dijous, 17 d’abril de 2014

Cervera - Raül a la Talaia gran. Sant Jeroni. Montserrat.

Les Talaies tot fent cap el Portell de migdia.
Estic de festa i aquest dimecres tornant de la Marina Alta, quedem amb el Joan per fer-ne alguna, i aquesta alguna serà la Cervera -Raül a la Talaia gran; els dos la tenim a la llista de pendents i no ens costa gaire decidir-nos. És una clàssica, oberta el 15 d'abril de 1960 per M. Cervera i Raül Martínez, i clàssica perquè la línia és aclaparadorament elegant i evident. Les Talaies són visibles de lluny i criden l'atenció les miris d'on les miris...el fet d'estar al bell mig de la gran collada que separa Ecos de Sant Jeroni fa que arribar-s'hi sigui una bona excursió; nosaltres deixem el vehicle a Santa Cecília d'on continuem pel GR 172 direcció Can Maçana. Quan trobem el trencall cap al Portell de Migdia ens hi enfilem. Deixem a la dreta el trencall cap a la Font de la Llum per després d'una costeruda pujada assolir el Coll de Migdia. D'aquí baixem direcció sud-est fins a trobar un altre camí amb marques grogues que du a Sant Jeroni; l'haurem de seguir, primewr flanquejant per enfilar-se força després fins passar sota el nostre objectiu.
Primera reunió en una ferma alzina.
El començament de la via és trencat i d'aspecte no gaire engrescador...m'el demano! havia llegit que el primer i segon es poden enllaçar i vaig amb aquesta idea. Amb precaució vaig enfilant amunt, no és difícil, però tampoc la roca és per tirar coets...deixo a la dreta una gran llastra d'aspecte trencat i m'encaro a l'esquerra a buscar un petit diedre, on ja força amunt puc col.locar un Àlien; d'aquí baixa la dificultat i mentre poso un altre Àlien per protegir l'entrada al primer mur, on veig assegurances, m'adono que en tinc sota meu una! Encaro el mur que és prou dret i punyetero, però ara sí molt ben protegit, estic apunt d'enfilar amunt, però dubto i finalment acabo traccionant de cinta per superar el pas, un bombet en el que a la que t'aixeques quedes una mica venut de peus i les mans següents tampoc són bones, bones, vaja un bon 6a que serà A-0. Bona roca ja, ara al davant un sostret que cal superar per la dreta, quan ja començava a pensar on posaria alguna cosa, alça! un clau doblegat al llabi del sostre. Ara ja tranquil.lament flanquejo per sortir amunt poc després per terreny senzill fins a l'alzina on es fa reunió. Dubto que fer, però l'aspecte del mur del davant em fa decidir a quedar-me aquí, que deu n'hi do com tiba aquest primer.
El Joan començant el tram de 6a i entrant a reunió.

Al segon llarg també hi marquen un tram que inicialment es va fer en artificial, 6a actualment...i el Joan surt decidit a per feina! És un tram curt i potser l'empalmarem amb el tercer...despre´s d'un tros senzill on pot llaçar una alzineta, entra de ple al mur: aquest és fisurat i ben protegit, una V mig entrada i força rovellada que acompleta amb un Àlien, per si de cas, una tibada i amunt a buscar el primer bolt, d'aquest una sortida atlètica i justeta de peus, on apreta de valent i s'ho treu! però no s'ha acabat queda un bon tros per entrar a reunió, un plom que algú hi va posar serveix d'assegurança psicològica. Ja a la R li dic si continua i no, em deixa per mí el llarg següent, on passat el mur inicial hi ha una bona excursioneta de 20 metres sense res....
Flanqueig de la tercera tirada i amunt, amunt...enllaçarem tercera i quarta.
Recupero la segona tirada i li tibo amb ganes aconseguint trèure-la neta, tot i que amb algun pas aleatori que de primer...recupero el material que ara toca excursió, flanqueig a buscar l'esperó i amunt, roca d'escàndol i ben vertical, però aviat s'ajeu, i lluny, però no massa un altre bolt, be, anem be, vaig fent metres i metres i de cop, Joan que he trobat un bolt, el xapo i ara a l'esquerra un burins, ole!...no me n'havia adonat però estava empalmant tercer i quart...fa estona el Joan m'avisa que si trobo la reunió. Anant amb 60's com anem no em preocupa i de cintes m'en sobren jajaja amb el que continuo amunt fins al cim de l'agulla on a la seva dreta trobo la reunió al terra.
Des de la reunió abans de saltar a l'altra agulla, el Camell d'Ecos.
Penso que he fet be empalmant aquest dos llargs, ja que la reunió intermitja és incòmoda i d'un bolt i un burí; he disfrutat de valent. Ara l'hi ha tocat l'artificial al Joan, a ell que no li agrada gaire...
Empenyent l'agulla!
La via continua per un tram ben vertical en artificial, la gràcia d'aquesta tirada és passar d'una agulla a l'altre, no és difícil, però cal baixar fins a poder recolzar els braços a la del davant; hi trobem una corda fixa d'algú que està obrint una variant per l'esquerra i que sembla potent.
Gaudint d'un artificial equipat amb sortidetes en lliure amb bon canto.

