dilluns, 4 de setembre del 2023

Via Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent. Pallars Jussà. 08-07-2023.

Agulla de Benavent, visible des de la carretera.


                   La calor apreta i cal cercar llocs a l'ombra i alts, aleshores que millor que Benavent de la Conca?   sota el coll de Comiols de mes de 1.100m i a l'agulla de Benavent encara a ponent, amb el que tenim ombra assegurada.   Avui anem tres, el Joan Pera, el Josep Maria Mallofré i jo.

APROXIMACIÓ : 

Hem d'anar a Benavent de la Conca, antic Benavent de Tremp.  Nosaltres anem cap a Artesa de Segre on fem una parada per esmorzar al Bar l'Eixida.  Continuem per la L-512 passant pel Pont d'Alentorn direcció Isona i TRemp pel Port de Comiols;  una vegada comencem a baixar el Port abans d'arribar al poble a la dreta ja veurem el perfil de l'agulla.   Aparquem al costat6 de la carretera en un trencall que va a una casa mirant de no entorpir el pas.   Caminem una mica fins la casaper camí asfaltat, deixem enrrera la masia i ja veurem rastres de sender que s'enfilen cap a la dreta i amunt, mica en mica el sender es va definint, superem l'agulla i de segguida ens enfilem en diagonal seguint alguna fita fins a peu de via, evident pel desplom que té la paret a l'inici.

Començant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

El primer llarg comença grimpant un sòcol d'aspecte trencat enfilant-nos amb tendència a l'esquerra fins a enfilar amunt per un petit diedre d'aspecte terrós, però amb millor roca del que pot semblar.   Superat el diedre vertical suavitza i va a buscar el balmat que vèïem des de baix:  aquest tram el superem amb uns passos d'artifo entrant a un relleix estret pel que ens desplaçarem cap a l'esquerra a buscar la reunió.
Millor roca del que esperàvem. Superant el tram clau. Foto Josep Maria Mallofré.


Acostant-nos al curt tram d'artficial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió.

Aeri flanqueig per entrar a la primera reunió.


El segon llarg és exigent, ens caldrà tibar d'A-0 i algun pas llarg d'estreps.


El segon llarg no dóna treva !  comença a trempar des de l'inici fins a gairebé extraplomar una mica.   El grau ens depassa, però l'equipament permet progressar amb A-0, artifo d'estreps quan cal.  Tanmateix cal escalar entre assegurances.  Tirada amb bona roca i que els escaladors potents poden forçar en lliure.
Recuperant el segon llarg Foto Joan Pera. a sota segona reunió.


Potent sortida del tercer llarg.


El tercer llarg continua ben vertical, ja tenim un bon ambient!  es progressa recta amunt tot seguint les millors preses per un moment donat fer un aeri flanqueig a la dreta per anar a buscar el millor rocam;  tirada estètica i que surt tota en lliure, un gaudi !
Superats uns primers metres verticals, decantarem cap a la dreta.


Acostant-se a la tercera reunió.

Recuperant el tercer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des del cim de l'agulla de Benavent, tram curt i trencat però que val la pena.


Arribats a la tercera reunió podríem ja rapelar, però som clàssics i ens agrada fer cim, amb el que resta una grimpada per assolir l'agulla:  anem a la dreta de la reunió a buscar un muret trencat, la roca per sort aguanta, herba tracció per sortir del mur i ja som al cim.   Aquest és menut i continua amb la paret, l'agulla és adossada al mur principal.  Seria interessant investigar si el mur del davant es deixa fer, quedaria una ascensió molt completa.
Reunió cimera i superant el ressalt abans de cim.


Agullaires de Benavent !

Baixem en tres ràpels, el primer curt, el darrer molt llarg !


Ressenya dels autors Joan Vidal i Isabel Notivoli.

 

Una via molt ben trobada i equipada, només ens caldran cintes exprés i els estreps.  

DESCENS :

Si arribem dalt l'agulla haurem de fer un primer ràpel curt, d'uns deu metres, aleshores un de trenta fins la segona reunió i d'aquesta un de seixanta fins al terra.   Aquest és impressionant.

Agraïr la feinada del Joan Vidal i la Isabel Notivoli per aquesta línia tan ferma.

Com que l'escalada és curta i si encara no apreta el sol tenim la possibilitat d'una altra via ben aprop, La via Polizei d'en Remi Brescó i David Garcia.  De caire més exposat on ens caldrà dur material per acompletar l'equipament.

5 comentaris:

  1. Dons si Jaume, sempre que baixabem per Comiols ens ho miravem, deien que la roca no era bona, dons tampoc esta tan malament, el lloc es maco i la via força bona, gràcies per compartir-la, salut

    ResponElimina
  2. Per cert Jaume, cuant marxeu al Marroc?, si no hens veiem a disfrutar, salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Maria, ets el Mallofré oi? doncs demà marxem, ens veïem a la tornada.

      Elimina
  3. Bona aquesta, aneu forts, així m'agrada!!

    ResponElimina
  4. Hola Joan, la roca hi és bona i l'equipament també, t'agradarà.

    ResponElimina