dilluns, 7 d’abril de 2014

"Con ocho basta" a Montanissell. Alt Urgell.

Des d'on deixem el cotxe destaca el sostre vermell, a l'esquerra el nostre objectiu.
Sembla que tornarem a tenir un cap de setmana amb sol i sense massa vent...després de les pluges de dijous i la ventada de divendres aquest diumenge promet! avui som colla, amb el Joan anem a buscar el Pere i a Oliana ens trobem amb el Toni i el Jordi. Marxem tots cinc amb un cotxe cap a Montanissell que l'aparcament és petit. Avui aproximació de luxe, baixada i grimpadeta, en deu minuts a peu de via!
La colla apunt! 
Mentre el Toni i el Jordi van a la Territori Síoux del Joan Vidal, nosaltres tres fem cap a la "Con ocho basta". El nom de la via no fa referència al nombre de cintes que s'hi fan servir, sinó al nombre de vies de la zona, el seu aperturista Miquel Blanco es referia a que amb vuit vies ja n'hi havia prou, amb el desig que no es saturés la zona amb molts itineraris (desig que no es va complir) Oberta el 30-04-2000 amb la col.laboració de Mònica Osta. Inicialment pràcticament desequipada el seu propi autor li va fer un re-equipament amb alguns claus i parabolts en els trams mes exposats i difícils d'assegurar.
El primer llarg, el mes mantingut i compromès.

Després de la "cansada" aproximació, fem temps buscant la màquina del Joan, que sortosament només havia rodolat un tros avall, i la búscàvem per tot el camí! ja sol.lucionat el tema, ens dividim la via, el Joan farà els dos primers i jo la resta. Comença per una fisura amb bones preses, posa un Àlien per protegir l'arribada al primer bolt, ara resta un tram finot fins el següent, posa un tasconet de moral i s'enfila, per xapar ja trobes bones mans; aquest punt és obligat, no s'hi val a relliscar abans del segon bolt. Continua amunt en tendència a la dreta, en una escalada atlètica i agraïda, ara un espit, aquí cal "escalar": placa de petites llastretes on cal anar a buscar un pitó i flanquejar a l'esquerra.
Divertida segona tirada, que passat un tram d'adherència va a superar un desplom pel bell mig.

Còmoda primera reunió, un bolt i un pont de roca que reforcem. Ara cal sortir recta amunt per una placa que es va redreçant fins desplomar. L'anella d'un clau treu el cap, el Joan posa un Àlien abans; uns passos tècnics ens van acostant al sostre, ja hi som i sorpresa, quina disfrutada! ja superat el desplom, entrem a reunió per unes canaleres.
Sortida potent, evitable per la dreta, del tercer llarg. Foto J.Buxó
Segona reunió, també prou còmoda; canviem de cap de corda. Enfilo per la dreta, evitant el desplom, veig que hi ha un bolt i el vaig a buscar, d'aquí recta amunt cap al diedre evident, a l'entrada una altre expansió i a amanir al gust, jo ho vaig cosir, hi havia un pont de roca tan ferm que no m'en vaig poder estar d'enfilar-lo.
Quan s'acaba el diedre a l'esquerra la variant directa, a la dreta l'original. Foto J Buxó
A l'esquerra un parell de bolts en una placa prou redreçada...és la variant, vaig dubtar si posar-m'hi però finalment va poder mes la prudència i em vaig enrostollar per la ruta clàssica. Aquesta fa una ziga-zaga important i les cordes freguen moltíssim, quan hi torni aniré per la variant, molt mes directa, encara que hagi de suar-hi!
Mes espectacular que difícil diedre del darrer llarg. Foto J.Buxó
La tercera reunió es fa en un gran bloc d'un replà, la feixa per on baixarem. Al davant una vertical i d'aspecte trencat i Pirinenca fissura rematada per unes plaques sota un gran balmat, en sortirem voltant-lo per l'esquerra. Escalada agraïda de la fisura, atlètica i estètica, amb molt bons cantos per les mans. Un arbre del que penja una baga ens serveix per assolir el bassament de la gran placa, aquí trobem un clau amb argolla que sembla per fermar-hi els cavalls, em recorda les assegurances de Meteora.
Característica argolla de "fermar cavalls"....

Curiós acabament, amb una tibada i passos finals d'equilibri.Foto J.Buxó.
De l'argolla cal flanquejar a l'esquerra i enfilar-se a buscar un petit balmat ben protegit per un bolt, aquí cal fer una bona tibada, que d'entrada em costa, haig de descansar i estudiar la seqüència, mes decisió que dificultat, surt be i ara les abundants i bones preses donen confiança per anar amunt, no cal, però poso alguna peça ja que la verticalitat i l'ambient són impressionants.
Gaudint la darrera placa.Foto J.Buxó.
Una canal amb terra em porta a la reunió d'un bolt i un pont de roca, aquesta sí una mica mes incòmoda, amb el que decideixo saltar la cresteta i còmodament munto reunió de tres peces grans a la fissurada placa.
Ja s'ha acabat?!
Ja els tres dalt, canviem el ronyós mailló de fireta per un de bo, l'apretem be per evitar furts, i rapelem amb un seixanta: atenció que la corda no arriba, per poc, al terra, però com que la repisa és franca, amb cura es pot desgrimpar el metre i mig que falta. D'aquí per la feixa en molt poca estona som a la pista i al cotxe on retrobem els companys.i
Ressenya que trobareu a


  • Alt Urgell. Blog del Xavi

  • Divertida ressenya de


  • Roca i Neu. Blog de l'Edunz
  • Una via molt divertida, amb roca de primera, atlètica, estètica i fina, on cal apretar-li en trams puntuals, llàstima de feixetes que trenquen la paret i li trèuen espectacularitat. El primer llarg és el mes obligat en el 6a. És fa curta. Recomanable, però atenció amb el temps que nosaltres ja vam passar calor.

    9 comentaris:

    1. Una bona escalada, lloc bonic, aproximació curta, tot està preparat per gaudir d'una bona jornada. Felicitats!!

      ResponElimina
    2. En aquesta via estàs més estona conduint per arribar-hi que no escalant!! També tinc aquest record d'un pas dur al primer llarg i de que al final es fa molt curta.....

      ResponElimina
    3. Una de les vies imprescindibles llàstima que sigui tan curta. Felicitats

      ResponElimina
    4. Hola Manel i Ita, val la pena la quilometrada, un luxe de via, poca aproximació i part en baixada jajaja ideal per mandrosos...sort que la paret s'ho val.
      Oi tant Joan, i la intenció era continuar per la de l'Indi, però el Toni no es va trobar be i vam marxar avall.
      Joan A. i això que és de les més assequibles, jejeje...
      Ep Mingo, ja fèia temps que la tenia ullada, segur que hi torno, que el primer llarg el vull tastar que és picantó, picantó, el Toni segur m'acompanya.

      ResponElimina
    5. Ostres quina enveja de via!!! no la coneixo pas... tindrè que apuntar-me-la
      Salut i mosquewtons, companys!!!

      ResponElimina
    6. Ep Joan, de les millors de la zona, o almenys de les més "assequibles" vaja...segur que la disfrutes i apretes fort, que vas fort company!

      ResponElimina
    7. Jaume, enhorabona. Té bona pinta la via però caldrà anar-hi aviat, que la primavera ve forta. Ja sou valents, ja!!

      ResponElimina
    8. Hola Lluís, la via no només té bona pinta sinó que és una disfrutada, ara no hi regalen res...a veure si afluixa la calorada que sinó s'haurà d'esperar a la tardor.

      ResponElimina