El Cap i el Passarell a Montanissell. Alt Urgell.

El Cingle del Repetidor a la Serra de Sant Joan, des de l'aparcament, un dia de sol.

Un altre cap de setmana amb la méteo insegura! inicialment volíem anar a la Serra de Carreu, però la ventada ens en fa desdir i fem cap a la Serra de Sant Joan; ens trobem a Oliana amb el Mingo, fem un mos i cap a Organyà. D'allà entrem a la Vall de Cabó per poc després trencar a l'esquerra en direcció Montanissell. No ho recordàvem i per això vam anar per aquí, millor entrar pel Coll de Boixols venint de Coll de Nargó, per agafar una pista direcció Prats, Montanissell, Sallent, així es fa menys pista i menys quilòmetres. Avisats quedeu.

Preparant-nos per començar la caminada a peu de via.

Tot fent broma de la marrada que hem fet, aconsegueixo trobar el lloc correcte per deixar el cotxe, el mateix lloc que quan vaig venir a fer la Pa de Quilo, d'això ja fa quatre anys. Hi ha unes fites que ens aniran condüint pel millor camí fins el llom de l'aresta que es desprèn de la Serra, anirem fins al capdamunt a tocar la paret que resseguirem fins a trobar el peu de via de la Pa de Quilo i una mica mes a la dreta l'inconfusible de la El Cap i el Passarell, hi ha una plaqueta gravada i una fletxa picada.

Passat el peu de via de la Pa de Quilo, el nostre objectiu.

Avui el Toni s'ha demanat començar...i acabar...i això que està malaltó! nosaltres entre el fred i el vent no li portem la contrària, prou farem avui d'escalar...sinó acabem ben xops.

Vertical muret que dóna el grau al primer llarg.

La primera tirada comença suau, en flanqueig d'adherència per de seguida enfilar un muret vertical, muret que sorprèn ja que amb el fred d'avui, el Toni és queda amb les mans balbes no sacant de ben poc, li cal fer un repòs de l'últim espit per recuperar les mans. La resta sense problemes fins la reunió, còmoda.

Inici de la segona tirada

Continuem, se surt per l'esquerra de la reunió, per un tram d'aspecte trencat, passat el primer tros ja afluixa per arribar caminant a la segona reunió, em recorda el segon de la Pa de Quilo, un bon rostoll també.

El fort vent i el cel ben tapat ens fan abrigar-nos.

Divertit començament de la tercera tirada

Comencem a pensar que a on ens hem posat...!! però aquest tercer llarg ja millora, sortida per terreny d'aspecte caòtic on amb passos atlètics superem un balmat i amunt sense mes complicacions.

Curiosos estrats de la quarta tirada que porten a un tram d'adherència.

Quart llarg, un nou muret, vertical i engraonat,  no fa patxoca, però quan t'hi poses la roca dóna confiança i encara disfrutarem. Continua amb placa d'adherència, amb roca cada cop de millor qüalitat.

El Mingo gaudint de l'adherència.

Divertit cinquè llarg

El Toni ja es va escalfant i qualsevol li diu que canviem, quan arribem ja ho té tot apunt per continuar...i com que el temps no està per massa canvis, doncs amunt. Aquest cinquè llarg es veu interessant, canaleres adherents i bons forats, recta amunt fins una feixeta per on flanquejarem a la dreta, la reunió, la més incòmoda de totes, en un ressalt ben aeri i atractiu.

Canaleres a la sisena tirada,  per disfrutar.

Sisè llarg, sortida recta amunt per unes canaleres adherents i bons forats fins que, oidà, això s'ha posat fi...aleshores te n'adones que a l'esquerra hi ha un pont de roca, la via fa una ziga-zaga per evitar les finures d'aquest tram; un bon Camalot ens protegirà l'entrada a reunió.

Curiós flanqueig del penúltim llarg

Som a la penúltima reunió, i tots tres haguèssim triat seguir recta amunt, però no, els aperturistes van triar fer-ho per l'esquerra en un flanqueig horitzontal a buscar una zona de grans preses i fisures. D'allà ja cap a l'esquerra del tot arribant a la reunió per una canal de terra i pedres que sort n'hi ha dels boixos...

Al vuité llarg amb millor roca del que sembla.

Última reunió abans del cim, en un replà tranquil, tan sols resta aquest tram de roca vermellosa i d'aspecte trencat i que es va redreçant a mesura que t'enfiles. Poques complicacions, tan sols disfrutar del poc que ja ens queda, i el sol per celebrar-ho a decidit sortir! el que no afluixa però és el vent.

A la reunió abans del cim, treballat pot de registre.

No fem propaganda de cap dentifrici no! és el fred !

Enhorabona al Toni, que s'ha fet tota la via de primer! cap al final la seva motivació flaquejava...jajaja però ha pogut mes la seva tossuderia. Satisfets car tot i que l'objectiu no era el fixat, encara prou el que hem pogut fer.

Penitència per la pista ben nevada.

Fem el descens seguint la pista, hi ha una altra possibilitat, al primer revolt anar a l'esquerra i seguint la carena anar desgrimpant ressalts, però amb la neu que hi hem trobat...no sé que és millor o mes ràpid, cal baixar amb molta cura per les desgrimpades de la drecera.

Acurada i molt detallada ressenya de l'amic

Joan Colleccionista de Vies

Una via que avui amb el dia rúfol ens ha pujat un plus de dificultat, el que ens ha fet perdonar els trams de rostoll, altrament força inevitables en aquesta paret; Divertida, discontinua, trencada i alhora compacta, escalada per disfrutar sense massa compromís, ens ha agradat. Oberta per I. Riera i A. Llobet el febrer de 2004.