diumenge, 27 d’abril de 2014

Assedi al Morro Pla, vies Maite Montilla i Directa dels Gonzàlez. Serrat del Centenar a Frares encantats.

Tornem a Frares encantats, al Morro Pla on hi tinc "deures"
Aquest dissabte teníem ganes de fer calcari, però el temps aparentment insegur ens decanta finalment per refugiar-nos al nostre estimat Montserrat; amb el Toni fem cap al Muntanya a veure si tot esmorzant ens acabem de decidir d'on anar...jo tinc al cap anar al Morro Pla, allà hi tinc una via ullada de quan vaig anar-hi a fer la Maite Montilla Vílches amb el Wolfgang

  • Jaumegrimp     11-09-2009.

  • El Toni té mirada una altra via a l'Escut i amb aquesta intenció, pugem cap a Agulles. Al Bar saludem el Vicenç que va amb el seu fill a la Canvi Climbàtic i més colla. Aparcant a Can Massana trobem el Jordi i el Santos, amb els que coincidirem també a la tornada.
    Entretinguda primera tirada, més "delicada" del que sembla des de peu de via.
    Per anar al Morro Pla cal pujar fins el refugi Vicenç Barbé i d'allà enfilar la canal Ampla, abans de culminar la canal trobarem les marques blaves de l'alta ruta d'agulles, que seguirem cap a la dreta un bon tros fins que en una clariana del camí tindrem al davant el Morro Pla i baixarem a peu de via pewr entre alzines (a l'anterior entrada de fa 4 anys i mig i trobareu una foto de com arribar-hi.) No localitzem l'escut i anem directament a la Maite Montilla, jo ja l'havia fet amb el que avui alternem les tirades, el Toni Comença.

    Encarant la superació del bony després del flanqueig.
    Prou ben assegurada amb espits, posats a ma! cal escalar entre ells...la roca és extranya a l'inici el que fa l'escalada lenta i d'atenció. En tendència a l'esquerra a trobar un llavi on hi ha un pont de roca, quina baga ja estava deteriorada fa cinc anys...caldrà pensar en pujar un cordino per canviar-lo, tanmateix al costat hi entra un bon Àlien. Flanqueig extrany protegit per un pitó i a continuació un espit a la sortida del muret del que ja es pot continuar caminant, és la cota 129, com un avantycim del Morro Pla.
    El Toni acabant de superar el tram de 6a+
    La Sabina de la que es fa reunió és molt esquifida i cal complementar amb un Àlien o Tascó. Ara em toca a mí, aquesta tirada és prou dura, la vaig fer de segon i em va sortir neta, el Wolfgang també i de primer! comença arrampada per anar a buscar un espit força amunt, no és difícil, però millor posar alguna cosa abans, hi ha una fisura per un micro com va fer el Wolfgang, però jo prefereixo anar una mica a l'esquerra i posar un merlet. Renoi com tiba això...cal flanquejar a la dreta i tirar amunt, no puc hi després de mirar-m'ho engrapo la cinta...si que estem be! em caldrà un altre A-0...si que canvia això anant de primer...jejeje, ho es que estic fluix, potser les dues coses.
    Divertit flanqueig, amb uns peus que s'han de mirar.

    La dificultat afluixa progressivament, per sort, i puc disfrutar el lliure, ara un flanqueig ben airós fins la reunió, ben penjada i un pel incòmoda. Al ser de dos espits, m'arribo a llaçar el següent de progressió per reforçar-la.
    Potenta sortida, curta però intensa.
    El Toni puja inspirat i es treu el tram mes dur, però se li acaben les piles quan la dificultat afluixava...es nota l'antibiòtic Toni! el flanqueig és de mirar-s'el, gens difícil, però amb peus tècnics i poc intuitius. Com que la reunió no és per estar-s'hi mirant el paisatge, continua amunt pel curt però intens darrer llarg..o curt jeje...cal apretar i col.locar-se be si es vol evitar l'A-0, no en va la ressenya diu V+/A1. Però amb solvència s'ho treu i ja el perdo de vista i a l'estona escolto lliure!.
    Des del cim, el Toni preparant el ràpel.
    Actualment el ràpel és d'un bolt i un espit amb anelles, són 40 metres ben a plom i atenció, perquè es va a parar just al camí, camí prou freqüentat avui.
    Nevadeta al Pirineu, i és que el vent és ben fresquet.

