diumenge, 12 de desembre de 2021

Variant Anglada-Guillamon a la Normal de L'esquirol. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 15-09-2021.

Cara Nord de l'Esquirol per on va la Normal i la variant.


                L'Esquirol va ser la meva primera escalada, ara ja fa molts anys....estant jo per la Unió Excursionista Sabadell tot escoltant els escaladors que preparaven una sortida, em van veure interessat i en Jaume Olivé va i em diu:  vols acompanyar-nos?  a mí em va faltar temps per dir que sí, aleshores vam fer la Normal a l'Esquirol i després el Burret ( Cavall Bernat de La Mola), aquí va començar aquesta dèria d'enfilar parets...moltes gràcies Jaume pel mestratge.
Doncs, tornant a la via que avui ens interessa, aquest setembre quedem amb el Jordi Ceballos i el Martí Puig per a fer aquesta via, la primera Anglada -Guillamon oberta el setembre de 1954. 
 Al Blog del Jordi
  • Roca Calenta
  • hi podeu llegir una anecdota molt bona explicada pel mateix Guillamon.
    En Jordi i el Martí ja l'havíen netejat i restaurat, canviant algun pitó, deixant el primer original, el doblegat de l'inici de la variant en la caiguda d'en Guillamon.
    Avui toca fer tota la via, encadenar-la.
    De les dues fissures superiors, la de la dreta és la Normal i l'altre la variant Anglada-Guillamon

    Tram comú amb la Normal.



       El Jordi és qui encapçala la via, no en va s'havia treballat la neteja i restauració...comença per la nomral i superat el primr ressalt quan s'ha de flanquejar a la dreta per superar el diedre de la dreta, nosaltres hem de continuar amunt per l'evident diedre obert de l'esquerra...la roca no fa molt bon aspecte, però és una sensació, ja que és adherent i sanejada; trobem a l'inici un vell pitó doblegat amb un cordino que no hem pogut canviar, caldria...ens aixequem per terreny prou amable acostant-nos al diedre tancat i desplomat on va caure en Guillamon.  Abans trobem dos pitons prou aprofitables que deurien posar a l'obrir la via.
    Superar aquest diedre tancat és el mes difícil de la via.
    El podem protegir amb un Tòtem del 2.   La superació és un equilibri de diedre interessant !


    Entrant al diedre Anglada-Guillamon.


    La tècnica de diedre s'ha de dominar en aquesta via.


    Superant el tram "clau"


    Sortint de l'embut...


                       Superat l'embut que fa aquest diedre l'escalada esdevé mes relaxada.
    Tanmateix aquí la roca s'ha de testejar ja que hi trobem força terra;   les preses que hi resten són sòlides i una vegada superada la recança que fa l'aspecte podem superar-nos amb seguretat fins a sota un balmat que ens obliga a flanquejar a la dreta, mes o menys el que fa la Normal, però al costat esquerra.
    Passos acrobàtics que anirem protegint, tot i que trobarem algun altre pitó.
    Entrar a la reunió demana passes acrobàtiques amb bona roca, tot un plaer!
    Arribant al bloc sota la reunió pel costat oposat a La Normal.


    Entrant a la reunió.

    Recuperant la tirada.

    Al bloc somital des d'on rapelarem.

    Acabem de pujar tots tres al cim ben satisfets, aquesta variant és molt mes exigent que la Normal, ens deixarà ben contents.
    Material: 10 cintes expres i Friends fins al 2 .
    Baixem amb un ràpel des del bloc somital d'uns 45 m.


                                  Ressenya de
  • Santllors.com
  • 4 comentaris:

    1. Una joia de via i de les grans. Molt ben trobada i plaent de repetir sempre.
      El rapel dels quimics el vem ficar fa anys i fa uns 30 justos.
      Salut i vies 10 en un entorn 10.
      Abraçada Jaume!

      ResponElimina
    2. Hola Sergi, jo la variant Anglada no l'havia fet mai, mes intensa que la normal.
      A veure quan coincidim !

      ResponElimina
    3. Ei Jaume, aquest dimarts hem pogut tastar la restauració que vau fer. Quina gran feina, sobretot el Jordi veig. L'hem pogut encadenar, però ha anat de poc perdre l'equilibri al pas punyeteru de l'embut. Una gran petita clàssica recuperada. Hem passat només amb friends i un tascó gràcies als pitons que heu deixat. Moltes gràcies a tots tres.

      ResponElimina
    4. Molt be Ricard, enhorabona! El mèrit és tot del Jordi, és un Crack.
      Jo de segon també la vaig fer neta, ara toca fer-la de primer.
      Estàs molt fort Ricard.

      ResponElimina