Via Estimada Magda a l'Agulla oriental de Tanca. Serra de l'Obac. 27-02-2021

Castell Central de la Serra de l'Espluga i detall de l'agulla oriental de Tanca.

Amb això del confinament comarcal tornem a la mateixa zona de la setmana passada, sort en tenim que al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac trobem prou itineraris que ens fan peça, i que en condicions "normals" no faríem per desplaçar-nos a cercar itineraris en parets mes llargues;   Sovint els deixem per aprofitar una tarda quan el dia s'alllarga.

Avui el Josep no pot sortir i quedo amb el Sergi, ara fèia dies que no coincidíem, i la seva colla:  avui serem cinc, coneixeré el Crístian que ja ens havíem intercanviat comentaris al seu blog "Copitos de roca" i el Xavi, que faran cordada i nosaltres amb el Santi farem un bon "trio".

La via que els proposo és la Estimada Magda ben aprop de la Sol de Mitjanit;  aquesta via té una estètica espaterrant, llàstima que s'hagi hagut d'obrir el mur en artificial ja que la roca no acompanya.

La va iniciar en Jordi Cuevas amb un amic, als 14 anys d'edat, i la va acabar el 2014  quaranta sis anys després;  el nom de la via el dedicà a la seva cosina Magda, eminent Cardiòloga que va morir de malaltia.

Preparant-nos per començar, l'estrep penjat marca l'inici de la via.

Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles

Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.

D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.

Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.

Inici en A2e amb passos prou tranquils.

La primera tirada és tota ella en artificial, xapar la primera expansió és ben senzill i la continuació únicament demana mètode en la progressió amb estreps, no hi vaig trobar passos llargs, excepte al tram del mig, quan la paret deixa de desplomar, aleshores a l'alçada d'un gran bloc t'has d'enfilar a últims o gairebé.....m'agafo a un gran bloc per passar la cinta i aquest es fractura, per sort puc aguantar-lo i llençar-lo fora de l'abast dels companys, són uns bons quilets de roc!  ensurt!

Aquest és el punt on l'artificial esdevé mes treballós i ara, encara mes a l'haver "volat" el bolo que ajudava a xapar.

Pitonissa original deixada de mostra quan van acabar la via el 2014.

Arribant a la reunió i els companys a la via Cara sud.

Primera reunió en un forat

Ja arribo a la reunió, he gastat totes les cintes, són divuit passos !  La reunió és en un replà sota una balmeta, tal hi com està muntada per recuperar els companys és millor despenjar-se una mica, ja que assegut es fa treballós.  Un balconet amb vistes ben agradable.

MIro la continuació que es veu mes amable.

Recuperant els companys.

Aspecte del muret de la segona tirada.

El Sergi a la segona tirada

Recuperats els companys, fem el canvi de cordes per a que el Sergi encapçali aquesta tirada;   de la reunió cal anar a l'esquerra i ajudant-se d'un llabi passar la primera cinta.

Com sempre, després de tant d'artificial sobta el canvi de xip.   Tot i que la roca sembla prou bona, un no es pot relaxar, som a Sant Llorenç i aquesta via pinta que no s'ha fet gaire.

Una vegada a la placa trobem un tram que s'ajeu abans d'encarar el mur vertical de sortida, protegit, sortósament, per un bolt, en aquesta tirada en trobarem quatre, un només sortir de la reunió i la resta a la tirada.

Aquest muret ens obliga, a l'esquerra una fissura molt trencada que ens desaconsella tibar d'allà, i no podem evitar fer-hi artifo, jo de segon ho provo però endebades, actualment deu ser 6a/b.

El Santi recuperant la segona tirada.

Segona reunió ben còmoda sota la Torre cimera.

La segona reunió és en un còmode replà sota la torre cimera, daquí ja podríem rapelar, però resta fer cim.   A la ressenya sembla que hi van per la dreta, nosaltres ho fem per l'esquerra entrant per una xemeneïa estreta que ens deixa al cim.

A dalt gaudim d'un fenòmen meteorològic molt bonic, l'Espectre de Brocken;  la boira resta frenada pels Castells de la Serra de l'Espluga i el sol al darrera fa l'efecte òptic.

Ens retrobem amb el Cristian i el Xavi que han acabat la seva via.

Rodegem per l'esquerra la Torre pujant per aquest empotrament.

Dalt del cim tenim una agradable sorpresa: l'Espectre de Brocken.

Castell oriental de Tanca;  la boira aturada als Castells.

Les dues cordades al cim de l'Agulla oriental de Tanca.

Torre sobre la reunió.

Al rapelar t'adones de com desploma la paret.

No trobem llibre de piulades, tot hi haver-hi una fita de pedres al cim.  Després de gaudir una estona de l'espectacle tornem a la reunió rapelable i fem cap avall que encara tenim ganes de fer quelcom mes.  El rapel és ben volat i això que tot pujant no semblava que la paret desplomés tant.

Ressenya dels autors Jordi Cuevas i Toni Hilla  que podeu trobar a

Santllors.com

 

Ressenya personal

Una via ben interessant, molt adient per a practicar l'artificial, són divuit passos!

No cal portar cap flotant ja que no els posareu, a la segona tirada els quatre bolts l'amaneixen amb seguretat..

Podeu acompletar el matí fent la via "Cara sud" entre la nostra i la Sol de Tanca, reequipada amb bolts amb plaquetes petites pels germans Masó o qualsevol de les properes.

Nosaltres vam decidir anar a fer una vieta que ens fèia peça i que se sol deixar per dies com aquest en que et queda poc temps, la via Reyes al cingle est del Setrill, però això serà per un altre post.