dimecres, 4 de desembre de 2013

Faraó de baix esquerra. vies Espadat d'Orient, Bastió Pioner i altres al Serrat de la Banana fish. Montserrat sud.

Als peus de l'amagat esperó
Darrer dissabte de novembre, la Méteo pronosticava mal temps cap el migdia, sol pel matí...i és que no l'encerten mai! al Bar Muntanya no si cap! a fora un cel plomís com de nevar no convida a afanyar-se gaire per començar a grimpar; ens trobem el Vicenç que avui passejarà el gos, el Pere F i la Thais, el Juanillo i el Joan B. i també l'amic Prunera amb el seu company Joaquim i companyia...vaja que fa mandra abandonar l'ecalforeta del bar! Qui mes qui menys ha rebaixat les seves expectatives, nosaltres també, amb el Toni decidim anar a fer un parell de vies dels germans Masó recentment publicades. Vies d'una sola tirada i poc grau, que amb aquest fred ja ens està be. Amés tenim poca aproximació: deixem el cotxe a l'aparcament del Faraó de baix i d'allà encarem el Serradet de la Banana Fish, a l'esquerra de la vall just al començament.
Mur inicial prou interessant, trencat per una feixeta per redreçar-se, a sota.

Ens costa una mica trobar la via entre tantes línies esportives, de lluny semblava més evident mirant la ressenya, fins que rellegint-la m'adono que diu: inici per un esperó vertical, amagat i fi. M'enfilo per una canal enbrossada amb mentalitat Masó i Sí! la via, una discreta fletxa picada i un parell de bolts del vuit m'ho confirmen.
Curios pont de roca!
Avui el Toni trencant els seus costums es demana començar: un mur vertical i de preses escadusseres i nyaperes li espera; el fred el deixarà sense tacte havent de mirar-s'ho tot fent un repòs; superat el primer tram, una feixeta, de la que es torna a posar dret, aquí les preses són d'escàndol i surten uns passos atlètics i divertits, la llàstima que quan comences a disfrutar ja s'ha acabat!
Pelats de fred al Serradet de la Banana Fish.
Dalt del serrat hi bufa vent i ben gelat! arrepleguem el material i baixem a buscar l'altra via, desgrimpem pel vessant oposat al que hem pujat fins a un collet del que tornem a passar al costat est, entre punxes i bardisses som a peu de via, via? però si això és curtíssim! i la meitat grimpada...ara entenc l'interès del Toni per començar!! punyetero.

Ressenyes que trobareu a


  • La Noche del Loro

  • Curt muret per on va la via Bastió Pioner.
    Topt desgrimpant em passat pel costat d'un dels bolts de la via i hem dubtat si començar allà mateix...i tan de bò, ja que per sota es camina més que s'escala...què hi farem!
    Comencem netejant els peus de gat amb els Aritjols...
    Com indica la ressenya cal començar flanquejant a buscar la paret, paret? be, la pedra esmicolada, amb cura per no fer baixar res m'acosto al punt on hi ha el primer muret.
    Sembla que escalem una mica!?
    Entro al muret, home aquí ja escalem! bons forats per les mans i millors peus, en un moment soc sota el cim, un passet maco i cap a l'esquerra, una Sabina estratègica permet llaçar-la i pel pany de la dreta arribar dalt.
    Això s'acaba!
    A la careneta vaig a buscar una Sabina i munto reunió. Ara ja no bufa vent i sembla que el cel es vol obrir, alguna ullada de sol comencem a veure. Decidim anar cap al cotxe revoltant la serra per l'oest, tot resseguint els murs el Toni em crida, ha trobat un sector amagat, encarat a l'oest, no hi toca el sol, però avui no importa, tampoc en fa...hi trobem un tub amb un paper amb les ressenyes: sis vies de IV a V+ és el Totxo del Cap Gros i decidim acabar el matí aquí: fem :Amb la Llum del Frontal V/V+ i Apaga la Llum V/V+; equipades amb les assegurances justes ens omplen el matí, grau ajustadet, esportiu vaja. Un microsectoret per als que comencen.
    A Agulles encara hi fèia més fred, qui no s'aconforma....

    Dues vies mes dels germans Masó al sac, però d'aquelles que queden per dies com avui, en que el fred no ens deixa opció a objectius millors, no és que síguin dolentes, almenys la primera, que la Bastió...i ens ha permès descobrir un raconet esportiu tranquil com a nosaltres ens agrada. No hi aneu expressament, per a col.leccionistes.

    5 comentaris:

    1. Aixo es diu aprofitar el temps encara que no sigui molt bo. Felicitats, fins aviat.

      ResponElimina
    2. Bona alternativa per un dia fred. Felicitats!!!

      ResponElimina
    3. Ei Jaume hi ha molta aproximació?, això fa pinta de micro vies per a micro tardes, je,je,

      ResponElimina
    4. Bé, veient les vies que estan obrint darrerament aquest parell, fins i tot em venen ganes de recolzar la moratòria d'obertura de vies que s'està plantejant a Montserrat!! El que es veu de la segona a la foto, prefereixo no comentar-ho....

      Realment el dissabte va fer molt mal dia, teniu molta moral!!

      ResponElimina
    5. Trini i Salva, teniu tota la raó, sempre és millor això que res!
      Manel i Ita, bona, bona no massa, però no sens va ocòrrer res millor i pensàvem que valdrien mes la pena.
      Joan, aproximació? cinc minuts des de l'aparcament del Faraó de baix, és la primera cinglera de l'esquerra. Micro micro oi tant!! si hi aneu faria l'Espadat d'Orient i llavors aniria a buscar les línies d'esportiva del Totxo del Cap gros fins que la llum us deixés, baixar amb el frontal tampoc ha de ser massa problema.
      Gat, t'haig de donar la raó, a veure si el fred afluixa i ens posem en alguna cosa més llarga! ah! i a veure quan quedem Papi!

      ResponElimina