dimecres, 31 de març de 2021

Via Wolfgang Amadeus Mozart a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà. 27-03-2021. Frares Encantats. Montserrat

Aproximem per Coll de Port, la boira juga amb la Cadireta...

Tornem a Montserrat, de moment no volem anar massa lluny ja que anem cada un amb el seu cotxe;  avui serem una bona colla, el Josep Maria i el Joan volen fer la Bavària a la Cua del Bacallà i nosaltres amb l'Àngels i el Quique farem la via W. Amadeus Mozart també a la mateixa agulla però al vessant oest.  Ens acompanyaran el Toni i la Salo fins a peu de via.

Per arribar a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà hem d'anar al coll de Can Massana, actualment no fan pagar, coses de la pandèmia...a veure quan dura.  
D'aquí puguem a coll de Guirló, aleshores podem triar:  anar pel refugi d'Agulles fins al Coll del Pas del Príncep o be fer-ho per la cara Nord tot enfilant-nos a Coll de Port, tot prou llarg, però si fa calor evidentment millor l'opció de Coll de Port, estarem mes a l'ombra.
A peu de via, just passada l'aresta Brucs una mica encarats a ponent, prop del camí.

Abans del Coll passem per la Font de Coll de Port i poc després som al port;  toca baixar una mica i poc després trobem la font de l'Esllavissada, el Joan i Josep Maria es queden aquí.
El Josep Maria ens acompanya a peu de via ja que ells van fer la via la setmana anterior.
Quan el camí canvia de vessant ben be a l'aresta anem amunt pel mig de la vegetació a buscar una placa de roca amb una Alzineta prima però llargaruda, si mirem amunt, força amunt veurem la primera assegurança.

Burins de l'aresta Brucs nosaltres passem de llarg per fer reunió mes amunt.

La primera tirada comença delicada, l'alzina pot servir per ajudar-se si cal;  arribar a la primera xapa demana concentració, aleshores amunt sense veure res mes, les assegurances es mimetitzen amb la roca i avui no fa sol... es redreça i llaço un bon merlet, quan el tinc xapat veig uns metres mes amunt la xapa!  vaja,  i és que les excursions són bones, sort que la roca és excepcvional, o no tant, que vinc d'un estage Sant Llorentí que em distorsiona les percepcions....

La paret va perdent verticalitat, segueix paralela a l'aresta brucs, molt mes a la dreta, però al capdamunt coincidim amb la primera reunió d'aquesta via, l'hem de passar de llarg i uns metres mes amunt a l'esquerra trobo la primera reunió de dos parabolts.
Segona tirada amunt en tendència a l'esquerra.


Ens reunim i segueix l'Àngels, aquesta tirada és senzilla , sempre en flanqueig a esquerres anant a cercar un muret a sobre del que farem la segona reunió.  Aquí el mes difícil és localitzar les expansions quatre en 45 metres i dues concentrades al muret.
Entrant a la segona reunió després d'un muret i recuperant-nos.


Acostant-se al muret amb roca prou bona.

La tercera tirada és ben curiosa, comença pujant a sota la bola de pre-cim per aleshores començar a flanquejar i a baixar...sí, un flanqueig lleugerament descendent, tot buscant la millor roca.   Es fa prou be ja que trobes  sempre bons peus i mans, és un anar fent amb tranquil.litat.   Al tram final costa saber com continuar, som a sota un mur vertical i no veig les xapes...i sí toca anar amunt a buscar la base d'aquest mur per on sortirem la propera tirada.
Curiós flanqueig en lleuger descens, l'Àngels apunt de baixar.


El flanqueig sembla mes del que és en realitat, plaent!

Tercera reunió

Ja tots tres a la tercera reunió, ens resta la darrera apretada;  se surt per la dreta de la reunió a buscar la base del mur, aleshores gràcies a molt bones i cantelludes preses anem decantant-nos a l'esquerra per quedar a la vertical de la reunió.   Passos aeris i atlètics però amb molt bon canto, un gaudi.  Superat el primer tram molt ben assegurat, possibilitat de fer-lo en A-0, la paret perd una mica de verticalitat i les assegurances tornen a allunyar i són difícils de veure, sortosament quan no hi penses apareixen!  L'arribada a la reunió ja és una grimpada amable.
Darrera reunió després d'una tirada magnífica.

Sortint del tram vertical

Al cim !

Quan arriben els companys continuen fins el cim, resta un llabi i ja hi som.   S'ens presenta una panoràmica, no per moltes vegades admirada, menys espectacular!!!  Quin reguitzell d'Agulles i agulletes....quanta feina ens queda per fer encara !
Un regal de paisatge !!!

Foto retorn a Montserrat !

Ressenya original i de l'amic Joan Prunera
  • Coleccionista de Vies


  •  

    Una via oberta bastant mes tard que totes les d'aquesta agulla, el 18 de febrer de 2006 per en Xavi Vidal i  Verena Masius, també autors de la via Bavària, així com d'altres el Xavi i companys.
    Potser una mica rebuscada, però es fa un lloc sense trepitjar cap altre línia, a la Normal només s'hi acosta a nivell de la seva primera reunió, però no la toca.  Sap buscar gràcies a un flanqueig gairebé constant la millor roca i una arribada al cim fantàstica.
    Recomanable,   De material nosaltres només vam posar cintes i un merlet, però pot ser útil anar proveït de cordinillos per merlets que en podrem llaçar prous.  
    Atenció amb la distància entre assegurances, sobretot a la primera tirada, cal anar-hi amb el grau consolidat.

    2 comentaris:

    1. Ben tornat a Montserrat, Jaume!! És una bona idea per algun matí de primavera abans no ens tornin a tancar!! Enhorabona!

      ResponSuprimeix
    2. Gràcies Joan, ara hauré de pujar a fer la Martí Aran abans no faci massa calor.

      ResponSuprimeix