Deu n'hi dó amb la Neusnidó! Malanyeu on l'hivern s'atura.

Fa fred, però abans d'arribar a la Paret del Devessó ja suarem!

Aquest diumenge 15 de desembre canvio de companys, el Toni avui no pot i he quedat amb el Jordi i la Glòria i l'Anselm. Ningú es decideix per on anar i al final proposo Malanyeu on podrem disfrutar de temperatura agradable i vies per tots els gustos i estats de forma!
Arribem prou d'hora, el sol tardarà encara, amb el que decidim recular i anar a Ca l'Anglada a fer un cafè, mentre donem temps al sol. Fèia dies que no m'hi aturava i em sorprèn la reforma del local, mes aviat em decep: ha perdut tot l'encant, ara és un local fred i asèptic com tants d'altres...aquell encant de la llar de foc, la taula de l'entrada amb la barra del bar, les fotos de la familia...què hi farem, espero que els vagi be amb la reforma.

l'Anselm disfrutant a la primera tirada de la Badalona

A les onze en punt el sol ja escalfa la base de la paret i nosaltres som apunt. Avui comença el Jordi, no sabíem quina via triar per escalfar, dubtàvem entre la Epirimountains i la Badalona, però no hi ha opció la Epirimountain és ocupada.
 La primera tirada és la més interessant, comença rara, amb un mur que s'aboca a una feixa que hem de rodejar per anar cap els murs superiors, aquí trobem una placa dreta i compacta on l'escalada esdevé de foradets i peus a triar, escalada que fa pensar i sovint et descoloca. El Jordi hi disfruta i també l'Anselm.

A l'inici del segon llarg Badalona.

Ara em toca a mí, començament senzill per unes plaques divertides, però que s'acaba de sobte, un jardinet intermig fa que hagi d'anar molt en compte de no relliscar fins abastar la nova placa; aquesta és divertida i et regracia després del tram herbós, passos tècnics i adherència.

L'últim llarg és senzill.

Per acabar la via resta un llarg, curt i discontinuu, no és que sigui lleig, però no paga la pena, tanmateix és l'excusa per sortir dalt la carena. Fa un dia fantàstic, fins i tot caloreta que fa que agraïm l'airet que de tan en tan s'aixeca. Estarem una estona dalt esperant els companys i quan ja trèuen el nas comencem a rapelar la via, calen tres ràpels, llàstima no haber agafat les sabatilles, ja que hauríem pogut baixar caminant.

Esperem l'Anselm i la Glòria tot gaudint la bellesa de l'entorn.

Altre cop a peu de via, pensem en fer l'Epirimountains, però hi ha una cordada que tot just comencen...com que li tinc força ganes, li proposo al Jordi d'anar a la Neusnidó; ens hi havíem enfilat amb el Wolfgang ara fa tres anys i a la segona tirada em vaig encallar i vàrem baixar....el peu de via es troba fàcilment, ens situem al pany de paret esquerra de la gran V de la Paret del Devessó, i en un sòcol marcat hi trovem la via, actualment un grafiti amb el nom ens confirma que ja hi som. Avui començo jo. El mur és tècnic, amb mans en forats prou bons i peus també si els saps trobar, un joc d'equilibri buscant sempre la mínima despesa, primer amunt, després dreta i esquerra en un flanqueig sota un desplomet. Amunt i tornem a dreta, aquí és on per mí hi ha el pas clau, dubto, no encerto el forat bo i m'haig d'aturar a descansar...m'ho miro i renoi ara localitzo la ma esquerra, Jordi que hi torno, i ara sí supero el pas i segueixo, xapo la reunió intermitja, ara resta un tram menys vertical, però on has d'anar ben concentrat.

El Jordi treu el cap un cop superat el tram vertical de la primera tirada, a la Neusnidó.

La reunió es fa sobre una gran Sabina, comuna amb la de la via Sabinot feréstec; l'equipament aquí són ponts de roca i un cordinillo curiós, talment un cordó de sabata abans d'entrar a reunió. Aquesta es pot reforçar amb la mateixa sabina i, o un càmalot 0,5.

Segona tirada, fina, fina i rarota, rarota, en conjunt mes treballosa que la primera.