El pas que semblava complicat no ho resulta pas i l'artificial tampoc, els passos no són llargs, entre mig cal fer una sortideta en lliure on per sort la roca hi és molt bona, ara les relíquies de burins que s'hi han deixat, fan por...havia llegit que hi havia un pont de roca, però actualment no hi és. Passat aquest tram torna l'artificial, però ara encara més plaent, surt gairebé tot en A-0. La gràcia és en la sortideta dels estreps, com sempre, vibrarem!!! una altra excursió fins la reunió, que el Joan minimitza al trobar un casquet d'spit on hi rosca un cargol i plaqueta que portava al mosquetó dels invents!
Boníssim pont de roca abans d'entrar a la nostra quarta reunió.
Disfruto aquest llarg, ara que el tros de lliure no el veig tan senzill...i la sortideta dels estreps, havent de recuperar-los... de riure, xupa corda Joan! m'enduc l'spit i no em puc estar de fotografiar el pont de roca abans de l'entrada a reunió, ben enginyós.
Reunió sobre l'artificial, la nostra última abans del cim.
En resten dos llargs, aquests estan a pel, però són senzills...tanmateix m'entretinc a portegir-los amb dos "bons" merlets, sóc al davant del muret de sortida, xapo la reunió i tiro amunt, a la dreta un vell burí protegeix el mur final, ben vertical i amb bones preses, que fan gaudir l'escalada. La corda s'acaba i no puc arribar al ràpel amb el que asseguro des del cim a cos al Joan.
Al cim de la Talaia, assegurant a cos, he enllaçat les dues darreres tirades.

Ja al ràpel a la punta nord de l'aresta.

Iniciant el primer ràpel, que en dies de vent deu ser "divertit"

Ens reunim tots dos i fem cap al ràpel a l'aresta nord: una gran anella de ferro. Hem escalat al sol però l'airet fred d'avui ens ha fet abrigar a estones, un dia esplèndit, ben sols i tranquils, únicament cap al Gegant encantat hem vist una cordada retallada a l'horitzó.
Encaixonat segon ràpel, encarat a l'oest.
El ràpel en dies de vent deu ser punyetero, amb les cordes voleiant per quí per allà! ressegueix l'aresta nord davant per davant de la Talaia petita, aterrisant en un colllet airós del que farem un altre aquest mes punyetero encara ja que va per una canal on millor baixar en diedre sinó volem fer anar tota la terra avall. Patíem al recuperar les cordes ja que hi ha just al mig un arbust, però aquesta ha baixat sense incidències. D'aquí amb cura flanquejem per un bosquet d'alzines ben penjat on no s'hi val a badar els primers metres iq ue ens durà just a peu de via.
Foto "Altre cop a peu de via"!
Una via llargament desitjada i que no ens ha decebut! amb el re-equipament que se li va fer ha quedat una via obligada en el Vè, i amb bones excursions per sota aquest grau, però res que faci patir ja que la roca hi és bona i amb imaginació es pot posar alguna cosa, ah! i s'hi teniu una plaqueta d'spit per roscar a la sortida de l'artifo us anirà be....Es poden fer vàries combinacions amb les tirades, però les que hem fet nosaltres no ens han representat cap problema de fregament, primer i segon si els enllaceu quedarà una tirada potent, potent. Si voleu xapar-ho tot a l'artifo i poseu alguna cosa mes millor anar amb setze expres. Que no us espanti la pujada, es fa a l'ombra del matí i el camí és bo, apa a disfrutar!
Ressenya manllevada de l'amic Joan
  • Muntanyenc (Gatsaule)
  • 11 comentaris:

    1. La Cervera-Rauuuuuuul!!! quina enveja aaaaaaaaggggg!!! Prenc nota, tinc quie anar a fer-la, ja, pero ja, ja!!!

      ResponElimina
    2. Sempre les miro i tinc moltes ganes de fer-la, a veure si puc !!!! Felicitats

      ResponElimina
    3. Jaume una via imprescindible, felicitats. Aquesta via és d'aquelles que no t'importen de repetir-la.

      ResponElimina
    4. Joan, jo també portava molt de temps amb la via a la llista i val la pena, hi disfrutaràs molt, però abans no apreti la calor.
      Trini i Salva, no ho dubteu que podeu segur, a disfrutar.la.
      Mingo, tens tota la raó, una línia atractiva en un entorn preciós, repetir no seria cap problema.

      ResponElimina
    5. Molt bona, Jaume!! Sembla estrany que encara no hi haguessis anat...., tampoc s'ha de caminar tant!! El tram en lliure després de l'artifo té la seva gràcia, en conec un que el va baixar de cop....

      ResponElimina
    6. Jaume, la teva explicació tan acurada m'ha fet recordar l'ascensió. Una gran via de Montserrat que no pot faltar a ningú. No em faria res tornar-la a fer. Felicitats!!

      ResponElimina
    7. Amic Joan, doncs mira que costava trobar qui m'acompanyés....ja saps que la caminada no m'espanta, i com dius no és llarga ni pesada a l'ombreta tota la pujada. Sí que és punyetera la sortida sí, així que hi vas viure una volada? no m'extranya amb lo finota que és jejeje.
      Manel, vaig disfrutar-la molt i com dius, no em faria res repetir-la.

      ResponElimina
    8. Felicitats per la via! Hauré d'acostar-m'hi algun dia... una bona aresta montserratina!

      ResponElimina
    9. Hola Petrus, jo fèia temps que la tenia a la llista, però no trobava mai amb qui anar-hi i la veritat que val la pena.

      ResponElimina
    10. M'ha fet ilu llegir-te i torn a recordar quan vem fer la vía amb el Félix... La vem disfrutar molt.. anavem forts... i la vem disfrutar moltissim.... Per coleccionistes.... :-) Salut i muntanyes...

      ResponElimina
    11. - Estic molt content de veure que aquesta via que, junt amb en Manel Cervera, varem obrir ara farà 56 anys, agrada tant i es tan ben valorada per tots els ecaladors que la van repetint. Felicito al Jaume Planell per la seva minuciosa i acurada descripció de la via.

      ResponElimina