dimecres, 19 de març de 2014

Cherokee a la Roca del Tres. Agulles. Montserrat.

L'entrada a la via s'ha modificat allunyant-la de la Càmara-Ollé.
Un cap de setmana en que la feina m'ha impedit de sortir a grimpar, per això dilluns a la tarda mirem d'aprofitar el temps amb el Josep. Ell fa temps que es dedica mes al windsurf que a grimpar, però com que de ganes no ni falten, m'acompanya.
Ara es progressa ajudant-se d'una sospitosa llastra .
Busquem una via ràpida i la Cherokee ho sembla; l'aproximació ja són figues d'un altre paner, investigant com arribar a peu de via trobo diferents maneres, que si des del camí del Vermell del Xincarró fins al Coll dels Pallers, que des del Coll de Can Massana pel Camí de les Batales i la majoria per coll de Guirló al Coll de la Portella i d'allà seguir cap al Dau i Miranda de la Portella a buscar una canal on es fa un ràpel d'un arbre...vaja que no m'acaba de convèncer, quan vàrem aproximar a fer la Carreras-Nicolau vaig veure que per allà s'arribava be sense haber de fer cap ràpel, i aixío ho vam fer: abans de començar a pujar el pas de la Portella un senderó baixa de cop a buscar la CADE de la Miranda o la Carreras, cal continuar avall i revoltar la Miranda, una vegada al vessant oest ja només ens cal remuntar per terreny trencat fins a peu de l'agulla de la C.N.T. o del Tres. Aquesta agulla se l'anomenava CNT ja que els primers en pujar-hi vàren ser en Capeta, Nubiola i Torres l'any 1951.
Artificial de la segona tirada
Poc a dir sobre aquesta via que no s'hagi dit ja, potser destacar que ha estat modificat l'inici, ara es fa mes a la dreta al costat d'una llastra sospitosa, però d ela que t'acabes agafant per tibar-hi en bavaresa i finalment enfilant-hi a sobre. La resta una escalada molt delicada de presens de mans petites i peus escadussers que et deixen descontent, ja que sovint t'has d'ajudar de la cinta per poder progressar...sorprèn la segona part abans d'entrar a reunió en que tot i no ser vertical, em fa suar i tornar a tibar d'alguna cinta.
Privilegiat mirador sobre el refugi Vicenç Barbé.
No li deixo pensar-s'ho i continua el Josep per l'artificial, ben equipat i sense complicacions; quan la paret s'ajeu es pot continuar en lliure, però molt fi, sobretot de peus. Còmoda reunió sota el mugronet final que resolc ràpidament amb dos merlets, més per fer pràctiques que no per la dificultat del que resta. Tot i que hi ha una reunió amb dos parabolts a l'esquerra, és ple de còdols i prefereixo arribar al cim on asseguro el Josep a cos.
Les tardes encara són curtes....
Un ràpel de 25 metres ens deixa al collet nord-est, al costat tenim la canal d'on suposem es rapela, però preferim anar cap a la Portella, lallàstima és que no encertem el camí i acabem havent de baixar força per remuntar poc després a buscar el camí del refugi. La fosca ens empaita, però arribem encara sense encendre el frontal al cotxe.

Ressenya que trobarem a
  • La Noche del Loro
  • Una tarda agafada pels pels...haurem d'esperar al canvi d'hora sinó volem fer salat...ara per assaborir millor aquesta sorprenent agulla ens caldrà fer la seva via veïna, però potser li dedicarem un matí que no volem fer-hi nit jajaja.

    7 comentaris:

    1. Carai, t'ha faltst temps per anar a fer-la, oi? A veure si un dissabte o diumenge coincidim i anr a fer la Càmara-Ollé?, que jo li tinc moltes ganes...
      Salut i bones grimpades

      ResponElimina
    2. Ei Jaume, Recordo que abans l'entrada era estranya i difícil. Ara no hi ha cap assegurança fin a dalt de la llastra ?

      ResponElimina
    3. Dedueixo que no et va agradar gaire.......

      ResponElimina
    4. Hola Joan, és una via ràpida per fer una tarda i tenia moltes ganes d'escalar...la Càmara-Ollé ha de ser un bon repte, hi anirem.
      Ep Joan B. ara l'entrada està ben a la dreta, al costat de la llastra com has vist, i és molt ben assegurada; lallastra tot i que fa mala pinta aguanta.
      Joan tercer jajaja que només feu comentaris els Joans! no massa no em va agradar no, la roca és com és i no agrada haber de fer masses A-0, però és el que hi ha, tanmateix una via ràpida per quan noe s té massa temps.

      ResponElimina
    5. això si és afició, si senyor, aprofitant una estona ja escalar, felicitats !!!

      ResponElimina
    6. Nosaltres vam fer la primera tirada però el fred ens va fer marxar, la veritat és que no em va quedar massa ganes de tornar-hi, en canvi la Camara Ollé feia molt bona pinta

      ResponElimina
    7. Hola companys ! passa que els caps de setmana no els puc aprofitar tan com voldria...i llavors un te fam de roca jejeje
      Hola Mingo, doncs aqwuest dissabte l'he tornat a fer, el fred i el mal aspecte de la via ens ha fet fora de la Paklenica i hem acabat altra cop a aquesta via que el Toni n havia fet, va sortit tota en lliure, excepte l'artifo del segon llarg, clar, i potser diria que ja m'agrada mes...tot és anar-ho provant jejeje. La Càmara -Ollé estic d'acord amb tú, ha de ser molt maca, quan vulguis hi anem.

      ResponElimina