dilluns, 22 de març de 2021

Nova línia a la Codolosa, Via l'Avi Antònio. 21-03-2021. Collbató. Montserrat sud.

A peu de l'Avi Antònio, a la dreta de l'Avi Trepador.

            Aquest primer diumenge de primavera amb temperatures hivernals, per fí puc escapar-me a Montserrat;  i quan fa fred i vent quin és el millor recer?  evidentment La Codolosa.  Quedem a l'aparcament dels Bombers una bona colleta, cada un amb la seva bombolla, que el punyetero virus no afluixa.  

Els diumenges toca caminar des dels Bombers fins a peu de via, cap problema, fins i tot la passejada és agradable;  Pel carrer Muntanya anem al carrer Drecera fins on s'acaba;  allà comença la drecera de Fra Garí, nosaltres la seguim una estona fins un pal indicador que ens mena a la Cova de Les Arnes i la Codolosa.

La nostra via és al pany central de la paret, a la dreta del tot on l'esperó de la via Iona  el separa el sector de la via Alimera i de Les Cabres etc.

Entrant a la primera reunió per una bonica placa.

La primera tirada és un peatge a pagar per a poder gaudir de la resta, no us desanimeu.

Avui comença el Josep Maria, ell ja havia fet la via i així alterna les tirades.  Comença per unes grades terroses que haurem d'anar superant, si ens cal podem autoprotegir-nos en alguna escletxa.  A la meitat la línia es decanta a l'esquerra per aprofitar una placa prou aprofitable, aquí és on trobarem els dos únics parabolts del tram.   L'entrada a reunió és terrosa i relliscosa, compte després de pluges.

Curiós inici de la segona tirada, apunt d'entrar a la placa.

Segona reunió sobre un pa de terra...

La segona tirada canvia completament, vertical i compacta, per un pany de paret d'aspecte brut i liquenós, però que quan t'hi poses ni te n'adones.  L'inici és per estudiar-lo, d'entrada no saps com posar-t'hi, la placa de peus és llisa, a la dreta una aresta fragmentada prou sanejada i de la que ens haurem de regfiar per progressar;  a l'alçada del primer bolt un bloc encastat fa por...tanmateix està ben collat, però jo per si de cas no el vaig ni tocar.

Progresso en diedre fins a superar l'esmentat bloc, aleshores busco la manera de col.locar-me a la placa, que ja no deixarem fins la reunió.  Hi trobo uns passos gens evidents que et fan buscar la manera mes eficient d'anar progressant.   Abans d'arribar a la reunió la paret s'ajeu i tenim un tram llargot però facil fins una sabina que millor llaçar, ja que l'entrada a la reunió altre cop, és terrosa.

Entrant a la segona reunió.


Començant la ben trobada i potent tercera tirada.

La tercera tirada és pel Josep Maria, ha gaudit a la segona, ara li toca apretar!  Aquí la roca és prou bona.  La primera assegurança és prou amunt, però la roca és franca i no posa res, tanmateix si voleu es pot assegurar amb un camalot del 2 en un bon forat a mig camí.

Ja sota la placa vertical, segons com desplomada hi tot, s'ho va fent però li cal fer un parell d'A-0, m'explica que hi trobaré un parell de bons forats;  el perdo de vista i poc després m'avisa que ja puc pujar.

La placa desplomada surt prou be, però clar, anant de segon i havent vist com ho fèia el company, tot és mes senzill, però sí, és un bon 6a, i no d'un sol pas, sinó que cal fer uns quants moïments per a sortir-ne airós...i si us pensàveu que ja s'havia acabat, després d'una rampeta un nou mur que tira enrrera, ben protegit per un bon pitó a la base i dos bolts mes amunt, us acabaran de deixar satisfets.

La reunió ben còmoda a peu pla en un repla,també preparada per rapelar.

Al pas clau, que costa de llegir !


A les envistes de l'Àtic de La Codolosa, on podem continuar escalant o escapar-nos a l'esquerra cap a la drecera de Fra Garí.

Ressenya de l'autor: Lluís Nadal

Nosaltres donem per acabada l'escalada per avui, el company ha de ser prou d'hora a casa.

Per baixar nosaltres hem decidit fer-ho caminant, teníem els companys a sota i en aquesta paret millor evitar els ràpels per la caiguda de pedres.   Hem continuat grimpant un parell de ressalts fins a trobar unes fites que porten a la via de l'Ernesto a la dreta, anem a l'esquerra perdent una mica d'alçada fins a trobar poc després la drecera de Fra Garí per on havíem començat a pujar.

Via recomanable si obviem la primera tirada, molt terrosa, potser es netejarà amb el temps...equipada amb bolts, alguns de la tercera tirada els hi balla la plaqueta, els justos per a no passar por i amb possibilitats de posar flotants si ens cal, un Joc d'Àliens i Camalot fins al dos poden ser útils.

Compte si ha plogut recentment ja que la primera i segona reunió són terroses i podem enfangar els gats.

Felicitar els autors . l'amic Lluís Nadal, Albert Astals i Dani que han sabut trobar una línia ben lògica dins les possibilitats que proporciona aquesta paret.

2 comentaris:

  1. Aquesta via xula i ben trobada per a mi sera la via del blocempotrat.
    Una abraçada i avere quan tornem a coincidir.

    ResponSuprimeix
  2. Ei Sergi, oi tant, quina poca gràcia que fa aquell bloc de la segona tirada! la via m'ha agradat, per trajecte i equipament ni massa ni poc. Felicitacions al Lluís i companyia.

    ResponSuprimeix