l'Aresta Ribas per acabar l'any i tancar la temporada dels Pollegons.

Pollegó oest des de la Vinya Nova:  un castell d'agulles gairebé infinit!

Dimarts 31 de desembre, amb el Toni hem quedat per tancar l'any grimpant una mica; els dies són encara curts amb el que fem la parada preceptiva al Muntanya, allà trobem força colla també decidits a tancar l'any a la roca. Fa fresca, fred mes aviat amb el que no ens afanyem gaire, així donarem temps a que el sol s'espavili. Ens acomiadem dels companys fins l'any vinent i fem cap a l'aparcament Nubiola, as la Vinya Nova. Remuntem pel camí el Torrent del Pont, quan tenim l'aresta al davant agafem el trencall de la dreta enfilant-nos torrent amunt.

Passat el pas clau del primer llarg

Passem per sota la variant d'inici però no ens hi posem, fa fred! grimpada fins l'agulla d'on comença l'Aresta, dos bolts de la FEEC al peu. Tram trencat i fàcil fins a un muret que es redreça, fa un diedre vertical amb un bolt a la dreta; aquest és el pas de la tirada, cal enfilar-se amb cura i flanquejar a dreta, pas desagradable...i avui amb els dits balbs, aleatori jajaja sortosament quan mes a la dreta mes senzill. Una grimpada mena a un turonet encinglerat on s'hi pot pujar per la dreta encastat o per l'esquerra vigilant amb els còdols, jo trio la darrera opció.

El Toni calculant quan ens tocarà el sol...fa un fredddd

El fet d'estar quiet assegurant-m'he ha deixat el Toni ben fred, puja a vista, a vista d'on s'agafa ja que no nota els dits i li cal mirar si és o no agafat jajaja. Arriba un pel mes "calent" i sense aturar-se gaire es prepara per continuar.

A la segona tirada la verticalitat i l'alegria entre assegurances fa escalar ben concentrat.

Aquí els dits s'escalfen! cal tibar una mica mes i anar bern concentrat, després de xapar un pont de roca cal tirar amunt amb fe, no es veu res, però aniran sortint pitons i algún espit per tranquilitzar l'esperit. Segons la ressenya original es fa una reunió sota el turonet, però millor continuar, el Toni veïent la descomposició del turonet decideix voltar-lo per l'esquerra.

Sota el balmat de la nostra tercera tirada ( 4ª original)

Continuem, ara enllaçarem dues tirades també, la primera part és trencada i senzilla, alguna sabina pot servir per llaçar-la, un bolt al costat d'una bona sabina, possible reunió, continuo...la tirada es va redreçant cada cop mes fins sota un balmat on hi ha la primitiva reunió de pitons, encara queda corda, poca, i decideixo continuar, no duc gaires exprés i les economitzo llaçant els pitons amb bagues i un mosquetó tan sols. Passos elegants, verticals, amb la presa on cal i l'assegurança adient, xapo el darrer espit i la roca et porta a flanquejar, flanqueig aeri molt elegant; sorpresa, un pitó! l'aprofito per assegurar el pas de sortida de la balma, però aneu amb compte, ja que aleshores la corda frega molt, poseu-hi una cinta prou llarga!

Empalmem cinquena i sisena. El Toni entrant en matèria a la tirada clau.

Buff! sort d'anar amb 60's ja que no ha sobrat gaire corda, el Toni ja s'estava preparant per si calia fer un ensamble...Ja reunits, tenim una tirada de tràmit i el mur de 6a, el Toni decideix enllaçar també les dues i grimpa fins l'agulla clau, a la dreta té les lluents xapes de la mes recent Enxaneta, i a l'esquerra la nostra, el més delicat és aixecar-se del terra, vaja les tres primeres xapes, aleshores l'escalada esdevé plaent i agraïda, tot i tibar. Per mala sort nostra aquest mur és a l'ombra i si a això hi ajuntem que estem força amunt i sense protecció del vent...doncs que ja hi tornem a ser, escalada a vista....jajaja

Variant directa del vuite llarg, on la roca és millor que no sembla.

