Nova via a Les Arenes: Resiliència. Roques d'Aguilar ( Cingles de Castelló) Castellar del Vallès ( 25-09-2021)

Zona central de les Roques d'Aguilar per on ens mourem avui.

Avui quedem amb en Josep Coll que no ha estat mai en aquesta escola Vallesana;  modesta paret de roca conglomerada on predomina l'escalada d'adherència i de forats amb primeres tirades prou verticals i segones amb menys pebre...el conglomerat una vegada sanejat és prou acceptable, el pas de les cordades hi contribueix.   La segona juventut d'aquesta paret és gràcies a l'amic Jordi Homet que ha equipat una vintena de línies noves amb un sector "Friki" a 'esquerra del tot on el grau s'enfila fins als setens, aquí predomina el V/V+-6a.

Avui tindrem la sorpresa de repetir una nova línia de l'amic Jordi, l'encabeix prou dignament entre la via Taca Blanca i la via Cap de Fusta, és la via Resiliència, dedicada a la Isabel que lluita molt dignament contra una malaltia.

Comencem per la via 20 anys després.

Aproximació

Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  

Tanmateix, i per escalfar, començarem per una línia molt maca, la via 20 anys després.  Peu de via molt còmode, ressegueix una aresta molt estètica per anar a buscar uns balmats que anirem superant fins la reunió.

El Josep recuperant la Tirada, el Massís de Sant Llorenç ens acompanya.

A la nova via, Resiliència.

Fem un ràpel de seixanta i ja tornem a ser a peu de paret, ara deixem la plataforma d'on hem començat per baixar al camí de pujada i sense baixar ens decantem a l'esquerra resseguint la base de la paret, la primera via que trobem és la Taca blanca, la següent: Resiliència.

Inici potent amb el primer bolt força amunt, similar a la seva veïna Cap de Fusta;  continua l'escalada tècnica i vertical, potser per ser nova encara ens fa dubtar una mica de la roca, ens sembla exigent pel grau...

La segona tirada comença fort per afluixar ràpidament com la majoria de vies de la zona.  Ens ha agradat molt, gràcies Jordi !

Tornem a rapelar per fer ara la via 1 d'octubre, la línia de mès a l'esquerra, amb un traçat molt bonic.

Pels matins d'estiu és ideal aquesta zona, escalem a l'ombra.

Les segones tirades comencen fortes i acaben ajagudes.

Veinat de Les Arenes sempre present.

A la via 1 d'octubre i fent el flanqueig de la segona tirada.

Escalada de petites preses i adherència, amb petits ressalts, la tònica de totes les vies.   Reunió en una còmoda lleixa entapissada d'Orella d'Ós, que haurem de travessar en un estètic flanqueig per fer la segona tirada, molt mes senzilla del que pugui semblar.

Estètica segona tirada de la via 1 d'octubre.

Primera tirada de la via Orella d'Ós

Per finalitzar el matí el Josep fa la via Orella d'Ós, que el Jordi em va deixar equipar a mí.   Via tècnica, de tibar de cigronets amb un flanqueig exigent que una vegada superat continua per un espero vertical amb bons peus que ens aboca a una placa que agafem en diagonal a l'esquerra per encara el muret final.  Aquí hi vaig deixar alegria entre xapes.

La segona tirada és comuna amb la via Carrero Blanco Campeon de Salto, surt vertical de la reunió, per uns grans blocs, tram molt estètic.

Ressenya de la via Resiliència i panoràmica.  Gràcies Jordi !

 Han estat cuatre vies ben eixerides i uns 240 metres d'escalada, el sol ja comença a escalfar donant per acabada la visita a Les Arenes.

Només us caldran cintes si aneu a les vies equipades, però penseu que també hi trobareu feina per posar catxarros com a la via Diedre de Mitjanit, o un bon sostre on fer pràctiques d'estreps a la via La Campana.

Ombra de matins i solet a partir del migdia.