Alkaid a Cap del Ras. Parets d'Àger. La Noguera.

Fabulós mur passada l'antena, zona esquerra del Cap del Ras per on va la nostra via,

Aquest dissabte, enmig del "Pont" hem quedat amb l'Ivan i el Jordi per aprofitar aquest anticicló tan potent, ja tocava una mica de roca calenta i Cap del Ras en aquestes condicions és aposta segura. Trio una via curta però intensa, haig de ser d'hora a casa, la Alkaid, al costat mateix de la Rèdrum.

En un petit eixamplament de la pista al peu d'un con de dejecció aparquem.

Ens aturem a fer un mos al Bar d'Àger, després de la boirada de la plana és un goig aquest sol que ens rep a l'Alta Noguera; al marxar coincidim amb la Lú que ha pujat a fer esportiva.
Enfilem la pista que passa pel costat del cementiri, al capdamunt agafem el trencall a Colobor,  pista sense asfaltar avui ben eixuta;   passades les antenes i al segon barranc deixem el cotxe, no som els primers:  No ho sabíem però a l'arribar a peu de via descobrim que són el Joan
Muntanyenc
i el Josep

Banalitats

que estan a la Tercer Hombre, ens saludem contents de retrobar-nos.

Agradable coincidència amb el Joan (Gatsaule) i el Josep (Mohawk) que els tenim a el tercer Hombre.

Del cotxe a peu de via és poca estona però intensa com la via, jajaja   per no errar-la cal fixar-se en el gran sostre vermellós;   grimparem un sòcol, la via és a l'esquerra dins un bosquet d'Alzines.

El primer burí és força alt i demana un pas d'esqueneta o similar!

Artificial treballós, avui sortosament eixut!

Donat que avui som tres i la via curteta, ens la repartim: els dos primers llargs per a mí, al Jordi li adjudiquem el tercer que segur que l'encadena, vaja Bou està fet! i l'Ivan acabarà la via.
 Començar ja té la seva gràcia, un burí hiperrovellat força amunt...per sort fent un bloqueig amb ma dreta a un bon relleix s'hi arriba, però sempre va bé un porter que et protegeixi l'esquena oi Ivan? m'afanyo a xapar el següent clau, desplaçat a la dreta, que aquesta xapeta no sembla per a masses alegries! la tercera peça un clau que mira cap avall!! Olé!! amb precaució amunt i burí, salvat!! ara em toca un pas llarg a buscar un burí per poder sortir del sostre...mentre faig filigranes per xapar-lo amb el peu a l'estrep, Zas!! derrapada del peu i en decanto de costat caïent....aquest burins aguanten eh! sort que l'Ivan estava amatent, que el terra éra aprop encara. Enllesteixo la grimègia posant dos estreps i amunt.

Curt tram en lliure on cal mirar on posem els peus

La roca és ben seca però plena de molseta polsosa que no inspira gens de confiança...ja dret i amb bons peus m'atanço al següent mur, més senzill que l'anterior, però que desploma encara, amb el que faig tranquilament amb l'estrep.

Ja a la reunió, el Jordi puja a força de braços!

L'entrada a la reunió és divertida, ja hi ha bon cantarro, com al primer llarg de la Redrum, també en diagonal a la dreta. Dos espits i un burí, fantàstic! llàstima que la feixa és estreta per estar-s'hi tres. Recupero els companys i el Jordi ja fa de les seves, pujant mig en lliure mig tibant de cintes, l'estrep ni l'ha tret.

Panoràmica de l'aventurer segon llarg i entrant en matèria, bonic, bonic!

Com que estem estrets, surto ràpid cap al flanqueig, agafo tot el material, s'ha d'equipar, senzill però t'ho has de mirar, flanquejo tota la lleixa i col.loco un tascó amb una cinta ben llarga a l'altre costat, miro per on passar, i sí amunt per una fisureta on l'Àlien gris queda a caldo, pas punyetero que et fa sortir enfora, amb peu aleatori...mes senzill del que sembla, sóc sobre la reunió i ara cal flanquejar a l'esquerra, hi trobarem dos claus un a l'inici i l'altra a la meitat, no cal més, bons peus i mans fins la reunió.

