Gaudint la pluja a Agulles, escalant al sol a Collbató. Via Somni de Tardor.

Pujant cap a La Torta admirem la Boleta del Portell estret.

Aquest diumenge el temps ens la torna a jugar, havia de passar un front i cap a les deu escampar...com que no l'encerten primer a fer un bon esmorzar al Muntanya, allà trobem bona teca i bons companys: l'amic Joan Prunera, Joaquim i company, que tampoc tenen massa clar cap on anar...tinc el goig també de poder saludar la Núria, l'Albert i el seu fill Marc, companys fins no fa massa de Campaments d'estiu i que avui estan fent un curset d'escalada.

Hem pujat per la Canal Ampla i ara baixem per l'altre vessant, ens sorpren una nevadeta!

Avui vaig amb l'Irwing i tornarem a Agulles, l'anterior vegada ell no va veure res ja que vam estar engolits per la boira tot el dia, avui sembla que no serà així, tot i que les boires no ens abandonen, ara però, altes. i força vent. De can Maçana enfilem amunt cap a Coll de Guirló i d'allà al pas de les Portelles; remuntem cap el refugi d'Agulles, on ja vaig tenint clar que l'objectiu d'avui tampoc serà possible...penso doncs anar a la Torta i gaudir de la impresionant vista que ens proporciona i així que el company disfruti d'ella. Enfilem canal Ampla amunt fins al coll, d'allà a l'esquerra per l'altra travessa d'agulles fins alpeu de la Torta, hi pugem per la dreta, per una canal descarnada, encara sense pluja, i quan traïem el cap al peu la ventada ens tomba! be, li ensenyo per on va la normal a aquesta agulla tan curiosa i cap avall, avui tampoc...ja de retorn al coll decidim que farem la travessa per la muralla nord, amb el que fem canal avall, a mitja baixada ens sorpren una forta nevada de neu granulada, fantàstic!! quin espectacle, ni ens tapem de la il.lusió que ens fa. Arribarem però al cotxe ben xops.

Tornem a Can Maçana, el cel es vol obrir ia cabarem escalant oi tant!

Ha deixat de ploure i la tempesta el vent l'empeny cap a mar, avui Irwing escalem !! li dic. Tornem a Collbató i aparquem al carrer dels Graus, trobem el Joan Prunera i companyia que remullats s'en van a fer-la petar al Bar, no els animo a tornar-hi que sí que sortirà el sol veniu...endebades, no em fan cas.

A la zona dels Totxos CAM Nou Barris, pujant per la Somni de Primavera.

Les parets són xopes, però la meva esperança és que una ullada de sol i el ventet faran la seva i l'encerto, quan som a peu de via una ullada de sol ens saluda. Ens equipem i començo amb la roca ben molla, per altres vegades sé que no patina i amunt, faré les dues tirades en una fins sota el fantàstic mur supèrior.

Murs verticals i de bona roca, és el premi d'avui!

Arribant a la reunió el sol ja apreta i la roca s'ha eixugat! tenia raó ! ara l'Irwing disfrutarà amb la tirada que li deixo, la darrera de la Somni de Trador, tècnica i potent, se la treu com un campió!

La roca és ben seca ja !

Disfrutant la verticalitat de la tirada i el solet!

Darrers metres abans del desplom final.

Ha estat un dia rarot, en el que hem caminat mes que no escalat, però ens ho hem passat be i finalment hem aconseguit traure les cordes a passejar. Llàstima de no tenir temps per mes, hem de ser a dinar a casa, ja que una vegada aquí dalt, dóna per fer vàries tirades excel.lents, com la Somni de Primavera , la Mal Pas, l'Ester etc.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb.