dilluns, 3 de març de 2014

Adeu Espanya a Malanyeu. Berguedà.

La raconada de Malanyeu mai deixa indiferent!
Després d'un parentesi en que m'he dedicat a esquiar, aquest dissabte tornem a grimpar, en tenia ganes. Amb el Toni dubtem d'on anar, no acabem de tenir-les totes amb el punyetero clima i finalment decidim tornar a Malanyeu on cada cop m'agrada més escalar-hi. Extranyament no sortim gaire d'hora, i quan aparquem al poble ja hi ha dos cotxes, un, el de l'amic Joan (Sisbemesanapren). Tot apropant-nos a la paret l'anem cridant, quin escàndol! una cordada que estan a l'Stoc de Coc ens hauran de disculpar, ja que els hi vam trencar el silenci tan serè del matí.
Tècnic primer llarg.
Trobem el Joan a l'extrem esquerra de la Paret del Devessó, fent la via Tarannà domèstic; ens aconsella una via que ha obert no fa massa, la Adeu Espanya i cap allà que anem. És entre la via dels Denzills i la Badalona i comença al peu d'un bon arbre. Inici finot i brut, amb cura però et pots anar enfilant cap al Parabolt, l'arbre pot servir per equilibrar-te en cas de necessitat; crec que amb el pas de les cordades aquest punt s'obviarà. Arribo dalt el primer esperó, llaço un arbust que té la baga posada i entro, a la dreta a la placa; passos bonics, cada cop mes drets, ara amunt en tendència a l'esquerra a buscar una fisura horitzontal protegida per un bolt. Aquest és el tram clau, tècnic, de mirar-s'ho, superada la fisura, una llastra desenganxada permet col.locar un Camalot del 2 i protegir l'entrada a la reunió que és ben curiosa, ja veureu si hi aneu.
Encertada segona tirada on t'ho has de mirar, i flanquejant a la dreta.

La reunió és en un pa de terra que en cas de mullena ens pot deixar els gats ben macos! És el torn del Toni, comença divertit per posar-se finot i dret, d'aquí els dos bolts! superat el segon cal entrar a la fisura de l'esquerra des d'on fàcilment col.locarem un bon Àlien o Camalot petit; sortim altra cop a la placa a buscar un parell de xapes que tenim a sobre, amb cura a no enfilar-nos massa ja que una barrera herbosa ens obligarà a fer un flanqueig a la dreta. Un pas atlètic ens permet entrar a la placa de la dreta i per terreny molt brut de terra arribar a la reunió.
Emergint després de navegar la tercera tirada.
El Toni volia enllaçar el segon i tercer llargs, però amb tanta ziga-zaga la corda fregava força, i sort! així he pogut "gaudir" aquest tercer llarg: placa discretament ajaguda i plena de forats, tants! que no saps quin agafar, cap és bo, però tampoc dolent! primer la via va recta amunt, però a la meitat es decanta a la dreta, trobarem dues baguetilles, cordó de sabata, enfilats en uns minúsculs ponts de roca, que serveixen per guiar la via, no us enganyeu, per res mes, dubto que aguantessin una relliscada, amb prou feines la cinta expres jajaja!! sí sí, que no és difícil però millor no pensar-hi. Amb paciència podreu, com vaig fer jo, entaforar un Àlien en un forat que tranquilitza una mica. Protegint la sortida, a un replà ple de sorreta i còdols, una bagueta a un Corné. Ara ja caminant a trobar les dues anelles de la via dels Denzills.
Esperonet de la darrera tirada, i trencant a l'esquerra.

Aquest darrer llarg continua recta per un esperonet ajagut, a la dreta tenim un pitó i una xapa de l'Àngel Borràs, que no ens confongui ja que la nostra no té cap assegurança a la vista. Surt el Toni, quan es posa dret, una fisura de llibre demana l'Àlien verd, quan ja l'ha posat a sobre troba un altre cordó de "sabata"....al capdamunt l'esperó es trenca i demana continuar per l'esquerra, un flanqueig divertit ens deixa a un altre esperonet, d'on assolim una placa que ja ens deixarà al capdamunt del serrat.
La via ens ha deixat contents, avui baixarem crestejant tranquil.lament.
Quan ens retrobem amb el Toni coincidim que la via ens ha agradat, de grau assequible, però amb el punt de pebre que li dóna l'exposició, tècnica, t'ho has de treballar i que pot millorar molt amb el pas de les cordades que netejaran la terra d'alguns trams. Hem començat tard i hem anat tranquils, en aquest típus d'escalada no s'hi val a córrer, millor disfrutar-la, amb el que el fet de baixar rapelant per a fer una altra línia avui no ens abelleix, cap dels dos hem anat mai caminant amb el que decidim que avui farem la passejada.
Masia La Solaneta al capdamunt de les Taules de la Llei.
Resseguim la cresta en direcció est, a la dreta, fins arribar a la masia de la Solaneta, d'aquí seguim marques de PR blanques i grogues per baixar fent una petita volta fins al cotxe.
Tot gaudint el retorn.

Mas Llomà
Al mas d'El Llomà la fem petar amb el masover que tenia ganes de xerrar una estona. Quin mas mes ben cuidat!
Avui la nevada encara fa mes gran el paisatge.

Sense paraules...

Ressenya de la via amb detalls que m'han semblat importants.

La línia ens ha agradat, bon nas Joan! enhorabona. Via per a treballar una mica l'autoassegurament, amb facilitat i sense massa compromís, excepte un tram de la tercera tirada on els cordinos hi són només per marcar la via, prohibit caure.

6 comentaris:

  1. Hola Jaume, primer de tot, fabulosa foto del Pedra, guapísima !!!!. La roca es bonísima, felicitats. Una abraçada

    ResponElimina
  2. Bona via, una mica bruta. Particularment en va agradar, equipament correcta. Per gaudir-la amb tranquil•litat. La passejada de tornada al cotxe molt recomanable.

    ResponElimina
  3. Una bona escalada i baixar a peu li dona un alicient mes, ja que es molt bonica la passejada fins el cotxe.

    ResponElimina
  4. A mi tampoc em va desagradar, la via, i la tornada a peu sempre és més agradable que entretenir-se a desembolicar cordes embolicades als boixos.... Si un altre dia puges, avisa!!

    ResponElimina
  5. Ei Jaume,
    Me'n alegro molt de que us agradés la via.
    Tot i que d'ençà que la vaig obrir encara no l'he repetit, em sembla que a la segona tirada hi ha un bolt menys dels que tu hi senyales a la ressenya, crec recordar que son 2,1 i 1 total 4 i no 5.Però com que la memòria amb falla ja ho confirmarem més endavant....je je je
    A la darrera tirada hi ha un bolt en la ultima placa que tu no menciones.
    A la darrera frase del teu post fas referencia a la 3a. tirada però esmentes la 2a....

    Moltes gràcies per tots els comentaris de la via. Això anima a seguir obrint noves línies.
    Salut i a escalar

    ResponElimina
  6. Gracies Trini i Salva, la veritat que amb la nevada de la nit de divendres, el paisatge fèia delir.
    Home Toni, per fí un comentari!!! jajaja ens ho vam passar be, sense presses, esclada de concentració i gaudi.
    Hola Manel i Ita, doncs sí, tens molta raó, no ho havíem fet mai això de baixar caminant i té el seu punt, ara que si vols continuar escalant millor rapelar.
    Hola Joan, doncs segur que pujarem mes vegades que hi tinc força feina pendent, ja et faré un truc.
    Mestre! tens tota la raó! he marcat un bolt de mes, ja m'ho va recordar el Toni. El darrer llarg com que és més senzill no em va quedar gaire gravat...i sí ja he corregit el darrer paràgraf, estàs en tot! gràcies per la recomanació t'ha sortit una ferma criatura.

    ResponElimina