La següent tirada és molt llarga 55 mtrs, malgrat la incomoditat de la reunió de la Rock suave, val la pena partir-la; comença flanquejant a l'esquerra per poc després enfilar amunt per unes plaques fines, anirem trobant ponts de roca i un bolt, a partir d'aquest cal anar a la dreta a buscar un tronc de sabina seca i enfilar cap a una marcada fissura. Reseguim aquesta amb passos finots i rars fins un bolt que ens protegeix l'entrada a la penjada reunió. Aquest tram és per mí sicològicament força exigent i tècnicament potent, amb el Jordi vàrem comentar que en conjunt és més escalada que l'anterior, on tot és més intuitiu, els forats són els que són, mentre aquí cal treballar més en tots els sentits.

Tercer llarg ja que partim el segon, vertical, espectacular i físic!

Avui tot i anar de segon no m'ha semblat gens fàcil aquesta tirada, arribo cansat a la reunió i quan veig la continuació li dic al Jordi que millor continui, ell encantat que té els peus calents de la incòmoda reunió i  li va la "marxa".
 Cal seguir un tram per dins la fisura fins que et demana sortir-ne, pas elegant i ja a la placa. Escalada mantinguda on cal concentració, en algun tram hi ha una bona excursió! quan ja les forces van justes, al final, un flanqueig a dretes prou fi ens posarà a prova.

Dalt de tot la "cosa" es posa fina i cal apretar! 6a.

Quan recupero la tirada no m'arrepenteixo d'haber-li cedit...m'haig d'esforçar per trèure'n l'entrellat, però m'en surto! ara caldrà tornar que estic mosca amb aquest segon llarg, tan llarg!

Bufant sortint del tram clau.

Per entrar a reunió travessarem un tros trencat i terrós, però que no desmereix per res l'obra d'art que acabem de recorrer, ara però, la continuació no sembla pas gaire atractiva, ja veurem.

Darrera tirada, més interessant del que pot semblar des de baix.

Començo intentant enllaçar plaques d'adherència en les que per sortir-ne has de fer equilibris amb la terra del replà...entro sota una gran placa, m'enfilo pel diedre de la dreta fins que quan es tanca passo a l'esquerra, a la placa. Tram indefinit on no se massa per on anar fins que a l'esquerra veig un pont de roca.

El desplom abans del cim, sort de la Sabina-tracció!

M'atabalo i no llegeixo be la via, em vaig enfilant fins que m'adono que a l'esquerra hi ha un bolt, flanquejo a buscar-lo i una vegada xapat m'adono que tinc mes bolts sobre meu i que no vèia....Un bon desplom tapa la continuació, però a l'esquerra tinc un diedre tapat per una gran Sabina, doncs serà per aquí. Aprofitant en bavaresa el canto de l'esquerra em puc anar aixecant fins abastar l'arbust. Sabina tracció i entro al diedre del capdamunt, passos estètics i aeris amb bon canto, al final la reunió, ben còmoda i al punt mes alt de la serra, ha valgut la pena.

Treballant els darrers metres.

El Jordi puja prou ràpid, el sol va de baixada i no ens hi podem entretenir, havent vist com m'he encigalat jo, passa per on cal i disfruta encara mes la tirada.

El sol ja ens vol abandonar. Sector esquerra, millor del que sembla des d'aquí.

Farem un ràpel fins la tercera reunió i d'allà a la Rock Suave d'on amb un altre ja som al terra. Encara queda gent penjada tot i que el sol ja s'ha amagat rera els Rasos; la Glòria i l'Anselm han fet la Doraimon i ja són al cotxe amb el que ens afanyem a plegar-ho tot.

Malanyeu no ens deixa indiferents!

Un bon recurs Malanyeu per quan el fred apreta! avui hi hem escalat gairebé en màniga curta. Ara si hi aneu no matineu que el sol no ha tocat la base de la paret fins les 11h.
 Ens ha sorprès gràtament la Neusnidó, felicito l'amic Baraldés per haber obert aquesta línia, fins i tot el darrer llarg té gràcia tot i que sembla que no val la pena. Exigent tan amb la dificultat com tècnicament, demana força, és prou continua, i la primera tirada a mí se'm menja les piles!!jajaja. Equipada de manera austera, cal anar-hi amb el grau consolidat, sobretot pel segon llarg. La Badalona ja l'havia fet altres vegades i té una primera tirada prou bona, llàstima que les altres dues desmereixen, tanmateix una bona línia, la paret és com és, gràcies al F Sunyol i al Joan Baraldés per la feina feta.

Ressenyes, Badalona dels Mòmies i la Neusnidó del Joan

Sisbemesanapren