dimecres, 5 de febrer de 2014

Cogulló de Turp, via del Guillem. Alt Urgell/ Solsonès.

El Cogulló de Turp (1620m)
El diumenge 26 de gener ens hem ajuntat una bona colla, el Mingo i el Quique, i el Jordi i jo; tenim pensat d'anar a la Serra de les Canals a Oliana, el Meteocat ens anuncia força sol i una mica de vent. Al Bruc agafem el Mingo i anem a Oliana on trobarem el Quique; a mesura que el dia s'aixeca ja ens anem adonant que les del temps ens l'estan jugant altre cop...pujant la Panadella és ben tapat, tanmateix al trascollar podem albirar les parets de Vilanova ben assolellades...això ens tranquilitza, però per poca estona, a la que baixem a Ponts la boira ens atrapa i quan mes ens acostem a Oliana més clar està que no ens traurem de sobre la boirada.
El corriol és una pista de gel!
Mentre esmorzem al bar decidim el que fer, sembla que la boira no vol escampar...se'ns acut que el Cogulló de Turp segur que no tindrà boira i malgrat el Mingo ja hi ha anat, la resta no el coneixem amb el que fem via cap allà. Passat Coll de Nargó trenquem a la dreta cap a Perles, deixem el poble enrrera i ens enfilem amunt, amunt fins a transcollar les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonés, abans d'arribar al poble de Llinars, just al coll surt una pista a la dreta, la seguim per trencar a l'esquerra per pista cimentada, la seguirem pel llom o per un trencall abans, tots els camins van al mateix lloc, una pujada costeruda i amb roques soltes que es puja be amb el cotxe, d'aquí la pista planeja, però nosaltres deixem el vehicle ja que hi ha molt de gel i neu.
La via ressegueix l'esperó que sobresurt al mig de la paret.
Agafem els trastos i resseguim la pista amb el Cogulló ja a la vista, ens hi acostem i quan la pista comença a enfilar-se busquem la millor manera d'enfilar-nos a buscar la paret, amunt i en tendència a l'esquerra. Un marcat esperó ens marca el peu de via, de camí trobem un senyal penjat d'una branca que ens confirma que anem be.
El Mingo entrant a la primera reunió.
A l'ombra hi fa molt de fred, però a peu de via estem ben acalorats, la raconada és sud i arrasserada del vent. Avui començaran el Mingo i el Quique i nosaltres els seguirem. L'inici és rar, es ressegueix un diedre extrany primer, per definir-se a mesura que ens enfilem, el pas mes interessant és entrar-hi, a mig llarg. L'entrada a reunió una mica trencada.
El Jordi a l'acrobàtic pas del segon llarg.
La reunió és còmoda però no per a dues cordades, amés a la que et surts de la zona hanitual fas caure pedretes...el Jordi continua pel segon llarg, inici cap a l'esquerra per uns blocs primer trencats que milloren mes amunt, flanqueig per sobre la reunió i ara cap a la dreta per un tram força atlètic i espectacular, quan som a l'altura d'un gran bloc la via trenca ara a l'esquerra, passos acrobàtics i aeris, molt divertits; d'aquí grimpada senzilla a la reunió.
Sostinguda tercera tirada, actualment molt "sanejada".
Tercera tirada, surto cap a l'esquerra a buscar el mur del davant, un pas aeri per abastar la paret, diedre arbustiu que costa de superar, una vegada situat, els passos esdevenen elegants, sembla ser que la roca ara ha millorat molt, oi Mingo...baixa la dificultat i per unes franges horitzontals ens anem enfilant, i la paret també, es redreça, donant un ambient interessant al llarg. Un ressalt abans d'entrar a reunió i ja hi som, còmoda i àmplia.
Llarg de sortida amb un inici prou divertit, el Jordi al pas clau, i recuperant la tirada.
Torna a sortir el Jordi, inici vertical amb franja Vilanovina, i una Sabina que ajuda...ja situat a la placa passos finots que no inspiren massa confiança per la molta sorreta que cau del replà superior. Entrar al mateix és el pitjor ja que és molt descompost, d'aquí enllacem amb unes plaques divertides fins al cim....llàstima, es fa curt.

El Cadi amb una bona tova de neu!
La línia està molt ben trobada, l'equipament a l'estil del Guillem, per no patir, tot i que s'ha d'escalar eh! a l'inici molt juntes per espaiar-se a mesura que ens enfilem, no les vàrem xapar pas totes. Via problemàtica si portes cordades al darrera, com ens va passar, que una cordada va començar sota nostre i els vam anar acribillant involuntàriament de tan en tan, inevitable en aquesta paret on el sols moïment de la corda fa baixar rocs. Passat el segon llarg aleshores ja no hi ha tan perill. Millor abstenir-se de posar-se a la via amb cordades al davant.
El Pantà de Rialp i la Serra de les Canals ara ja sense boira.
El Cogulló és un mirador panoràmic a 360º, només per això ja val la pena la visita. Ens cansem d'identificar cims i parets, la boira que ens ha fet canviar de plans tot just s'aixeca deixant la Serra de les Canals a la vista, hem fet be canviant l'objectiu.
El cim és un mirador privilegiat.  La colla contents dalt.


El camí de baixada no va ser tan evident a causa del gruix de neu!
A l'hora de baixar ens vam trobar que teniem un bon gruix de neu al vessant nord! i nosaltres amb esportives! va ser divertit sort dels boixos. Amb intuició i anar trepitjant neu vam anar a parar a la pista que havíem deixat de pujada, en poca estona tornem al cotxe.
Ressenya dels amics


  • Llorenç i Antxi (Kutrescaladors)
  • Una bona línia, en una paret delicada, sembla ser que actualment la roca és sanejada i es pot gaudir mes que quan es va obrir el setembre del 2011; molt equipada al primer i segon llarg on la roca és més problemàtica. Per les característiques de la roca millor no escalar-hi si tenim una cordada al davant, millor esperar que siguin força amunt, cap al tercer llarg...la via és curta i les tirades també, no haureu d'esperar gaire. Entorn preciós, cuideu-lo.

    4 comentaris:

    1. Una bona escalada, amb un dia fred de veritat, (veig gel a l'aproximació) les vistes són molt boniques, la tenim pendent.
      Felicitats per la via.

      ResponElimina
    2. Nosaltres i vam anar poc després d'obrir-la i no en tenia un record massa bo d'algun tram, tot i que en la valoració general i pel lloc valia la pena fer-la

      Salut i a escalar

      ResponElimina
    3. Entre uns i altres, al final m'animareu a anar-hi..., però esperarem que faci més bo!

      Ja explicaràs que hi feies ahir per les coves del Salnitre.....

      ResponElimina
    4. Hola Manel i Ita, l'excursió s'ho val, les vistes també, una raconada desconeguda i atractiva, la via sense demanar massa també.
      Joan, sembla ser que ara s'ha sanejat molt, jo que era el primer cop que hi anava no la vaig trobar pas pitjor que moltes que fem descompostes...
      Joan, potser t'hauríes d'estrenar per algunes del Ballart que hi té obertes, aquesta és molt domesticada. Ahir intentàvem escalar al solet, però el vent i el fred que fèia a l'Aranya ens en va fer baixar...

      ResponElimina