Tal faràs tal trobaràs sortint per Monges mascles. Malanyeu. 20-02-2016.

El Pedra amb l'habitual pitet blanc, enguany, però, no tan habitual...

Aquest dissabte he quedat amb el Toni, porta una setmana molt atrafegat de feina i trio on anar, li proposo acabar la Integral Farigola Indòmita, fa tres setmanes ja hi vam anar, però a la primera reunió, el fred ens en va fer fora rapelant avall, potser l'únic dia que ens hem trobat amb boira a Malanyeu... Avui no pugem gaire d'hora, contradint els principis del Toni, ens aturem a la gasolinera passat Cercs a fer un bon esmorzar, que això no ho perdono! arribem a l'aparcament que ja hi ha dos cotxes i o sorpresa, d'un d'ells surten el Joan i la Carmela; anirem junts fins a peu de paret tot fent-la petar.

A l'aparcament trobem el Joan i la Carmela, els acompanyem fins al peu de la Doraemon.

Deixem el Joan i la Carmela a la Doraemon i nosaltres fem cap a la nostra línia, la trobem fàcilment, ho tenim fresc. Avui començo jo, l'altre dia va començar el Toni i em fa gràcia provar-me en aquest terreny tan d'aventura.

El Toni recuperant la primera tirada de Tal faràs, tal trobaràs...40m de continüitat.

Avui ja ens toca el solet, la pedra s'està escalfant, amb el que enfilo amunt ben carregat de trastos per acompletar la línia. Trobo que només sortir és prou finot, quan xapes el pont de roca la dificultat afluixa, flanquejo a buscar la fisura, poso una peça sobre d'aquesta i vaig a buscar el bolt; aquí es va redreçant posant-se prou vertical; cal anar a poc a poc treballant be amb els peus per no cansar-se massa de braços. Un altre bolt mes amunt i ara comença un tram psicològicament delicat, a més que potser mes fi. Els tascons hi entren a caldo, una fisura vertical en rep un de molt bo, ja sóc als ponts de roca, i encaro el darrer bolt i d'allà a buscar la Sabina, que es pot llaçar protegint l'entrada a reunió. He quedat molt content, no és difícil, però gens fàcil tampoc...i si a més t'atures a protegir-la gaire, vaja, que deu n'hi dó!

Acostant-se a la primera reunió, al costat un cordada a l'Stoc de Coc.

A la segona tirada, mes vertical però amb presa més cantelluda.

El Toni recupera la tirada i la troba mes forta que quan la va fer, i això que amb els dits freds i sense tacte deuria ser molt pitjor! el sento rondinar, i és que avui no es nota be. Tanmateix ja a la reunió, segueix amunt amb decisió. Caçar el primer bolt de la segona tirada ja té una bona excursió, però la que s'emporta la palma és per anar a la segona expansió...sort que aquí les preses són cantelludes i dónen molta confiança. Del segon, el tercer és molt aprop i també el pitó, pitó que no sembla estigui per a moltes alegries...d'aquí una excursió en flanqueig a l'esquerra on abans hi havia un tascó encastat, ja no l'hi hem trobat. Però aquí la roca és plena de forats i fisures que permeten acompletar l'equipament si es vol. Fa reunió en una bona Alzina, a l'ombra....

Al flanqueig per entrar a reunió, a la dreta la cordada de l'Stoc de Coc.

Una cordada a la Nadal.

Sortim per Monges Mascles, la Integral la deixem per un altre dia.

Ara continuo jo amb la tercera, hi ha gent que empalma les dues, però hi ha força fregadís...nosaltres preferim fragmentar-ho; és divertit pujar per l'esperó de roca mirant de no trepitjar gens de terra, i es pot! algun pas arborícola i a la segona alzina faig un flanqueig horitzontal a buscar la paret fins a trobar el peu de via de la Gruyere. M'ho miro i quan arriba el Toni decidim que avui no estem per tibar tant i decidim que sortirem per la Monges Mascles, que tots dos coneixem. La línia es veu molt interessant, un repte per un altre dia, segur! així que deixem la Integral i ens decantem per la Infusió de Farigola que és com batejar aquest encadenament de vies l'amic Joan (Sisbemesanapren). El Toni es demana la tirada, comença amb empenta, es deixa de xapar el primer bolt, i va fent, però a mitja tiorada s'ha d'aturar a descansar, els braços se li inflen...avui no es troba normal...continua de bolt a bolt fins que en un tram on hi ha un allunyament li rellisca el peu i la ma no l'aguanta fent un vol sense motor...sembla que no ha pres mal, però quan intenta continuar el peu li fa mal. El baixo i pujo jo, ja no recordava com de fina és aquesta tirada, els peus hi treballen de valent i les mans deu n´hi do, veig que hem fet sàntament deixant la Gruyere per un atre dia! Rapelo fins a peu de tirada, mentre el Toni ha baixat rapelant aprofitant la corda sobrant fins a la segona reunió de la Stoc de Coc; d'allà en un sol ràpel arribem a terra!

Tenim el goig de coincidir amb l'amic Ramon, Lagarto sordo, gran persona!

Ja a peu de via coincidim amb el Ramon, Lagarto sordo, fèia dies que teníem ganes de trobar-nos i finalment ho hem aconseguit. Ell va en solo a fer la Badalona després de baixar de la Tal Faràs tal Trobaràs. Estem una estona plergats i marxem que millor no es refred i el peu del Toni, que s'està inflant, tot i que caminant no li fa massa mal. Ja al cotxe analitzo la magnitut de la "tragèdia" i smebla que tot quedarà en un cop fort, millor!!

Ressenya de la Integral, la Monges mascles surtt a la dreta de la fisura.

Tal faràs tal trobaràs és una via oberta a l'estil Amadeu Pagès i J. Armengol l'octubre de 1987 i molt ben restaurada per gent de Berga amb material FEEC el maig de 2011. No us refieu del grau amable, cal anar-hi sabent el pa que hi dónen a Malanyeu, tanmateix la roca es deixa protegir prou be, però tampoc és que sigui molt evident, recomanable el joc de tascons que hi queden molt be i els Tri-cams o Àliens. La Gruyere, ja no té més història que estar prou fort, l'equipament hi és suficient, en estil esportiu. La sortida per Monges mascles recomanable i gens despreciable, un bon V+ de Malanyeu. Vies que fan estimar l'escalada i et deixen satisfet, visca Malanyeu.