La Pastereta vessant "calent" vies Pacho Hidalgo i Petit Four, per quan el fred apreta.

Deixem enrrera el 2013 i amb ell la darrera entrada d'enguany.  Aquesta aventura internauta va començar el 15 de juliol del 2006, amb un canvi motivat per Blogger, de Jaumegrimp a Jaumegrimp2 ja que vaig esgotar l'espai virtual....han estat fins ara 285 entrades en les que he intentat explicar les meves vivències en aquest mon de la vertical i la Muntanya. Espero que hagi pogut ésser útil per a algú. 
Ens continuarem llegint i veïent aquest 2014, Salut i Roca.

Excel.lent roca a la primera tirada de la Pacho Hidalgo.

Fa un fred que pela, el sol surt tard i es pon prou aviat, aquest dissabte 21 de desembre, vigilia de reunions familiars i grans àpats, ens trobem a Collbató amb el Mingo i el Qique. El Toni que és molt matinador ens ha fet quedar a les vuit, al Muntanya encara no hi ha arribat cap grimpaire, el Sol tot just es treu les lleganyes! No duem un pla definit i passem l'estona mirant de decidir-nos i després d'uns bons i calents cafès ens decidim: pujarem a La Pastereta, al seu vessant Est.

El segon llarg va a buscar la Sabina per enfilar-se al mur de l'esquerra.

El Mingo i el Quique es posen a la Vèrtic i nosaltres a la Pacho Hidalgo; jo ja l'havia fet amb el Joan Buxó el setembre de l'any passat, però la segona tirada s'em va resistir i li tenia ganes. Avui doncs comença el Toni, un muret vertical amb una roca de luxe, la primera assegurança una mica alta, aprofita el llavi de sobre el sòcol per posar un Camalot. Al tram central un moment de dubte, no es veu el següent espit, la roica et porta a fer una essa a la dreta i amunt cap a la reunió.

A la primera reunió i iniciant el flanqueig.  Al marge superior de la foto, el Lluís Nadal que és a la Barcelonets.

Encaro el segon llarg, cal flanquejar a l'esquerra fins aun espit, a partir d'aquest recta amunt i a l'alçada de la Sabina la vaig a buscar, el mur d'entrada tira enrrera, és ben assegurat amb tres espits a tocar, del darrer cal llençar-s'hi! i mai millor dit, calia anar a l'esquerra i superar-se fins un relleix...però la indecisió, i el que tira enrrera, em fan penjar-m'hi! és un pas més de decisió que difícil, també però cal tibar de dits. Una vegada a la fisura horitzontal cal continuar flanquejant a l'esquerra, hi ha un bon forat per un Càmalot 0,5 però no el duc...m'ho miro, baixo peus i és més espectacular que res ja que de seguida engrapes un bon forat i entro a la reunió. Renoi amb el pas! altre cop no ha sortit...be, un motiu mes per tornar-hi, que és molt interessant el pas.

Al potent flanqueig.

Ara ja mes tranquil puc saludar l'amic Lluís Nadal que també ha pujat a buscar l'escalforeta del vessant est de la Pastereta, són a la Barcelonets, una altra via prou interessant. És el torn del Toni, també ho intenta, però aquest pas ens ha tombat als dos...ens hi haurem d'esforçar mes jejeje.

Segona reunió, dos espits reforçables.

La segona reunió és ben còmoda i et permet controlar el company al flanqueig, es pot reforçar amb una baga prou llarga a un bloc de l'esquerra on hi queda molt be el Camalot de l'1.

Divertida i treballosa darrera tirada, on cal buscar-se la vida...

L'anterior vegada, el Joan va fer reunió a l'aresta, amb el que no vam fer aquesta tirada, és equipada amb dos espits, dos epsits que no vàrem trobar, ni buscar, pensàvem que estava a pel, i el Toni va pujar assegurant-se amb el que va anar trovant. Sembla que els espits són més a la dreta i ell ho va agafar recta amunt. La dificultat no és elevada, però el fet de protegir-te-la l'hi posa "pebre". Anem a buscar la reunió de la via Petit Four on ens esperen el Mingo i el Quique.

El muret dóna per autoassegurar-se amb imaginació.

Un ràpel de seixanta ens deixa altre cop a peu de via.

Un altre cop a baix decidim que anirem a la Petit Four, passtisset que va obrir l'amic Joan Asin en solitari; el Toni li té ganes al segon llarg, amb el que sense esperar que els companys acabin de baixar, ja m'estic enfilant.

El Mingo a la primera tirada de la Petit Four  que vàrem fer l'any passat.

Aquest primer llarg aprofita les debilitats del diedre, el pas més forçat és el de la Sabina, on una tibadeta vegetal fa que en passi mes via. La resta segueix per la placa de la dreta, ara més lluny, ara mes aprop del diedre.

Entrant a la reunió.

Les assegurances són espaiades, però la baixa dificultat no fa patir. Aprofita l'espit de la Pacho i ja recta amunt, fins l'entrada a reunió que haurem de flanquejar a la dreta.

A la segona tirada, un mur vertical on cal apretar amb tècnica.

El Toni s'hi posa, d'entrada fa recança tocar el mur fangós de la dreta, però tot i les aparences és millor del que sembla i cal ajudar-s'hi per anar progressant, el pas clau és quan s'ha d'abandonar i entrar a la placa, aquí cal anar amb decisió i buscar una bona nança que hi ha a l'esquerra.

El Toni havent superat el pas clau, ha disfrutat de valent!

Passat aquest punt resta un mur tècnic i vertical, el cansament el fa descansar a mirar-s'ho, ja ha fet el pitjor, però encara no afluixa. Continua amb cura i ben concentrat i amunt! a mesura que baixa un xic la dificultat desapareixen les assegurances, havent de fer una bona excursió fins la reunió.

Ressenya que trobareu a

El Balcó de la Lluna

Ressenya de la Petit Four, oberta per en

Joan Asín

Dues vies divertides per aprofitar dies freds però assolellats, el vent del Nord no hi entra i malgrat estar força amunt s'hi sol estar molt be. Divertides i amb "pebre" en forma de passos on caldrà apretar les dents sino porteu el 6a molt assolit, tanmateix el grau obligat no passa de Vè. Recomanables.