dilluns, 10 de març de 2014

Maduritas calientes al Montsec de Rubies

El poblet de Rubies als peus de la muralla del Montsec i la Portella Blanca
Aquesta setmana dissabte tinc Calçotada amb el que aprofitem el diumenge que sembla que per fí l'enyorat anticicló ens visita. El Toni s'ha escapat dissabte amb el Jordi a fer l'Stoc de Coc a Malanyeu, jo he quedat amb l'Anselm i la Glòria per anar a Rubies. Tenim diferents objectius, la Guineu lliure, el Forat de la Pera i la Maduritas Calientes, i finalment ens decidim per aquesta última que ja fa temps que li tinc l'ull posat al primer llarg.
Atlètic inici on la roca ajuda a no dubtar.
No anem massa d'hora que a la paret no li toca el sol fins allà les onze, amb el que ens aturem al Cirera a fer un bon esmorzar; aleshores encarem la pista cap a Rubies, gairebé 14 Km que es fan llargs, sortosament està força llisa i en passem via. Al poblet no hi ha encara ningú, quina solitud, quina tranquil.litat! amb calma preparem tot el material i amb encara mes calma comencem la costeruda pujada, millor no arribar xops de suor a peu de via...
L'Anselm amatent, en aquest "picant" i vertical inici.

No cal dir qui comença oi? aquest primer llarg és impresionant i així estic jo...IMPRESIONAT...collons que tieso que és! però millor no pensar-s'ho massa, bones preses de mans dónen confiança i ja soc al pont de roca; a part de servir per assegurar-te és una nansa que costa abandonar de bona que és, un flanqueig a l'esquerra per encarar una placa que ens acosta al primer bolt. Amb calma i buscant els cantarros, em vaig enfilant; els aperturistes van anar a buscar les febleses de la paret en forma de petits diedres fisurats que enllacen amb passo de placa intermitjos. On l'aire sentim que córre massa podem amanir-ho al gust amb tascons o Àliens, però la veritat és que les preses són tan bones que una vegada passat els primers metres sovint t'oblides que potser millor posar alguna cosa.

La segona tirada comença extranya, per anar trempant fins la "traca" final !
La primera reunió és un pel incòmoda per anar tres, l'Anselm em deixa la següent tirada per mí, així farem menys embolic de cordes. Surto flanquejant a la dreta per situar-me sota la vertical de la primera assegurança, la que ve a continuació és a uns deu metres just sota on la paret es redreça i fa un petit bombo. La roca hi és tan bona que t'oblides de la verticalitat i amunt!
Superant el llabi inicial des d'on farem un petit flanqueig a esquerra.
Ara la via ens mena a l'esquerra, un flanqueig ascendent ens deixa al peu d'un altre diedre, trempat, trempat, que fins desploma un pel al capdamunt. Aquí trobem el tram de 6a prou ben assegurat, i on em caldrà penjar-m'he a descansar els braços i estudiar un pas; en aquest punt a mes la corda pesa prou, són ja mes de 40 mtrs. Al final surten tots els passos però s'ha d'apretar i sobretot col.locar-te per no deixar-hi el "fetge" jejeje.
És el torn de l'Anselm,  jo a l'aguait !
Per arribar a la reunió em de travessar un tram trencat, amb força pedra solta, únic tram que desmereix la línia, però inevitable, la paret és així. Reunió hípercòmoda que em permet descansar els peus després de tantes finures.
Flanqueig a protegir per encarar la pilastra superba de la dreta.
Ara l'Anselm encapçala la cordada, m'ha deixat els dos llargs més bonics, això és un amic. Però el que continua no té desperdici, flanqueig tranquil a buscar un estètic i d'aparença trencada, esperó, i que ens reserva un ambient i roca Vilanovina d'allò millor, cinc xapes en 45 metres ens faran vibrar i escalar atents, sobretot en algun aeri tram de l'esperó.
Franja Vilanovina on les escadusseres assegurances fixes ens faran anar molt atents.