    Ressenya dels germans Masó que trobareu a La Noche del Loro.
    Una vegada a baix dubtem sobre que fer, l'escut no el tenim identificat i potser no trobem la via...amb el que ens mirem la Directa dels Gonzàles i el Toni em demana, ens hi posem? a bodes em convida, fa molt temps que la tinc ullada, des que vaig venir amb el Wolfgang, la línia és molt estètica i evident, talment una directíssima...però l'equipament és auster, quatre espits en 25 metres i cinc en vint i dos a la segona tirada...vaja que era un petit repte per mí.
    Recuperant la primera tirada de la directa dels Gonzàlez, més "fiera" que no la pinten..
    Ara sí, començo jo. Adherència i petites, però bones preses em permeten anar guanyant alçada fins assolir la xapa, excursió fins a un bombet, amb el següent espit força amunt, protegeixo el pas per xapar amb un Àlien precari sota; ja xapat cal vèncer un petit desplom i no hi ha manera recte a la protecció, flanquejo un pel a la dreta i així supero el llavi, amb cura recupero la línia i per alegria meva trobo aprop un altre espit, que protegeix un altre tram finot, com el darrer abans de la reunió, pocs però en llocs estratègics.
    Reunió amb dos espits rovellats i tres burins, que triangulo.
    Ja tinc al davant la reunió, abans un altre ressalt; renoi amb els IV's Montserratins...amb el Toni comentem que hem fet cinquens superior més difícils...al llibre de Frares d'en Brugaroles ho marca com a V+ / Vè i vaja estic amb ell, la verticalitat i la continüitat així m'ho fan pensar. Els espits són ben rovellats després de 23 anys...al costat tres burins amb prou bon aspecte, amb el que ho triangulo tot, tan sols m'hauria faltat bloquejar el triangle per a ser més acadèmic i més segur en cas de patacada...
    Segon llarg excitant, amb la primera assegurança a cinc metres...
    I per què tanta precaució? doncs per que el primer espit de la segona tirada és a uns cinc metres...millor que la reunió estigui ben reforçada en cas de sacada! És el torn del Toni, no s'ho pensa gaire i tira amunt, no és home de primers llargs, necessita metres i ara ja s'ha escalfat! Havia llegit al blog de l'Eduard


  • Escalatroncs
  • que abans d'aquest espit hi havia un cap de burí que minimitzava la distància, però no el vam trobar, tan sols un a un metre de la reunió i que vaig aprofitar, però que poc fèia...però la roca aquí és bona i franca amb el que assolir l'espit no és complicat, ara, el següent pas sí que apreta, com sempre, les assegurances on calen, es nota que va ser oberta per baix.
    Ja sota el mur, on caldrà apretar!
    La gresca comença a l'entrar al mur desplomat que tenim ara, xapar l'espit ja costa, en lliure díuen 6a+...no sé pas... cal un A-0 que permet també arribar al següent i d'aquí per sort una presa fantàstica permet equilibrar-se i recuperar l'alè i la tranquilitat per encarar la sortida.
    Sortida aèria i espectacular on cal buscar les preses adeqüades.
    Des de la reunió estic amatent al Toni, que estudia com sortir...descansa, s'ho mira i amunt, espectacular com n'és d'estètica aquesta sortida!
    La ma amb una cordada al damunt.
    Disfruto satisfet recuperant la tirada, ha estat un desig de molt temps per aquesta via, i avui ho hem aconseguit! el mur el trobo fort, fort i no m'estic de punyetes, dos A-0 i cap dalt, disfruto la sortida, quin pati, quin ambient! felicito el Toni per com s'ho ha treballat, i apa, altre cop cap avall pel mateix ràpel.
    Ressenya amb els graus en vermell que ens han semblat i que trobareu com l'anterior a


  • La Noche del Loro
  • Un parell de vies molt recomanables, la primera molt ben trobada, dura i amb les assegurances justes per no patir, però amb passo prou obligats, en lliure crec que obligat 6a. La Directa dels Gonzàlez oberta per Eduard i Òscar Gonzàlez els dies 16, 20 i 23 de novembre de 1991 no té tan grau de dificultat, però en canvi és mes "exposada", cal mes nas i navegació, escalada de concentració i col.locació. No us les perdeu.

    7 comentaris:

    1. Un dissabte força aprofitat. Excursió, escalar, excursió i a dinar a casa.

      ResponElimina
    2. Bonicas fotos i bons escaladors. Felicitats amics !!!!!

      ResponElimina
    3. Esteu fets uns manolos que diem per les meves terres. Excursió, escalar, dinar a casa,....Enhorabona. Al calcari hagues us hagues anat be, no va ploure fins bastant tard.

      ResponElimina
    4. Un día ben aprofitat.. com sempre.. ben actiu.. ;-) Salut company.... Bones receptes montserratines... ;-)

      ResponElimina
    5. La Maite Montilla la tinc pendent. La directa dels Gonzalez la vaig fer al poc de que la van obrir i m'agradaria repetir-la. Bona activitat amics!!!

      ResponElimina
    6. Bona sessió de Frares!! Veig que això de començar amb una via dels Masó fa després les altres costin una mica més.....

      ResponElimina
    7. Hola Toni! no hi ha res com una bona caminada per que t'agafin ganes d'escalar, o no era així...jajaja
      Trini i Salva, gràcies!
      Mingo, a veure el proper cap de setmana si pinta millor...com et va anar a tú?
      Pekas, aquestes vies són de les que t'agraden, solitàries, amb excursió, a veure si t'animes a treure as passejar els gatets.
      Joan, doncs no tens excusa, segur que hi disfrutes.
      Gat, el serrat del Centenar ´çes un caos d'agulles que costa endevinar quina és la que et toca...la Maite Montilla és de les vies ben trobades dels Masó, no te la perdis, ah, i més difícil en grau, que la dels Gonzàlez.

      ResponElimina