amb trams divertits, fins i tot una corda per salvar un graó vertical. Ja al cotxe ens fa mandra tornar a la paret i anem a fer una beguda a Castelldefels i a dinar a casa.
Ressenya de l'amic

  • Joan Asín
  • Per mí ha estat la primera visita a aquesta zona del Port de Garraf, està bé però no compensa massa venir del Vallès cap aquí...molt enravessat de trànsit...tanmateix és un bon recurs per quan la temperatura apreta, evitar en dies de llevantada però! La roca, d'aspecte depriment, no és tan dolenta, fins i tot és bona a trams. L'equipament millor no posar-lo a prova, ja se sap tan aprop del mar. Recomanable negligir el darrer tram, almenys a la nostra via, i baixar de la segona reunió aprofitant així per fer-ne alguna altra. El fet de sortir al cim però,  val la pena, ja que la baixada s'ho val, talment estiguem en una cresta de Pirineu.

    3 comentaris:

    1. Aquesta zona si que la conec poc, però després de llegir-te, no convida massa a tastar-la...

      ResponElimina
    2. Jaume la propera vegada fes la via Bavaresa.

      ResponElimina
    3. Hola Joan, la veritat que anar-hi expressament des de casa teva no paga la pena, ara pels Barcelonins que ho tenen aprop doncs es mata el cuquet.
      Joan A. doncs et faré cas, es veia maca la línia i la bavaresa de lluny també. A mes la rtoca en aquest extrem sembla millor, almenys més compacta.

      ResponElimina