dimecres, 6 de juny de 2018

Acaronant la berruga del Cavall; via GAM. Montserrat. 19-05-2018.

Impressionant, el Cavall tot pujant per la seva canal.
Després de l'intensiu a Riglos, ens venia de gust Montserrat, tanmateix només disposàvem d'un matí amb el que el dissabte 19 decidim fer una visita al Cavall! jo fa temps que no hi tornava, després de la Punsola, la meva estrena i la Pérez-Vergés un temps després... el Josep Maria s'hi ha estrenat fa poc per la Punsola també i ho va celebrar a la festa Cavallista amb el Joan Pera que el va convèncer, el Joan també fèia temps que no hi anava després d'haver-les fet gairebé totes...
La berruga, per l'esquerra va la normal, pel centre la Pérez-Vergés i per la dreta la GAM
Com que el temps, tot i ser bo avui, pronostica pluja el migdia, que rar oi? triem una via que no hem fet i que suposem ràpida i ens diem que si ens dóna temps farem la Normal. La GAM és la triada, oberta l'any 1952 per J.Vendrell, J.Mª Balcells, A. Ventura i J. Carbó.
Cara oest del Cavall
Deixem el cotxe a Santa Cecília i seguim el camí de l'arrel en direcció al Monestir, deixem, enrera les canals del Moro i dels Arítjols per entrar a la canal del Cavall, un gran Arboç amb el tronc ajagut ens ajudarà a localitzar-la; al començament és molt trencada i arbrada, com un túnel per de seguida obrir-se en uns plaques cada cop més dretes i que superarem gràcies a unes fermes cordes. Recomanable posar-se el casc. Arribem a peu del Cavall ben calentons! sí senyor. A l'anar tres ens partim la via, comença el Joan que farà ja encordat el sòcol i el flanqueig amb la intenció de continuar jo amb la volta a la berruga i la següent i acabar el Josep Maria.
El flanqueig comú amb la normal;  el Josep Maria entrant a reunió.

El famós flanqueig fa honor a la seva anomenada...és tècnic i de col.locar-s'hi be, uns bons forats ajuden a la progressió que començarem baixant per anar pujant en flanqueig a buscar la primera assegurança; una vegada l'hem xapat, es relaxa la tensió...i també la progressió que es fa més còmoda trobant bones i cantelludes preses fins la reunió penjada sota el diedre de la normal.
La tirada de flanqueig sota la berruga

A mitja tirada amb Flautats al darrera, molt ambient!
Ara és el meu torn, de la primera reunió cal baixar una mica per anar a buscar el primer espit, de moment encara es pot progressar en lliure però de seguida cal tibar de cinta i anar fent...les assegurances allunyen però la paret permet encara progressar en A-0. Sobrepasso la línia d'assegurances de la Pérez-Vergés, que vaig fer fa uns vuit anys amb l'amic Josep Sanz, i la progressió es va complicant; ara cal pujar i és quan els espits o burins són més allunyats, trec l'estrep. Alguna plaqueta recargolada fa patir... l'entrada a reunió torna a ser curiosa, un pitó amagat ajuda.
Esperant per entrar a la incòmoda reunió.
Al tram mes atlètic.

La reunió, per dir-ho d'alguna manera, és força precària i incòmoda. Un espit a cada banda de diedre, molt allunyats...tot i dur bagues molt llargues l'angle de treball de la mateixa és molt obert el que sobrecarrega els ja de per sí atrotinats anclatges...bufff!!! anem tres, no m'agrada. Miro i veig una mica mes amunt un pitó i a la placa de sortida un altre espit. Els aprofito i reforço la reunió amb aquestes dues peces mes amb el que quedo un pel mes tranquil, ara quan arriba el Joan li comento de que surti ell ràpidament per així evitar sobrecarregar la reunió, mentre el Josep Maria espera per entrar.
Intentant no sobrecarregar la reunió.

A l'altra banda de la berruga.

El Joan treballant-se el diedre
El Joan que ja s'ha col.locat per sota de l'espit superior, continua la tirada ràpidament, la reunió és incòmoda sobretot per tres. L'inici és finot, per sobre l'espit mira de colocar alguna cosa, posant l'Àlien blau a caldo el que li permet progressar i col.locar-se més còmodament ja al diedre; no ha vist per l'herba que ha crescut, el cable d'un empotrador abandonat al costat gairebé d'on ha col.locat l'Àlien. Al tram mes vertical del diedre hi trobem un altre espit i una pitonisa de forja com les de la Pérez-Vergés. L'escalada esdevé espectacular i aèria trobant això sí cada cop millor rocam. Una Sabina permet llaçar-la i entroncar amb el darrer tram de diedre on hi trobem a la meitat una baga en un pont de roca; passat aquest el pendent suavitza i s'entra per terreny trencat i senzill al replà de la reunió.
El Josep Maria a la darrera tirada i al cim !
Ara és el torn del Josep Maria, tirada neta fins al cim. Sortida atlètica amb bona presa, ell com és alt ho resol fàcil i ja és sota el darrer balmat, una espatarrada i el perdem de vista.

Foto-Cavall

Sempre fa il.lusió fer el Cavall, encara que faci poc que l'hagis fet, oi Josep Maria? Fem el ràpel fins l'anterior reunió i preparem ja per fer el segon, hem de vigilar que una cordada està arribant dalt, esperem que surtin i aprofitem per fer-nos alguna foto mútuament. Tot fent el ràpel miro les grans escarpies que hi ha a la Normal, Normal que haurà d'esperar un altre cop, ja que haig de ser a dinar a casa i es fa tard, encara resta baixar altre cop la canal i les seves cordes, tasca entretinguda. Com entretinguts quedem tot baixant admirant les cordades a Diables i a la Paret de l'Aeri, algunes segurament es van mullar...
Trobem una cordada fent la Normal i ens passem fotos mútuament, gràcies!


Ressenya de l'amic
  • Joan Asín.

  • Via per a amants del Cavall, encertada en el seu recorregut, amb una tirada reina com és la de la berruga, molt i molt recomanable. Ara cal escalar i anar segur en el grau ja que l'equipament no permet masses alegries. Si no ho voleu passar malament eviteu anar en cordada de tres, les reunions no són gens còmodes i a la segona l'equipament millor no posar-lo a prova.

    7 comentaris:

    1. Felicitats Jaume i companyia. He fet 6 vies al Cavall i aquesta no l'he fet. Surten fotos molt boniques

      ResponElimina
    2. Quines fotos mes xules , felicitats!! Sembla una via per fer postureo,jeje
      Salut i vies amb bons encuadraments!!
      sergi.Alella

      ResponElimina
    3. Ei Mingo, si et falta ja t'hi acompanyaré!
      Sergi, al ser molt tros en flanqueig, és el que té postureo a tope ha ha ha

      ResponElimina
    4. Una bona via que no pot faltar a un escalador montserrati!!!

      ResponElimina
    5. Ja ho pots ben dir Manel ! però encara tinc pecats mes grossos, em falta la Normal !!!

      ResponElimina
    6. Molt bé, Jaume, no pares!! És una via molt maca i amb un regust de via antiga que em va enamorar!

      ResponElimina
    7. Sí Joan ! l'altra banda de la berruga és molt ferma i ben trobada, ara em falta fer l'altra banda, la Normal, que encara no he fet mai...

      ResponElimina