dijous, 30 de gener de 2014

Grimpant per la Rampa de l'Esfinx. Ecos. Montserrat sud.

La Rampa de l'Esfinx és una talaïa immillorable d'Ecos i Agulles.
El dissabte onze de gener ja hi tornem a ser...Montserrat enbolcallat per un mantell de boira, fred i humit...ja se sap, és el mes de gener! som una bona colla avui, hem quedat amb el Mingo, el Josep Anton i el Quique i nosaltres, Jaume i Toni. Al bar Muntanya la fem petar davant d'un cafetó, no estem per massa aventures amb aquest temps i decidim fer una bona caminada fins la Rampa de l'Esfinx.
A la primera "rampa" de la via Aton amb la clotada del torrent Roig als peus.
Com que fa poc ja vam pujar cap allà, avui no tenim dubtes sobre aproximació ni camins, entrem com si anèssim a Can Jorba i al trencall que normalment faríem a la dreta, anem rectes direcció el Castell, voregem uns camps d'oliveres fins deixar el cotxe sota el Faraó; d'allà pel camí de la Palomera fins al Coll de Musset, abans d'arribar-hi girem a la dreta i baixem a travessar el torrent Roig tot seguint marques blaves; una vegada travessat continuem per un carener apropant-nos al Montgròs. Moments de dubte provocats per la boira, sort de la intuició del Toni que ens porta fins a peu de via, amb el cel clar, segur que no tindreu dubtes.
Avui ens hem juntat una bona colla!
El començament de la via Argos, la veritat que no és engrescador, una placa enorme plena de llastretes dubtoses...el Toni s'afanya a regalar-me la tirada...com que a tú t'agrada començar...jajaja, punyetero, es quedarà amb l'única tirada que val la pena. El fet de la poca qualitat de la roca fa que estigui molt ben assegurada.
El Toni, punyetero! s'ha demanant la segona tirada, la única que no és arrampada!

Pujo de pressa, que els companys s'estan esperant! i fa frescota, el Toni no s'entretent i ja el tinc aquí, ara li toca la tirada de la via, un tram vertical amb un pas obligat que li fa mirar-s'ho. La roca és bona però la humitat de l'ambient no acompanya. La tirada és curta i ja m'avisa que puc continuar. Pas divertit i potent, de presa petita que fa anar concentrat, la llàstima que dura poc i ja s'ajeu, soc a la segona reunió, surto gairebé caminant per fer el tercer...no trobo cap xapa i faig metres i metres, el Toni m'avisa que m'haig d'haber passat...desgrimpo, miro i remiro, passa l'estona i jo no trobo res! el Toni que ja no sap que fer em diu que surt, l'assegurio a cos, la veritat que estic en una rampa, i ell sí troba un espit rovellat i la reunió més amunt. Sembla ser que està més cap a la dreta i jo me n'havia anat a l'esquerra i recta amunt. Sortim a l'ensamble fins a revoltar l'agulla i pujar a un collet per on continuarem amb la via Argos.
A la via Argos que permet assolir el cim de la Rampa elegantment.
A la guia de Montserrat sud qualifiquen la via com de quatre estrelles...!! la veritat que el lloc és bonic però la via no és una quatre estrelles eh! Continuem per un estètic esperó amb roca bona d'aspecte cara nord. La disfruto més ja que amb el que m'havia tocat fins ara...
Reunió de l'Argos, el Mingo no la va fer, enllaçant fins dalt.
Continua el Toni fins el cim per una segona tirada del mateix caire, però amb una mica mes d'ambient. Les dues tirades es poden enllaçar en una sense gaires problemes, com així farà el Mingo.
Els companys caminant a buscar la via Argos
Ja al cim, rapelem abans no arribin els companys, quan sóc baix el Toni ha trobat una via "nova" de dues tirades i ens hi posem.
A peu de ràpel trobem  aquesta vieta i ens hi posem.

Al primer llarg amb una part central ajaguda per trempar novament fins la reunió.
No en sabem els aperturistes, comença en un mur dret, ben assegurat, per entrar a un tram intermig ajagut, d'aquí s'enfila en flanqueig a l'esquerra per un mur d'aspecte trencadís, desagradable...i finalment trempa amunt amb uns passos atlètics i estètics, el Toni i xala!
Tot rapelant el Mingo ens enganxa començant la segona tirada de la Upuaut.
Quan recupero el llarg, trobo desagradable el flanqueig, per la roca que no és franca, però els trams verticals molt ben trobats; ara continuo, un mur vertical amb grans còdols que es deixa fer molt bé, rampeta i a buscar el muret de sortida esquivant una sabina, rarot el pas! d'allà a la reunió d'on acabem de rapelar. Hi ha la possibilitat de fraccionar el ràpel en dos, ja que sinó recuperar les cordes costa pel gran fregadís, la instal.lació és en un lloc molt pla.
Ressenyes de la zona que trobarem a


  • La Noche del Loro
  • Els companys ens han esperat i desfem el camí de pujada tot xerrant, ha valgut la pena la caminada i la xerrada, les vies doncs per disfrutar sense patir i conèixer un lloc ferèstec dels més alts de Montserrat, val la pena arribar-s'hi! Ara de quatre estrelles res de res.

    5 comentaris:

    1. Jaume les 4 estrelles les vam posar nosaltres, va ser una jornada molt agradable

      ResponElimina
    2. Ei, això és més aviat una jornada d'alpinisme!!

      ResponElimina
    3. Ei Jaume,
      Aquesta via Upuaut a on és ??
      Podries dibuixar-la en el croquis de la zona que hi has penjat a la piulada i així tindriem de referencia les altres vies ?

      Salut i a escalar

      ResponElimina
    4. Tens tota la raó Mingo, la companyia el millor!
      Home Joan, jo crec que ni a això arriba jajaja
      Joan B. la Upuaut és al pany de paret per on puja la via Argos, al croquis no es pot dibuixar ja que és ben be a l'esquerra i no quedaria reflexat, si mires la 7ª foto on es veu el perfil de la Argos, és aquesta paret ben a la dreta del tot.

      ResponElimina
    5. Hola Jaume: estic poc bloguero, ja t'ho vaig comentar. Aquesta zona de Montgròs sud la desconec i te bona pinta. Què m'hi recomanes?

      Una abraçada.

      ResponElimina