 |
| Pel camí Romà entrem al congost de Tres Ponts |
Acaballes d'agost, cal buscar algun llosc fresc per grimpar, el Ricard em proposa la xemeneïa dels Tres Ponts, ràpidament ens posem d'acord, estarem a l'ombra !A mes mai he estat en aquest afamat congost per a l'escalada esportiva i lloc de pas obligat per anar de l'alt al baix Urgell, no en va hi trobarem un camí de l'època Romana.
APROXIMACIÓ:
Nosaltres pugem cap a Oliana on seguim la C-14 fins passat Organya; passat el Túnel de TresPonts agafarem el trencall a Montan de Tost LV 4001 seguim la carretera fins a atravessar el Segre, a l'esquerra una carretera que va al túnel de Montan de Tost, aquí deixem el cotxe i anirem a travessar amb molt de compte la C-14 per seguir pel camí Romà, rètols explicatius. Continuem pel congost per un camí que passa sota les parets d'escalada esportiva, una vegada deixades enrrera i poc desprñes trobarem una fita, aquí em de seguir per mal camí a buscar la paret; nosaltres ens ho vam passar i abans d'una torre de corrent ens girem i ens sembla veure la fissura, aleshores vam aproximar sense camí evident fins a peu de via, molt ben arreglat.
 |
| L'evident fissura per on va la via. Costa de localitzar fins que no te l'has passat de llarg.... |
 |
| Primer llarg, inici trencat fins al pas clau, enfilar-te sobre la placa. Fotos Ricard Rofes. |
El primer llarg comença trencat i senzill fins a un mur vertical, aquest el superarem mig en diedre mig en placa amb un pas potent per sortir-ne, aleshores continuem pèr una canal terrosa on algunes arrels ens serviran per llaçar-les, trobant algunes bagues molt deteriorades fins al peu de la xemeneïa. Aquí ja ens cal entrar a l'estretor, millor sense motxilla! amb algun tram prou encaixat es progressa be fins a acabar sortint enfora per un esperó fins la reunió en un còmode replà.
 |
| Muntant la primera reunió. Foto Ricard Rofes. |
 |
| De la reunió l'estreta xemeneïa per arribar-hi. |
 |
| S'acaba entrant per l'esperó. |
 |
| Començant el segon llarg, espectacular i atlètic fins entrar a la cova. |
El segon llarg ressegueix l'escletxa, aquí prou oberta, per anar a buscar després d'uns passos elegants i atlètics la cova. Ens hi endinsem, podem llaçar un bloc encastat i amunt en ramonage, prou còmode fins l'entrada a reunió, que s'estreny i cal saber trobar el millor camí per sortir-ne airós sense patir. |
| Tram interior amb entrada a la reunió curiosa.... |
 |
| Començant el tercer llarg, espectacular i interior al principi. |
El tercer llarg és sorprenent: comença en una xemeneïa ample amb passos atlètics per anar a sortir en un replà, sembla que s'ha acabat, però no ! resta la darrera sorpresa, un ramonage ben ample entre l'agulla i la paret...més espectacular que difícil, però impresiona! Aquí acompletem l'equipament amb un tascó i uns quants friends. Vas amb l'esquena a la paret principal mirant l'agulla, però gairebé alt l'agulla haurem de canviar-nos per acabar pujant per la paret on ens recolzàvem...pas clau de la tirada. Entrant a cim hi ha un pitó que el company no va veure !
La reunió en un còmode replà ben airós.
 |
| Sortint de la cova per entrar en un ramonage espaterrant ! |
 |
| Dalt de tot cal canviar i encarar-se a la paret, abandonant l'agulla. Foto Ricard Rofes. |
 |
| Ben contents al cim, via curta però molt intensa. |
 |
| Un parell de ràpels interiors i el darrer, exterior. Calor no hem passat ! |
Es baixa en tres ràpels, els dos primers interiors resseguint el que hem fet a la pujada, tot i el fregadís la corda corre prou be i la recuperem sense problemes, així també en el segon i el tercer ja és exterior i sense perill d'enganxades.
Via equipada amb alguns, comptats, parabolts, en els trams clau i alguns deteriorats ponts de roca. Nosaltres vam agafar un joc de tascons i Tòtems fins el dos així com bagues per ponts de roca i o blocs encastats. Sobretot els podrem fer servir a la darrera tirada.
Via molt recomanable per a dies de calor intensa i si us agraden les xemeneïes.
Oberta en Solitari per en Miquel Blanco el 12-06-2001.
 |
| El Congost amb el Segre marronós de les darreres pluges. |
El primer llarg comença trencat i senzill fins a un mur vertical, aquest el superarem mig en diedre mig en placa amb un pas potent per sortir-ne, aleshores continuem pèr una canal terrosa on algunes arrels ens serviran per llaçar-les, trobant algunes bagues molt deteriorades fins al peu de la xemeneïa.
El segon llarg ressegueix l'escletxa, aquí prou oberta, per anar a buscar després d'uns passos elegants i atlètics la cova. Ens hi endinsem, podem llaçar un bloc encastat i amunt en ramonage, prou còmode fins l'entrada a reunió, que s'estreny i cal saber trobar el millor camí per sortir-ne airós sense patir.
El tercer llarg és sorprenent: comença en una xemeneïa ample amb passos atlètics per anar a sortir en un replà, sembla que s'ha acabat, però no ! resta la darrera sorpresa, un ramonage ben ample entre l'agulla i la paret...més espectacular que difícil, però impresiona! Aquí acompletem l'equipament amb un tascó i uns quants friends.
Es veu ben elegant aixo. Queda apuntada per quan siguem per aqui. Felicitats per la via jovent 👏👏👏
ResponEliminaHola Sergi, gràcies ! per on pareu ? La via és molt maca i agraïda tot i que cal apretar-li en alguns moments. Aproximació curteta i ideal per dies calorosos.
EliminaNo , ja som a casa i treballant. Pero per quan passem per aqui es ben xula
EliminaFelicitats per la via. La deixem a les pendents doncs es veu prou bonica.
ResponEliminaGràcies Manel i Ita ! Us agradarà !
ResponEliminaEs veu molt interessant, Jaume! Gràcies per la idea!!
ResponEliminaNo hi ha de què Joan, ideal per dies de calor.
ResponElimina