Adoptem una via òrfena a Abella de la Conca. 23-01-2016

El massís de Sarsús amb la Torre Xica a la dreta.

Ara ja fa uns dies, dissabte vint-i-tres, ens trobem la colla habitual: Toni, Lluís Jordi i jo mateix per anar a trèure el nas per Abella de la Conca, vàrem veure al blog del Joan (Sisbemessanapren) que hi havia una nova via al massís de Sarsús, a l'esquerra de la Bon Voyage parmi les Anges. No en sabem el nom, només la informació que hem pogut llegir del Joan, i malgrat que ja avisa que serà discontínua, ens animem.

Abella de la Conca, poble de dalt, amb la Serra de Carrànima a l'atre costat de l'ull.

A Abella ja hi havia estat, però no pas als sectors d'aprop del poble, sinó que a la Roca Vilella, i la veritat que val la pena visitar aquest racó de mon...sembla que als pocs habitants no els hi fem patxoca els escaladors...i és una llàstima, ja que ben gestionada l'afluència de gent, podria contribuïr al poble...però potser ja els hi està be aquesta solitud, se n'hauria de parlar. Deixem el cotxe ben aparcat en un eixamplament, cal que siguem curosos en això i no estorbar els veïns! Des del cotxe ja podem admirar la "gran" Torre Xica i al darrera unes agulles que no en se el nom...a l'esquerra el massís ajagut on tenim el noste objectiu, aquest carener he trobat al mapa del ICC que s'anomena Sarsús i assoleix un punt màxim de 1.400mtrs.

Aquí comença la via òrfena...

Anem flanquejant la Torre Xica i seguint un corriol perdedor anem cap al marge de més a l'esquerra on ens imaginem que hi ha la nostre via, pel camí saludem el Jordi i el Joanet de Badalona que van a la ...parmí les anges...

Uns ponts de roca ens delaten la línia.

Comença el Jordi i darrera el Lluís i jo. Aquesta primera tirada és ajaguda i ben marcada amb força ponts de roca. S'entra a una feixeta de la que es va a l'esquerra per encarar un muret on segons la ressenya hi tenim un pas de 6a., abans però, fem la primera reunió. Aquesta segona tirada és maca, i tant al Toni, com a mí, que la fem de primer, no ens sembla pas 6a, un V+ l'hi escau mes.

La quarta tirada o tercera si negligim el tram de caminar.

Ara ens tocarà caminar un bon tros, nosaltres ho fem d'una tacada, anant a l'ensamble; el Jordi s'envà més a l'esquerra i troba una reunió d'un altre projecte, la via va però més a la dreta a buscar una canal. Ja tots qüatre reunits, el Toni retorna a la paret, aquest tram, tercera tirada per nosaltres, quarta si mirem la resenya, és relliscosa, no en va ressegueix un canal de recullida d'aigües...però res que no es solucioni amb cura. L'entrada a reunió és maca. Ara toca continuar per la cinquena tirada, hi trobem una corda per ajudar a fer el pas cap a la placa del costat, però no cap, ja que hi ha molt bona presa i el pas es fa senzill; la cinquena tirada és divertida i mes mantinguda, al capdamunt es pot anar per l'esquerra, més senzill, però brut de fullaraca, o recta amunt per un diedre d'aspecte trencat, on pots acompletar l'assegurament si es vol amb un Friend mitjà.

Sisè llarg, una placa divertida.

La sisena tirada és maca, una placa ajaguda molt agraïda i amb trams d'adherència, es fa curta, continua la setena per un mur d'aspecte trencat assegurat per dues bagues a Sabines, d'on un diuedre ajagut i protegible al gust ens aboca a un jardí de trancisió, a caminar toca. El Jordi es distreu i es passa la reunió, però sense problemes la fa més amunt. Jo que ja vaig avisat la trobo facilment, i és que sembla impossible no veure-la...Santa Llúcia ens conservi la vista Jordi hahaha

Setena i vuitena tirades, la darrera amb un final ben maco.

La vuitena és prou bona, comença enllaçant plaques fins anar a raure sota un petit desplom, el pas clau es ben be arribar sota. El mur el passem directament pel mig malgrat les preses dubtoses.

El Lluís esperant que el Jordi superi el pas clau.

D'aquesta reunió tornem a caminar força fins a la propera reunió, sota unes plaques dretes, és la novena reunió. D'entrada no veïem el parabolt de la dreta i encarem per una fissura que ens va enlairant deixant-se autoprotegir molt be, mes tard ens adonem que hi ha un bolt i un pitó força a la dreta, vaja, hem obert una variant!

Desena tirada, que nosaltres redrecem per una fisura de molt bon protegir.

Dalt el carener amb la Conca als peus.

La darrera tirada, la desena, és ben divertida, un esperó, aresta, que es va fent airós fins el cim. Mentre nosaltres arribem, el Toni i el Jordi ja han anat al Ràpel, que és a la paret del fons, hem de trascollar la carena amb cura, ja que és penjat, millor anar-hi encordats, una fita en marca el punt.

El ràpel és ben "divertit"

El ràpel és al començament suau, però als deu metres extraploma i farem els darrers vint-i-cinc sense tocar paret! aneu-hi preparats per sid e cas.

Mes de la meitat de la baixada és volada !

Tarter esmicolat i enutjós per on vam baixar.

Vessant nord, ben balmat.

Ressenya que trobarem al blog

Sisbemessanapren

Doncs ja en tenim una altra al cove! però la veritat no ens ha omplert massa, ja que és molt discontínua, sense gens d'ambient, ves que estàvem avisats, no és cap crítica. Ideal per a escalar sense patir-hi gaire, que no vol dir que sigui fàcil eh! terreny on l'autoprotecció hi és senzilla. Atenció amb la baixada, el terreny és molt inestable i baixen pel tarteram blocs prou grossos, que poden ser perillosos si agafen velocitat i anem massa separats. Sorprenent el vessant nord, ben extraplomat, i sorprenents les magnífiques vies d'esportiva que anirem trobant. Abella és un paradís de roca, aprenem a respectar-la i aprenem a conviure amb els seus propietaris, tots en sortirem beneficiats. Ah! i agraïr a l'anòmim aperturista aquesta via òrfena, de moment...