dilluns, 22 de febrer de 2021

Via Sol de Tanca al Castell central de la Serra de l'Espluga. Serra de l'Obac. 20-02-2021.

Des de la Porquerissa les Agulles de Tanca i la Serra de l'Espluga.


                     Aquest any que tant desitjàvem començar no està resultant res de l'altre dijous, si el 2020 vam patir per l'aparició de la pandèmia, enguany continuem igual o pitjor...personalment he caigut a les urpes del virus i fins fa una setmana no he pogut començar a fer activitat vertical;  dissabte passat ens vam estrenar a Les Arenes i avui ja ens atrevim amb via clàssica.   Li proposo al Josep si em vol acompanyar a la Serra de l'Obac a fer una via dels germans Masó.   Amb el Josep ens hem mogut força per aquest verals fent les vies Manuel Planchart, Pas de Pardal i Pont i Seguit molt aprop de l'objectiu proposat, i que ja l'any 2018 vaig fitar...


          La via Sol de Tanca és una línia molt evident al Castell central de la Serra de l'Espluga.
Mai serà una via comercial ja que els dos primers passos són d'artificial a equipar i la resta de via te trams prou trencats com per desanimar a qualsevol grimpaïre que no estigui boig per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.   L'aproximació tampoc hi ajuda...prou llarga.
Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.
Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.
A peu de via gaudint del sol, la línia de la via, ben evident.

           
Amb l'ajuda de la ressenya és senzill localitzar el peu de via, ens hi apropem i ja veig els bolts i  també el forat del primer clau;    Fem un mos tot gaudint del sol que la orientació sud-est ens regala.    
Poso una U llarga que sembla quedar prou be i m'hi penjo, be, aguanta, però sembla que és massa llarga i flexa...m'enparanoïo i baixo, trec la U i col.loco una V gran, aquesta queda millor col.locada però ajusta menys que l'anterior....m'estiro i a una fissura horitzontal hi clavo la U llarga que havia recuperat quedant a "caldo";  a l'esquerra de la fissura un forat gran pot servir per un Tricam gran o un Tòtem de protecció mentre clavem...que jo no vaig posar i mal fet ja que una vegada xapat el primer bolt el Josep m'ensenya quelcom que penja de la corda...: la V !!!
Els dos primers passos d'artificial són a equipar

         Entrat ja a l'artificial d'expansió, tres passos mes i surto en lliure a una canal que es veïa des de la base;  aquesta es va redreçant fins que el mur  és vertical, aquí un parell de bolts mes.   S'agraeixen ja que en aquest tram la roca hi és molt trencada.   No se per on superar el muret, ho provo pel diedre però no tinc mans i per la dreta millor de mans però de peus...es nota la falta d'entrenament i tot i que ho veig no em decideixo i faig un pas d'estrep per enlairar-me, tanmateix segur que surt en lliure, proveu-ho.
Continua la canaleta que ara és entapissada de vegetació obligant a escalar primer per la paret de la dreta per, arribant a la reunió,  fer-ho en diedre.
La reunió, opcional, és en una ferma Alzina, jo asseguro des de dalt de la mateixa a les envistes del diedre final, escassos quinze metres.

Sortint de la primera reunió trobem un muret trencat que ens farà apretar les dents...

     Ara és el torn del Josep, comença però no es decideix a continuar, cal superar un tram trencat i brutot sense possibilitat d'assegurar-se.  Una mica expo si que és, però tampoc difícil;   cal escalar amb calma i arribar al peu del diedre desplomat, aquí ja estem salvats, col.loco un parell de Tòtems, tascons grans/mitjans també anirien be, i surto enfora en diedre a xapar l'escarransit clau del que s'abasta ja la gran Savina que ens barra el pas.
Fent el Tarzan m'enfilo a sobre d'ella no sense bufar per passar la motxilla, si podeu aneu-hi sense o penjada de l'arnés, hi  ja som dalt!
       
     
El diedre-xemeneïa,a l'inici i ja sortint


Reunió cimera en una savina ben ferma.

Al final de la xemeneïa una Savina morta, no m'en refio, a la dreta un Savinot ben ferm on munto la reunió, a més estic fora de la ínia de caiguda de pedretes pel company.
El cim del Castell és prou estret, és la primera vegada que hi pujo, em fa il.lusió.
Per baixar anem a buscar la instal.lació de ràpel, a la punta oriental del Serrat;  són escassos trenta metres.
El company al ràpel

Foto Pandèmics a l'Obac.

Ràpel d'uns 30 m.  Haurem de vigilar amb les pedres que cauran per si passa gent.


Línia per on va la via, ben lògica.

           Una via prou recomanable, amb caràcter pel fet d'haver-hi de clavar, i trams de roca prou bons alternats amb d'altres pèssims, això és Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
El fet de seguir una canal la fa salvatjota, ja ho díuen els autors: al segon llarg cal superar una difícil xemeneïa que té una entrada força delicada.
Material: Dues U Llargues o també pot servir una V gran, gran.  Tòtem groc, bagues per arrels, joc de Friends fins al 2.  9 cintes exprés.
Per enamorats de Sant llorenç.
Ressenya dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com

  •  

    2 comentaris:

    1. Moltes felicitats nois, després de tant de temps sense escalar, os heu ficat en una peça de museu i a més ben difícil. Això denota el alt nivell. Salut i altres vies.

      ResponSuprimeix
    2. Gràcies Sergi ! tú que ens mires amb bons ulls , la via no sé si és una peça de museu però nosaltres si!!!! ha ha ha.

      ResponSuprimeix