Em toca ara una tirada de trancisió, prou curta i senzilla on tota la gràcies es concentra en la sortida de la reunió, atlètica; continua el Toni per un llarg prou bonic, originalment la via anava per una canal i diedre brut, i quan es va fer el reequipament van obrir aquesta variant que ressegueix un esperó elegant; malgrat l'aspecte trencat de la roca als primers metres, aquesta és prou bona. Recomanable. Continua flanquejant per la dreta a buscar el mur del següent llarg, no hi ha reunió però sí una alzineta que fa el fet.

Arribant a la penúltima reunió, la Vinya Nova ja queda prou avall.

Serà la meva darrera tirada, és prou bonica, un pany de paret en el que tan sols hi ha un pont de roca, vaig cap a llaçar-lo, abans entra un bon Àlien per superat el pont, derivant a la dreta trobo un merlet de llibre, d'allà la paret se suavitza i es converteix en una grimpada, un darrer ressalt on un bolt assenyala la via mes que res i en travessia cap a la dreta trobo la reunió, sota el darrer mur.

Divertit diedre de la tirada de sortida.

Estem disfrutant! ara el vent ha afluixat i portem una estona que el sol escalfa, com canvien els ànims oi Toni? a poc de començar hem estat apunt de deixar-ho córrer, però la tossuderia a vegades val la pena i ens hem endut el premi! Aquesta darrera tirada és bonica, una sortida vertical d'aspecte trencat, però tan sols d'aspecte, amb atenció et vas enlairant, un bolt protegeix la superació del pas; ja sobre la lleixa, tenim al davant un diedre amable on podem amanir-nos-ho a discreció.
 Reunió!

Ben satisfets al cim del Pollegó oest. 

Hem començat patint una mica, fins i tot dubtant...però l'hem encertat, fa ja 15 anys, el 1998, que vaig fer aquesta via per primera vegada, amb l'amic Marc Ribas i la vam fer per error, ja que anàvem a fer l'Esparraguera a la Roca Gris...va valdre la pena l'error jajaja, la segona vegada l'any 2006 amb el Josep Sanz i el Toni amb el Joan Codina;
 Una via que et deixa ben satisfet i no es fa llarga si com avui s'enllacen força tirades;

El vent i el cel entrenyinat ens han fet la murga, sortosament dalt ens hem refet.

Poca gent per aquí i, i fins el Juny no n'hi haurà mes ja que demà comença la regulació de la zona per nidificació d'aus. Amb tranquilitat anem plegant els trastos, baixarem a peu, per mí molt millor que rapelar la Mares del Sur amb el risc d'enganxades i caiguda de roques...tanmateix ens agrada caminar i el camí fins al coll de Pollegons i posterior descens cap al Torrent del Pont val molt la pena.

Fita assolida.

Balma obrada abans de travessar el torrent de l'Ermità mort.

L'aire és ben fred i malgrat estar en marxa anem ben abrigats! mentre baixem pel camí li comento al Toni que voldria veure el Pont que dóna nom al Torrent i decidim baixar a veure'l; a l'altura de la Paret del Pont on hi ha la Tasmania hi trobem un trencall que baixa directe a buscar el torrent. Ja a baix admirem el caos geològic de la zona, resta un bon Pont sí senyor! i ja que som aquí doncs que anirem fent per la llera.

El Pont que dóna nom al Torrent.

El que no calculàvem era que cal desgrimpar força saltants equipats per rapelar o amb cordes nuades, i ja ens veus fent equilibris per les cordes per acabar de posar els braços a tò! en una de les marmites prou llises, el Toni té un ensurt al relliscar-li el peu, sort d'estar ben agafat! acabem ben tous i farts de la ferratilla, amb el camí tan ben traçat que teníem jejeje

Ressenyes que trobarem a

La Noche del Loro

i al blog de l'Eduard

Escalatroncs

Regulació de la zona Pollegons Patronat de la Muntanya.

Una via molt estètica, poc mantinguda, va superant diferents agulles separades per collets i feixes, de dificultat moderada, però amb un equipament que li dóna caràcter; Recomanable i diria que imprescindible per als amants d'aquest massís. Llarga, mes de 300 metres, recorregut díficil de trobar per Montserrat sud i fins i tot Nord. Per tornar a disfrutar-la ara caldrà esperar fins el mes de Juny, però ja se sap que les coses bones fan de bon esperar.