Curta però intensa tercera tirada, 6b. El Jordi encadena!

Som sota el mur de 6b, assegurat amb burins que es veuen prou sòlids; el Jordi tempteja la sortida i Amunt! ben concentrat va superant metres, les xapes són ben posades i no fan patir, al final una tibada on el veïem apretar i ja afluixa, Reunió! molt bé Jordi!! de segon la cosa ja és diferent, faig un A-0 per començar, però la resta també surt neta, la veritat que hi ha bones preses, el que permet tibar amb ganes, ara posant cintes i de primer, la cosa canvia i molt! arribant a reunió el darrer burí és esclafat i no permet assegurar-s'hi, amb la Sardineta vaig redreçar-lo i ara almenys pot llaçar-s'hi un cordino.

És el torn de l'Ivan al quart llarg, esforçant-se per xapar el primer burí.

Tornem a canviar de primer de corda, és el torn de l'Ivan: flanqueja a l'esquerra per tot seguit enfilar recta amunt a buscar la bavaresa característica de la via. Fins al primer burí hi ha una bona excursió, per sort els cantos per xapar són bons. Una Argelaga ben punxent fa la punyeta per progressar, després d'unes quantes punxades troba com entrar-hi,  és espectacular, una llastra fina, fina, que sona metàl.lic sord, d'allò no m'apretis massa que em trenco...sortosament no cal tibar-li sinó que amb tècnica de diedre es pot anar progressant. Al final  la gràcia està en que s'acaba i cal sortir en uns passos d'adherència que sorprenen.

Curiosa i esmolada llastra que escalarem en bavaresa, amb una sortida amb pebre!

Superada la placa llisa s'entra en una zona trencada on cal vigilar amb la corda ja que és ple de pedres soltes, al capdamunt la reunió al vèrtex d'un veritable con de dejeccció! raconet estètic a mes no poder.

Cinquena tirada per un embut on treballarem l'adherència

Segueix l'Ivan, primer és ajagut però relliscós si anem per l'esquerra, per anar posant-se dret, ben dret. Adherència típus Roca Narieda, amb burins i no pas aprop...per anar-hi ben concentrat, el grau per sort no apreta. Divertit anar descobrint el pas, ara a la dreta, ara a l'esquerra.

Un darrer ressalt demana una apretada.

L'Ivan munta reunió sota un petit ressalt, calia continuar uns metres mes però com que ha vist la feixa ben marcada per on haurem de baixar ha decidit acabar aquí, el que quedava era un tram de IV poc atractiu...ara si la vostra intenció és seguir amunt, cal deixar aquesta reunió i continuar.

Si no arribes dalt del serrat com és el nostre cas passarem per la feixa, s'intueix sobre els arbres, no s'hi val a badar.

Ens desencordem i seguim la feixa; és estreta i sovint ben penjada però no perillosa, cal només cura. Hem de remuntar un tram per entrar a la feixa superior, la que es veu ben marcada sobre la dels arbres; anirem creuant peus de via dels que continuen amunt, no us traïeu encara el casc! després d'una bona excursió, finalment entronquem amb el camí habitual que baixa del cim gairebé on ja es fa una canal ampla. Treballs a no caure en les pendents finals, ja gairebé no quéden pedres! Sortim a la pista que refarem direcció sud a buscar el cotxe, la paret és plena de cordades.

El Jordi i l'Ivan,  bons amics que avui m'han acompanyat.

Mentre anem endreçant el material arriben els veïns: Josep i Joan que també han enllestit la feina, la fem petar una estona mentre fem una beguda a Àger.

Ressenya que hem d'agrair al Llorenç i l'Antxi

Kutrescaladors

Una via molt recomanable, a l'estil de la Redrum, amb més aventura, cal equipar-se el segon llarg, els burins hi dónen un plus tot i que es veuen ben sans! Hi trobarem artificial equipat, flanqueig desequipat, mur potent, bavaresa de pel.lícula i finalment adherència en un conus especialment estètic, amés podeu continuar amunt per la veïna Redrum o qüalsevol altre fent així cim. Tanmateix conèixer l'abandó per la feixa no va mai malament i té el seu què.