La Glòria s'ho passa "pipa" 
Al recuperar aquesta tirada xalo de l'ambient que tè! no és tan vertical, però les preses tampoc hi són tan fondes ni abundants, vaja que "No estamos tan mal Anselm!" La Glòria disfruta la tirada d'allò més. Ens queda ja la sortida, que pel que explica l'Anselm que ja havia fet la via, és rebotona i punyetera!
Entrant al darrer llarg,  on els bombets ens sorprendran !
Divertit flanqueig per situar-se sobre la reunió i encarar el darrer tram de via. El primer ressalt ja demana una bona estirada i potencia de braços per superar-lo.
Lluitant el segon bombet, el mes punyetero de tots!
El segon són figues d'un alte paner, sense peus i a la que t'aixeques sense bones mans, sort d'una Sabina salvadora! Llançament in extremis juajuajua.... superat aquest punt la resta és una disfrutada de cantarros i verticalitat caòtica, per xalar! amb sortida a cim típus pou !
Això s'acaba, verticalitat mantinguda fins el final.

Dos Maduritos i una joveneta ben satisfets.

Resseguim la carena fins la Portella Blanca.
Després de tants dies de fred i boires, pluja i mal temps, avui ha estat un gaudi poder escalar en màniga curta, a estones amb un airet gelat que t'estimulava, però mai desagradable...i en aquest entorn tan agradable, silenciós, només una altra cordada ens ha acompanyat i ni ens hem vist...neu a les obagues del cim i el Pirineu com poques vegades l'hem vist, fa goig tot plegat. La Portella Blanca ens espera i resseguim la carena fins fer-hi cap, tranquil.lament resseguim el camí de pujada, podríem anar a fer-ne una altre, però ens ha quedat tan bon regust, que perquè espatllar-ho.
Ressenya dels autors que podem trobar a

  • La Noche del Loro
  • Via exigent per la verticalitat, però agraïda, equipada on cal, sense excessos, i que si ho necessitem, podrem acompletar al gust. Molt mantinguda és important buscar l'equilibri per no cansar els braços inutilment, que les bústies no ens enganyin, busqueu peus que hi són....les dues primeres tirades són les claus; grau obligat V+/6a.

    7 comentaris:

    1. Una bona via per gaudir d'aquest lloc, a nosaltres també ens va agradar força. Felicitats!!

      ResponElimina
    2. Bona escalada Jaume.
      Jo encara la tinc pendent...
      Salut i a escalar

      ResponElimina
    3. Buff, encara recordo el fred que vam passar!! I l'inici, genial, també em va tocar a mi......

      ResponElimina
    4. Felicitats pel l’ascensió, m’agrada molt que gaudiu de la via,
      un dels responsables de l’obertura.

      Lo Nik

      ResponElimina
    5. Gràcies Manel i Ita ! la veritat que la via imposa des de sota, però a la que t'hi poses la disfrutes.
      Joan, ens ho vam passar prou be,, te la recomano.
      Hola Joan C. amb fred ha de ser fotuda, nosaltres hi vàrem poder escalar en màniga curta amb una mioca de fresca a estones, ara sempre millor una mica de fred que calor no? Ferms els dos primers llargs !
      Nik gràcies per la bona feina obrint aquesta línia, per cert, que ja m'ho ha preguntat més d'un, el nom té alguna història especial o és tan sols que sou catxondos de mena...

      ResponElimina
    6. Molt maca la "Maduritas". D'aquesta contrada m'han agradat totes les que he fet. No sé si és per la solitud, el paisatge o, simplement, que les vies són bones, però sempre marxo amb la intenció de tornar aviat!

      ResponElimina
    7. Hola Lluís, gràcies pel comentari! penso com tú, aquest pany de paret és una joia i això que encara me'n falten moltes, però tote sles que he fet m'han deixat ben satisfet.

      ResponElimina